L’autoritarisme de les famílies xineses, clau en el rendiment dels estudiants

Fa temps que els estudis nacionals i internacionals basats en proves estandarditzades ens han demostrat que la família és determinant per al desenvolupament acadèmic de qualsevol estudiant. Però la influència familiar s’acostuma a mesurar amb variables quantificables, com el nivell d’estudis del pare i, sobretot, de la mare, els ingressos econòmics o la quantitat de llibres que es té a casa; i no es tenen en compte aspectes més vivencials, com, per exemple, la fluïdesa de comunicació amb els fills, la supervisió del desenvolupament escolar o l’acompanyament en les tasques quotidianes.

Són tants els factors i matisos que entren en joc a la llar que els investigadors Yang i Zhao van decidir analitzar quines pràctiques dutes a terme per les famílies xineses tenien més impacte en el rendiment acadèmic dels fills. I per fer-ho es van basar en les dades d’un sondeig nacional – China Education Panel Survey de 2015– que disposava d’una mostra de gairebé deu mil alumnes d’entre onze i tretze anys.

El macrosondeig incloïa qüestionaris als estudiants, als pares, als professors i als directors escolars. Els resultats acadèmics que es van mesurar (facilitats per les escoles) van ser els obtinguts en Xinès, Anglès i Matemàtiques. I les troballes de l’estudi van ser les següents:

• L’estil dominant en l’exercici de la paternitat a la Xina és autoritari i mancat d’afecció cap als fills.

• Les famílies de classe alta tendeixen a ser més permissives.

• L’estil de criança autoritari afavoreix el rendiment acadèmic de l’alumnat xinès.

• La influència d’aquest estil de criança en el rendiment escolar és més elevat en nens d’entorns desfavorits.

• La influència de la mare és més gran que la del pare.

Malgrat la correlació entre autoritarisme i resultats acadèmics, els investigadors s’atreveixen a suggerir que els pares haurien d’enfortir la comunicació quotidiana amb els fills i traslladar-los unes expectatives millors.

Ateses les troballes d’aquest estudi cal preguntar-se si el lideratge de la Xina als exàmens de l’OCDE no guarda més relació amb trets culturals de la societat xinesa que amb la qualitat del sistema educatiu. En coherència, també caldria preguntar-se si per a alguns països amb cultures familiars radicalment oposades té sentit comparar-se amb la Xina en matèria d’educació.