Estudi
Podem millorar els resultats dels estudiants si desmuntem els tòpics sobre la intel·ligència?
Una àmplia recerca realitzada a l’Argentina en finalitzar la Secundària evidencia la dificultat perquè els joves interioritzin la relació entre esforç i capacitat
Nivell educatiu
- ESO
- Professorat
Àrea de coneixement
- Formació de professorat
Els tòpics sobre la intel·ligència com quelcom que ve donat i que capacita o incapacita s’instal·len des de ben petits en els estudiants i hi ha nombrosos estudis sobre això, per exemple, en relació amb el rendiment acadèmic, amb les vocacions cientificotecnològiques, però també en relació amb els factors externs que influeixen en l’autopercepció d’un mateix (expectatives de la família i dels docents, entorn socioeconòmic, el biaix de gènere…).
Hi podria haver prou base en aquest sentit com per justificar intervencions educatives dirigides a modificar aquests tòpics i tractar d’influir en els estudiants perquè creguin que la intel·ligència és una cosa viva, que pot créixer en funció de les experiències d’aprenentatge i de l’esforç. Precisament, aquesta és la base de la qual parteix un estudi de mostra àmplia impulsat pel Ministeri d’Educació de l’Argentina. Es van seleccionar aleatòriament cent dos centres d’Educació Secundària de la regió de Salta perquè els estudiants d’últim curs participessin en un taller sobre la importància de l’esforç en el desenvolupament de la intel·ligència, que es va dur a terme a les hores de tutoria del mes de setembre, a l’inici de l’etapa final del curs. A més a més, es van seleccionar aleatòriament uns altres cent centres que formarien el grup de control.
L’avaluació posterior dels estudiants va ser a càrrec de l’investigador Alejandro Ganimian, amb suport del centre d’acció contra la pobresa Abdul Latif Jameel (J-PAL) i el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID).
Es va investigar si l’activitat va afectar en els aspectes següents:
- La percepció dels estudiants sobre situacions desafiadores (si se sentien més preparats per fer-hi front, si les veien com a oportunitat d’aprenentatge…).
- L’esforç dels estudiants (en les tasques escolars, en la llar i en altres àmbits de desenvolupament personal).
- Les aspiracions de postgrau.
- Els resultats de les proves de llengua i matemàtiques.
- Les taxes d’aprovats, de graduació i de repetidors.
Però els resultats van ser descoratjadors:
- Els estudiants que van fer l’activitat van percebre les situacions desafiadores de la mateixa manera que els estudiants del grup de control. No van veure les tasques escolars com menys desafiadores; no es van creure millor preparats en llengua o matemàtiques, ni van millorar l’autopercepció d’eficàcia.
- Els estudiants que van participar al taller tampoc no es van esforçar més que els qui no ho van fer i tampoc no van contemplar les avaluacions escolars com a informació rellevant per millorar.
- Els resultats en llengua i matemàtiques no van ser millors i tampoc no hi va haver variacions en les taxes d’aprovats, de repetició i de graduació.
- Tampoc no es van observar variacions en les aspiracions acadèmiques ni professionals dels estudiants.
En tot cas, els efectes de l’activitat que es van detectar van ser negatius, ja que es va observar un empitjorament de l’autopercepció d’intel·ligència, eficàcia i capacitat en part de les noies participants en l’activitat, així com també en els estudiants procedents d’entorns més desfavorits i en aquells que havien repetit curs.
És a dir, intentar transmetre a joves de disset i divuit anys que la intel·ligència i la capacitat davant dels desafiaments acadèmics depenen de l’esforç i de la voluntat no va servir en absolut per millorar l’acompliment ni les actituds.
Amb tot, l’evidència serveix per enfocar una altra qüestió diferent de la de partida, i és que pot ser que no es tracti tant de comprovar si la fe mou muntanyes, sinó d’analitzar la facilitat dels joves per millorar la fe en ells mateixos.
Atesa l’amplària de la mostra, aquest estudi és, sens dubte, una referència a l’hora d’investigar i promoure intervencions sobre la percepció de la intel·ligència i de l’esforç en l’àmbit educatiu, però cal preguntar-se sobre la possibilitat que intervencions similars a la que es va dur a terme a l’Argentina generin impactes diferents a edats més primerenques, quan encara està en construcció la imatge que cada nen i cada nena tindrà d’ell mateix i quan la pressió exterior sobre els resultats acadèmics encara no és tan elevada. Com acostumen a dir els docents amb el simple aval de la seva experiència, al final de la Secundària, cada estudiant ja ha tirat les cartes, especialment quant a autopercepció, orientació i expectatives, i les intervencions educatives per millorar tot això com més d’hora es facin, millor.
Vols mantenir-te al dia de les evidències educatives més rellevants a nivell internacional? Uneix-te a EduCaixa per a no perdre-te-les.