Nens més socials, nens més feliços

Sabem que la tasca de l’escola no és només la transferència de coneixement, sinó la formació integral de les persones, i en això exerceix un paper crucial l’educació socioemocional, que cada cop és més present en el projecte dels centres –sobretot a Infantil i Primària– i, fins i tot, en les polítiques educatives de les administracions.

L’estudi següent, publicat a Frontiers in Psychology, aprofundeix en l’evidència de com el foment de comportaments prosocials redunda en un benestar dels nens més elevat en la infància més tendra. Es va fer amb més de dos-cents petits d’entre setze i vint-i-set mesos, en països culturalment tan diferents com Holanda i la Xina, precisament per esbrinar si hi podia haver un biaix cultural en la manera de vivenciar els rols i les actituds socials estudiades: concretament cent vint-i-dos nens holandesos i noranta-un xinesos.

A tots ells se’ls va plantejar un exercici de compartir llaminadures que prèviament havien rebut, una tasca d’ajuda instrumental (buscar un objecte que necessitava una altra persona) i una tasca d’ajuda empàtica (donar una manteta a algú que tenia fred). Es van mesurar els comportaments prosocials i els nivells de benestar durant les tasques i després d’aquestes. Els resultats observats van ser iguals per als nens holandesos i els xinesos, i van ser els següents:

• Es van sentir més feliços després de compartir que després de rebre.

• Es van sentir més feliços després de prestar ajuda instrumental (buscar un objecte per a una altra persona).

• Rebre la gratitud d’aquells als qui havien ajudat no els va aportar un plus de satisfacció. És a dir, el veritablement significatiu per a ells va ser reconèixer-se útils, sense que fos necessari el reconeixement per part de l’altre.

Els investigadors van concloure que les conductes prosocials són per si mateixes gratificants per als nens, independentment de la nacionalitat, i van recomanar aprofundir en la matèria amb més recerques amb menors d’altres edats i contextos. Per exemple, la majoria dels petits d’aquest experiment procedia d’entorns urbans i de famílies de classe mitjana, i també hi va haver una minoria que no va experimentar cap satisfacció amb allò amb el que la majoria sí que la va sentir.

En qualsevol cas, els resultats d’aquest estudi semblen especialment significatius per a l’escola, perquè aquest és, probablement, el lloc que més oportunitats pot donar als nens perquè sentin empatia i actuïn de manera empàtica amb els altres, perquè ajudin i siguin generosos, per sentir-se útils i satisfets d’aportar als altres i al bé comú. L’estudi esmentat fa pensar que com més s’afavoreixin aquestes oportunitats de desenvolupar la sociabilitat quant a actituds i conductes, més oportunitats de satisfacció i benestar se’ls proporciona.