Com i fins a quin punt la tecnologia pot millorar l’educació?

Portem anys intentant respondre aquesta pregunta, malgrat que està subjecta a múltiples factors i contextos: el tipus de tecnologia, la finalitat del seu ús, la freqüència amb la qual s’empra, la competència digital docent i la de l’alumnat, la dotació econòmica de les escoles, la capacitat econòmica de les famílies, l’avaluació escassa sobre el seu ús, els prejudicis nombrosos a favor i en contra, la producció lenta d’evidències i la impossibilitat de conèixer encara els seus efectes a mitjà i llarg termini.

Durant l’últim any, la necessitat d’ensenyar i aprendre des de casa a causa de la pandèmia de la COVID-19 ha convertit l’ús de dispositius i recursos digitals amb finalitats educatives en una cosa global i generalitzada, però no per a tot l’alumnat, perquè s’ha ampliat encara més la bretxa educativa vinculada a la bretxa econòmica. I, en qualsevol cas, continuem sense saber si l’aprenentatge mediat per la tecnologia digital ha estat eficaç i si ha millorat en alguna cosa la qualitat de l’ensenyament. És com ser enmig d’un bosc ple de camins sense saber si hem agafat un de bo o n’hi ha de millors, i també sense saber qui s’ha quedat enrere.

Amb aquesta premissa, i tenint en compte la ràpida globalització de l’ús de la tecnologia en educació, el centre de recerca Abdul Latif Jamel Action Lab (J-PAL) (pertanyent al MIT d’EUA) va decidir impulsar una revisió sistemàtica de tota la literatura generada en els darrers anys sobre intervencions concretes i experiències reals d’impacte de l’ús de la tecnologia digital en l’educació. En total, 126 treballs basats en assajos de control i dissenys de regressió discontínua.

L’estudi ofereix algunes conclusions i, sobretot, obre els ulls sobre les àrees que precisen de més recerca. Les troballes principals són les següents:

• El fet d’equipar tots els estudiants amb un ordinador –com han pretès algunes polítiques públiques a la recerca de més equitat educativa– no serveix per millorar el rendiment escolar a cap edat, però sí ha contribuït a millorar la competència digital d’aquests estudiants.

• L’ús de programari educatiu de personalització de l’aprenentatge, dissenyat per ajudar els estudiants a desenvolupar les habilitats segons el propi ritme de progrés, sí que milloren els resultats, especialment en Matemàtiques. Fins i tot, alguna evidència suggereix que aquests programes poden ser tan eficaços com els programes d’atenció docent personalitzada. No obstant això, fan falta més recerques sobre els diferents softwares que hi ha per comprendre per què uns són més eficaços que uns altres. En competència lectora gairebé no s’ha vist millora.

• L’enviament freqüent de comunicacions als alumnes i als pares (com recordatoris sobre tasques i exàmens, o missatges sobre aspectes que s’estan treballant a classe o sobre activitats realitzades) té un efecte positiu, encara que petit, en els resultats. Els investigadors adverteixen que, atès el cost baixíssim que suposa fer intervencions d’aquest tipus, podrien ser molt efectives si es dissenyen bé.

• Els estudiants obtenen resultats pitjors quan aprenen a distància. Els programes d’ensenyament online han demostrat que no són efectius, en comparació amb l’ensenyament presencial i amb els models blended, que combinen presencial i online. Aquests darrers poden ser tan eficaços com l’ensenyament presencial.

• Les tecnologies més noves, com la realitat virtual enfocada a l’educació, susciten molt d’interès, però encara no han estat avaluades amb rigor.

• Les recerques per identificar quins productes concrets ajuden de debò a impulsar l’aprenentatge i quins contribueixen a reduir, més que a ampliar, la bretxa educativa que produeix la pobresa són necessàries.

D’acord amb aquesta última conclusió, tant les autoritats educatives com les pròpies escoles haurien d’aturar-se per analitzar i avaluar l’ús de la tecnologia en funció de la tipologia, de si l’alumnat la fa servir de manera efectiva i del veritable impacte en l’aprenentatge. Tan important és consultar les evidències prèvies a l’hora d’incorporar una tecnologia nova a l’aula com la capacitat per generar-les un cop s’ha incorporat.