Estratègies de comprensió lectora

Evidència

Estratègies de comprensió lectora

Les estratègies de comprensió lectora se centren en la comprensió d’un text escrit per part del lector o lectora. S’ensenya l’alumnat una sèrie de tècniques que els permet comprendre el significat del que està llegint.


4.7

+ 6

141

En què consisteix?

Les estratègies de comprensió lectora poden incloure: inferir el significat a partir del context; resumir o identificar punts clau; utilitzar esquemes gràfics o semàntics; desenvolupar estratègies de reflexió; i supervisar la seva pròpia comprensió i identificar les dificultats per si mateix. 

Conclusions principals

  1. Les estratègies de comprensió lectora tenen un gran impacte de mitjana (+6 mesos). Juntament amb el mètode fonètic, és un component essencial de l’ensenyament de la lectura en edats primerenques.

  2. Una qüestió fonamental és identificar el nivell de dificultat que han de tenir els textos per proporcionar el context adequat a fi de practicar les capacitats, el desig d’implicar-se en la lectura i prou dificultat per millorar les capacitats lectores.

  3. És important establir un diagnòstic eficaç de les dificultats de lectura per identificar possibles solucions, sobretot, en el cas d’estudiants més grans amb problemes de lectura. L’alumnat pot tenir problemes per desxifrar les paraules, entendre l’estructura del llenguatge utilitzat o comprendre un vocabulari concret, que pot ser específic d’un tema. 

  4. Hi ha una àmplia varietat d’estratègies i metodologies que poden funcionar bé, però s’han d’impartir de manera explícita i constant.

  5. És essencial donar suport a l’alumnat perquè apliqui les estratègies de comprensió de manera independent a altres tasques de lectura i en altres contextos i assignatures.

Quina eficàcia té?

De mitjana, les estratègies de comprensió lectora aporten un progrés de sis mesos addicionals al llarg d’un curs acadèmic. Les estratègies de comprensió lectora eficaces permeten que les activitats s’adaptin minuciosament a les capacitats lectores de l’alumnat, i inclouen tasques i textos que suposen un repte efectiu, sense ser excessiu.

 

Moltes de les metodologies es poden combinar profitosament amb tècniques d’aprenentatge col·laboratiu i amb el mètode fonètic per millorar la destresa lectora. És probable que l’ús de tècniques com els esquemes i centrar l’atenció de l’alumnat en les característiques del text sigui particularment útil en la lectura de textos expositius o informatius.

 

Hi ha alguns indicis que les metodologies que inclouen tecnologia digital poden funcionar bé per millorar la comprensió lectora (tot i que hi ha relativament menys estudis en aquesta àrea), especialment quan se centren en l’aplicació i la pràctica d’estratègies específiques i en l’ús de les habilitats de qüestionament personal.

 

Per donar suport a alumnat amb dificultats lectores, probablement cal un esforç coordinat en tot el pla d’estudis i una combinació de metodologies que inclouen el mètode fonètic, la comprensió lectora i les metodologies de llenguatge oral. Cap estratègia en particular no s’ha de considerar la panacea i la tria de les estratègies pedagògiques s’hauria de guiar per una anàlisi minuciosa dels motius pels quals un alumne o alumna en concret té dificultats.

Més enllà de la mitjana

S’han fet molts estudis amb alumnat de primària, però l’ensenyament d’estratègies de comprensió lectora sembla eficaç tant als centres educatius de primària (+6 mesos) com als de secundària (+7 mesos).
Tot i que el focus principal es troba en la lectura, les estratègies de comprensió s’han fet servir amb bons resultats en altres assignatures del pla d’estudis en què és important poder llegir i entendre un text.
L’alumnat amb un rendiment més baix sembla beneficiar-se especialment de l’ensenyament explícit d’estratègies per a la comprensió de textos.
Hi ha alguns indicis que les metodologies que inclouen tecnologia digital poden funcionar bé per millorar la comprensió lectora, especialment quan se centren en l’aplicació i la pràctica d’estratègies específiques i en l’ús de les habilitats de qüestionament personal.
Les intervencions més breus, de fins a 10 setmanes, solen ser les que funcionen millor. Però hi ha alguns exemples d’intervencions més prolongades que també han aconseguit bons resultats.

