Mentoria

Evidència
Mentoria
En educació, la mentoria implica emparellar alumnat jove amb companys o voluntaris més majors, que actuen com un model positiu a seguir. En general, la mentoria té com a objectiu augmentar la confiança, desenvolupar la capacitat de recuperació i el caràcter, o augmentar les aspiracions, en lloc de desenvolupar habilitats o coneixements acadèmics específics.
En què consisteix?
Els mentors i mentores normalment estableixen relacions amb els joves reunint-s’hi de forma individual aproximadament una hora a la setmana durant un període concret, tant durant les hores lectives, després d’aquestes com en cap de setmana.
Les activitats varien segons els diferents programes de mentoria. Malgrat que alguns programes de mentoria inclouen suport acadèmic directe amb els deures o altres tasques de classe, les metodologies centrades principalment en el suport acadèmic directe no s’inclouen en aquest article.
Cada vegada s’ofereixen més mentories a joves que es considera que són de difícil accés o que estan en risc d’exclusió o de fracàs escolar.
Conclusions principals
- Els efectes de la mentoria varien, però, de mitjana, és probable que tingui molt poc impacte positiu en el rendiment.
- Els efectes positius en el rendiment no solen prolongar-se quan s’acaba la mentoria, per la qual cosa cal vetllar per garantir que no se’n perdin els beneficis. És important tenir en compte com es pot ajudar l’alumnat que ha rebut la mentoria a mantenir els canvis positius que ha aconseguit en confiança i conducta.
- Tant les metodologies basades en la comunitat com en el centre educatiu poden aconseguir bons resultats.
- L’abandonament per part dels mentors pot tenir efectes perjudicials en l’alumnat mentorat. És important pensar com donar suport als mentors.
Quina eficàcia té?
En general, sembla que la mentoria té un impacte positiu reduït en els resultats acadèmics. Els efectes de cada programa varien. Alguns estudis han revelat que s’aconsegueixen més efectes positius per a alumnat d’entorns desafavorits i en aspectes no acadèmics, com l’actitud cap a l’escola, l’assistència i la conducta.
Així i tot, hi ha riscos associats als programes de mentoria que no han funcionat, ja que poden tenir un efecte perjudicial en l’alumnat que rep la mentoria, i alguns estudis mostren efectes generals negatius.
Els programes que tenen una estructura i expectatives clares, que ofereixen formació i suport als mentors i que involucren mentors voluntaris s’associen a resultats més satisfactoris.
No hi ha dades que indiquin que les metodologies que se centren únicament a millorar el rendiment o els èxits acadèmics siguin més eficaces. Els programes amb diversos objectius poden ser igual d’eficaços o més.
Més enllà de la mitjana



Disminuir la bretxa del desavantatge
Si bé la mentoria no sol ser tan eficaç per millorar els resultats acadèmics com les classes individuals o en grups reduïts, es pot dirigir la metodologia a alumnat d’entorns desafavorits i amb necessitats especials. Algunes dades suggereixen que alguns alumnes d’entorns desafavorits mostren un compromís baix amb el procés d’aprenentatge o en tenen poques expectatives. Les intervencions de mentoria poden ser més beneficioses per a aquest tipus d’alumnes, ja que el desenvolupament de relacions de confiança amb una persona adulta o un company més gran els pot ajudar d’una altra manera.
L’abandonament dels programes per part dels mentors pot tenir efectes perjudicials per a l’alumnat. Aquest risc es pot intensificar en el cas d’alumnes que ja es puguin haver sentit desil·lusionats perquè tenen la impressió que el professorat i l’escola no els donen suport. Per tant, cal prestar atenció especial a la participació de mentors de confiança quan es fan servir intervencions per donar suport a alumnat desafavorit.
Com ho pots implementar al teu entorn educatiu?
La mentoria exigeix una interacció estreta entre una persona adulta o un estudiant més gran i un alumne o un grup reduït d’alumnes. Les converses entre els mentors i els mentorats poden abordar, entre d’altres, els aspectes següents: actitud cap a l’escola, coneixements o habilitats acadèmiques determinades, confiança i percepció que tenen d’ells mateixos, sobretot amb relació a l’escola i el treball, aspiracions d’estudis futurs i opcions professionals. És important demanar-se quin suport poden necessitar els mentors per oferir una mentoria eficaç.
Les interaccions de mentoria solen tenir lloc de manera individual entre el mentor i l’alumne mentorat, tot i que cada mentor pot mentorar diversos alumnes. Algunes metodologies de mentoria també inclouen interaccions en grups reduïts.
Les intervencions de mentoria se solen executar durant un període prolongat (sovint, almenys durant un curs escolar) per permetre que els mentors i els alumnes mentorats desenvolupin relacions més duradores i de confiança. Les sessions regulars, d’una vegada a la setmana o amb més freqüència, acostumen a ser més beneficioses.
Cost
El cost mitjà de la intervenció de mentoria és moderat. El cost per als centres educatius es basa principalment en la formació dels mentors, els costos en sous (per a mentors no voluntaris) i recursos. Alguns programes també inclouen suport i formació contínua per als mentors, cosa que pot augmentar-ne els costos.
La implementació de les intervencions de mentoria també exigeix una dedicació moderada i sostinguda del personal docent, en comparació amb altres metodologies.
Quina fiabilitat tenen les evidències?
La fiabilitat de les evidències entorn de la mentoria es considera moderada. Es van identificar 44 estudis que compleixen els criteris d’inclusió del Toolkit.
Valoració mitjana global sobre 5
Basada en 0 valoracions