Donar voltes a la tecnologia: no hi ha prou evidència sobre els seus efectes positius

Una metaanàlisi sobre els efectes de la tecnologia en l’ensenyament de les matemàtiques llança un buit sobre la qüestió i reclama més recerques.

L’ús de la tecnologia digital a l’escola és un dels focus més interessants per al professorat. Dispositius, programes i aplicacions s’han imposat a les aules sense que se’n conegués el benefici en l’aprenentatge, i són els propis docents els qui –al principi a cegues, ara amb més coneixement– han anat intuint i comprovant quins usos i quines pràctiques fan aportacions significatives a l’alumnat. Per sort, cada cop hi ha més recerques sobre diferents tecnologies i diferents aplicacions de les mateixes a l’escola, encara que, d’una banda, se solen centrar en experiències concretes, d’una altra banda, és tan vast l’oceà tecnològic en educació i, a més a més, evoluciona tan ràpidament, que tenim la sensació que la recerca va diversos passos per darrere. De vegades, fins i tot, veiem recerques amb resultats contradictoris entre si, no obstant això, no les desmereix, sinó que obliga a mirar amb deteniment l’objecte d’estudi de cadascuna (per exemple, el tipus de tecnologia i l’ús que se’n fa), així com les característiques de la mostra. Per descomptat, a allò que apunten les recerques més sòlides és, precisament, al fet que fa falta més i més recerca.

La que portem a col·lació, publicada recentment a Educational Research Review, apunta en aquesta direcció i ho fa en el terreny de l’aprenentatge matemàtic, on estem acostumats a escoltar –o ja donem per fet– que la tecnologia digital ajuda a millorar l’acompliment. Sis investigadors estatunidencs van decidir dur a terme una revisió sistemàtica de l’evidència generada entorn dels efectes de l’ús de la tecnologia en l’ensenyament de les matemàtiques, centrant-se, d’una banda, en els resultats de l’alumnat i, d’una altra banda, en l’interès i l’actitud cap a aquestes.

En total, es van sintetitzar fins a 123 mides d’efecte per concloure que l’ús de la tecnologia a les classes de matemàtiques és significativa estadísticament, però els efectes sobre el rendiment de l’alumnat, així com en l’actitud cap a aquestes és pràcticament nul.

Si bé els estudis analitzats van llançar petits efectes positius en el rendiment (+0.11) i l’actitud (+0.13) en matemàtiques, en revisar-los a fons, els investigadors van poder comprovar que la mida de l’efecte havia estat inflat en molts casos i que els efectes reals havien estat inferiors als reportats. Així que el resultat de la metaanàlisi tan completa va ser que no es pot concloure que la tecnologia faci efecte sobre el rendiment de l’alumnat en matemàtiques.

Els investigadors criden l’atenció sobre la necessitat de generar més recerques sobre els efectes de la tecnologia en l’aprenentatge de l’alumnat, però també reclamen més recerca sobre la tecnologia en el camp de la pedagogia, així com també aprofundir en el treball conjunt de totes dues àrees de coneixement perquè podria ser clau per fer un bon ús de la tecnologia a les aules que millori veritablement l’educació.

Més enllà de les grans recerques, és fonamental que l’ús de la tecnologia s’assenti el màxim possible sobre l’evidència generada als propis centres educatius, que la introducció de cada eina nova i cada aplicació nova a les aules comporti un procés exhaustiu de seguiment i avaluació –resultats de l’alumnat inclosos– que pugui servir tant al propi centre com a la resta de la comunitat educativa. Precisament, una de les línies d’acció d’EduCaixa consisteix a ajudar els centres educatius a avaluar les seves pràctiques i a generar evidències pròpies (enllaç), que són clau per promoure la transformació educativa sobre bases sòlides.