Disminuir la bretxa del desavantatge

Els estudis a Anglaterra han demostrat que l’alumnat que reuneix els requisits per rebre el servei de menjador escolar gratuït pot obtenir més beneficis de les estratègies de comprensió lectora. Així i tot, les evidències del Regne Unit són menys extenses que la mitjana global, i els estudis del Regne Unit indiquen un impacte més baix per a tot l’alumnat.

 

Les estratègies de comprensió lectora impliquen l’ensenyament de tècniques i metodologies explícites que un alumne pot utilitzar per millorar la comprensió d’un text escrit. Molts estudiants desenvoluparan aquestes metodologies sense la guia d’un professor i adoptaran les estratègies mitjançant un mètode de prova i error mentre intenten entendre millor els textos que els suposen un repte. Malgrat això, sabem que, de mitjana, l’alumnat desafavorit té menys probabilitats de tenir un llibre i poder llegir a casa amb la família i, per aquests motius, potser no adquireix les capacitats necessàries per llegir i comprendre textos complicats.

Com ho pots implementar al teu entorn educatiu?

Les estratègies de comprensió lectora funcionen a través de mecanismes diferents, tots centrats a millorar la comprensió del significat del text de manera eficaç. Entre els elements comuns hi ha:

  • Ensenyament explícit d’estratègies.
  • El professorat qüestiona l’alumnat perquè incorpori els passos clau.
  • Resumir o identificar els punts clau.
  • Debat metacognitiu per determinar estratègies.
  • Ús d’esquemes gràfics o semàntics.
  • Ús d’estratègies de qüestionament personal o de qüestionament entre companys per practicar les estratègies (com el qüestionament recíproc).
  • L’alumnat controla la seva pròpia comprensió i identifica dificultats de manera autònoma.

 

Les intervencions d’estratègies de comprensió lectora solen durar entre un i tres trimestres d’un curs acadèmic i les imparteix el professorat titular a l’aula o el professorat auxiliar en grups més reduïts.

 

Les evidències suggereixen que les metodologies de comprensió lectora s’han d’adaptar a les capacitats lectores de l’alumnat. Per això és important que el professorat es pugui desenvolupar professionalment en el diagnòstic eficaç i en la formació en l’ús de tècniques i materials específics.

Cost

El cost mitjà de les estratègies de comprensió lectora s’estima com a molt baix. El cost per als centres educatius es basa principalment en la formació i el desenvolupament professional, els llibres i els recursos d’aprenentatge, la majoria dels quals són costos inicials que es paguen durant el primer any d’implementació. Si bé el cost mitjà estimat per als programes de comprensió lectora és molt baix, la varietat de preus entre els programes disponibles i la possibilitat d’adquirir formació contínua i assistència addicional per al personal docent implica que els costos poden variar de molt baixos a baixos.

 

L’ensenyament eficaç de les estratègies de comprensió lectora també requereix una quantitat moderada de temps del personal docent, en comparació amb altres metodologies. A més del temps i el cost, els líders escolars han d’analitzar com desenvolupar la capacitat del professorat per utilitzar tècniques específiques per a les necessitats d’alumnes concrets i garantir que fan servir textos que plantegen un repte efectiu als lectors.

Quina fiabilitat tenen les evidències?

La fiabilitat de les evidències entorn de les estratègies de comprensió lectora es considera elevada. Es van identificar 141 estudis que compleixen els criteris d’inclusió del Toolkit. En general, el tema va baixar un grau en la solidesa i l’evidència perquè un gran percentatge dels estudis no es va avaluar de manera independent. Les avaluacions fetes per organitzacions vinculades a la metodologia, per exemple, proveïdors comercials, solen tenir un impacte més gran, fet que pot influir en l’impacte general del tema.