Són les històries d'esforç, i no les d'èxit les que motiven a superar-se

Podem pensar que les històries d'èxit motiven als joves a esforçar-se més per a arribar més lluny. Però, segons una recerca, allò que impulsa a creure i créixer en l'esforç no són les històries d'èxit, sinó les històries de superació.

Múltiples referents d'èxit en diversos camps es traslladen a nens, nenes i adolescents amb la intenció d'estimular-los, però sense esmentar les errades, els fracassos i els obstacles que van haver de superar aquests mateixos referents.

Investigadors de la Universitat de Tianjin, a la Xina, es van proposar diferenciar les històries focalitzades en l'èxit de les històries focalitzades en les dificultats. I van demostrar que les segones sí que contribueixen a construir una mentalitat de creixement, a esforçar-se més i fins i tot a fer notables els resultats acadèmics.

Tenir una “mentalitat de creixement” és tenir la convicció de que la intel·ligència, les habilitats i el talent no són quelcom fixe ni innat, sinó que es desenvolupen i creixen amb el treball i la superació de les dificultats. Per contra, l'anomenada “mentalitat fixa” condueix a interpretar els contratemps com a mostres d'incapacitat. Fet que dissuadeix d'augmentar l'esforç. Com motivar aquesta “mentalitat de creixement” és, precisament, el cor d'aquest estudi publicat en la revista científica Frontiers of Psichology.

Els investigadors van treballar amb joves de diferents edats. D'una banda, alumnes de Secundària; per una altra, estudiants i graduats universitaris. A tots els van presentar històries de científics i científiques. Unes, centrades en els seus assoliments (descobriments, premis, etc…). Unes altres, centrades en els obstacles i contratemps que van haver de superar en la seva carrera, així com la determinació amb la qual van continuar endavant. La mentalitat i el rendiment acadèmic d'aquests joves es va avaluar abans i després de l'experiment.

Els resultats van llançar un impacte positiu de les històries de contratemps i esforç sobre la mentalitat de creixement dels estudiants universitaris, tant si eren titulats com si eren no titulats. No obstant això, no va aconseguir cap efecte sobre els alumnes de secundària, la “mentalitat fixa de la qual” va resultar pràcticament inamovible.

L'estudi va demostrar que la quantitat d'històries també importa. Si bé, en aquells alumnes amb baix rendiment acadèmic l'impacte de les històries d'esforç va ser menor al principi, aquest va augmentar quan van passar a llegir més de dues històries a la setmana. I els seus paràmetres de mentalitat de creixement van arribar al mateix nivell que els d'aquells estudiants més conscienciats quan van implementar les cinc lectures per setmana.

Tot i això, els investigadors van demostrar la utilitat de realitzar intervencions basades en la lectura d'històries d'esforç i superació d'obstacles per a conscienciar la cultura de l'esforç, lluitar contra els prejudicis sobre la intel·ligència i les capacitats com una cosa estàtica.

Tanmateix, la recerca planteja la qüestió de com aconseguir això mateix en els estudiants més joves, els de secundària, que precisament han de definir la seva vocació i triar un rumb acadèmic.