Ampliació del temps lectiu

L’ampliació del temps lectiu implica augmentar el temps d’aprenentatges a les escoles durant la jornada lectiva o modificant el calendari escolar. Això pot incloure ampliar el temps bàsic d’ensenyament i aprenentatge a les escoles, com també l’ús de programes específics abans i després de l’horari lectiu (incloent-hi classes addicionals individuals o en grups reduïts). També inclou revisions del calendari escolar per ampliar el nombre total de dies del curs escolar.

En altres seccions del Toolkit s’inclouen altres metodologies per augmentar el temps d’aprenentatge com els deures i les escoles d’estiu.

1. Els programes que amplien el temps lectiu tenen, de mitjana, un impacte positiu, però són cars i la implementació pot no ser rendible per als centres educatius, que també han de tenir en compte la càrrega de treball i el benestar del professorat.
2. La planificació és important per aprofitar al màxim les hores complementàries, i aquestes haurien de satisfer les necessitats de l’alumnat i desenvolupar les seves capacitats. Quan el temps addicional és voluntari, és important controlar l’assistència per garantir que l’alumnat que necessita suport addicional se’n pot beneficiar.
3. Els programes impartits abans i després de l’horari lectiu amb una estructura clara, un fort vincle amb el pla d’estudis i un professorat ben qualificat i format estan lligats a beneficis acadèmics de manera més clara que altres tipus d’ensenyament que impliquen una ampliació horària.
4. Ampliar el temps lectiu pot ser més eficaç si es fa servir per brindar suport individual, en comparació amb l’ensenyament en grups reduïts o grans.
5. Les activitats de reforç que no se centren específicament en l’aprenentatge poden repercutir en el rendiment escolar, però els efectes solen ser més baixos i l’impacte de les diferents intervencions pot ser molt dispar (vegeu els articles sobre participació en activitats esportives o participació en activitats artístiques). Així i tot, aquestes intervencions poden ser beneficioses en si mateixes si no es tenen en compte els efectes en el rendiment.

L’impacte mitjà de les metodologies d’ampliació del temps lectiu és d’uns tres mesos addicionals de progrés al llarg d’un any acadèmic. L’impacte mitjà depèn de l’ús dirigit dels programes impartits abans i després de l’horari lectiu, que tenen, de mitjana, un impacte superior. Els efectes també són lleugerament inferiors quan l’ampliació del temps lectiu es fa en centres de secundària.

A més de proporcionar suport acadèmic, alguns programes escolars tenen com a objectiu oferir entorns i activitats estimulants o desenvolupar altres habilitats personals o socials. Aquests programes són més propensos a generar un impacte en el rendiment escolar que els programes que únicament se centren en els aspectes acadèmics. Però no queda clar si això es deu a les activitats addicionals o a la millora de l’assistència escolar i a una participació més elevada.

Els estudis també indiquen que atreure i retenir l’alumnat en programes impartits abans i després de l’horari lectiu és més complicat als centres de secundària que als de primària. Perquè funcioni bé, qualsevol ampliació del temps escolar ha d’anar acompanyada del suport de la família i del professorat. Cal indicar també que les ampliacions excessives poden tenir menys efectes si es redueix la participació de l’alumnat.

Tot i que el benefici en el rendiment acadèmic és, de mitjana, positiu, el cost que suposa ampliar el temps lectiu pot fer que la seva implementació a les escoles no sigui rendible sense finançament addicional.

Hi ha dades que suggereixen que l’alumnat desafavorit es beneficia més de l’ampliació del temps lectiu.

Per augmentar la probabilitat que l’ampliació del temps lectiu beneficiï l’alumnat desafavorit, els líders escolars s’han de plantejar com assegurar la implicació i l’assistència de l’alumnat d’entorns desafavorits. Pot ser que, si les classes específiques o les activitats de reforç s’ofereixen a tot l’alumnat, els que més se’n podrien beneficiar serien els que probablement participarien o s’implicarien menys. Però adoptar una metodologia més dirigida també té dificultats, ja que els alumnes seleccionats es poden sentir assenyalats o estigmatitzats.

Les activitats no acadèmiques addicionals també poden oferir alternatives gratuïtes o de baix cost per fer activitats esportives, musicals o altres activitats de reforç que les famílies més acomodades probablement poden pagar fora de l’escola.

La teoria del canvi per a l’ampliació del temps lectiu és que el temps addicional d’aprenentatge permet que l’alumnat estigui més exposat a l’ensenyament, que disposi de més temps per adquirir els continguts i, en general, que aprengui més. A l’hora d’implementar metodologies d’ampliació del temps lectiu és important reconèixer que el temps que s’assigna a l’aprenentatge i el temps d’aprenentatge real no són el mateix. Els centres educatius han de:

• Fer un control exhaustiu de l’assistència per garantir que l’ampliació de la jornada lectiva o del trimestre escolar no provoca una reducció del temps d’aprenentatge general per a alguns alumnes.
• Observar i supervisar detingudament la implicació de l’alumnat. Si es dedica més temps a gestionar la conducta de l’alumnat en una jornada lectiva més llarga, pot ser que el temps d’aprenentatge no augmenti.
• Supervisar el benestar i la càrrega de treball del personal docent per garantir que el temps d’ensenyament addicional no redueix la qualitat (p. ex., menys temps per al desenvolupament professional o per preparar les classes).

És probable que l’ampliació del temps lectiu exigeixi una reestructuració significativa dels models de treball del personal docent, sobretot si implica alterar el calendari escolar. Abans de fer canvis, és important que els líders escolars siguin clars en l’objectiu d’introduir temps d’aprenentatge addicional i s’assegurin el suport de les famílies.

Les metodologies d’ampliació del temps lectiu es poden executar durant un curs acadèmic. Alguns centres escolars també poden optar per dirigir el suport addicional a classes o alumnes específics durant trimestres escolars o moments concrets de l’any.

En general, els costos es consideren moderats. 

Si no es contracta més professorat per cobrir l’ampliació del temps d’ensenyament que comporta l’ampliació del temps lectiu, qualsevol ampliació del calendari o l’horari escolars també pot exigir una gran dedicació del personal docent, en comparació amb altres metodologies.

A més del temps i el cost, els líders escolars s’han de plantejar com garantir la qualitat de l’ensenyament durant el temps lectiu addicional i evitar metodologies que puguin augmentar la càrrega de treball del professorat sense que tinguin un impacte significatiu en l’aprenentatge de l’alumnat.

La fiabilitat de les evidències entorn de l’ampliació del temps lectiu es considera moderada. Es van identificar 74 estudis que compleixen els criteris d’inclusió del Toolkit. En general, el tema va baixar un grau en la solidesa de l’evidència perquè un gran percentatge dels estudis no són assajos controlats aleatoritzats. Si bé altres dissenys d’estudis encara ofereixen informació important sobre l’eficàcia de les metodologies, hi ha el risc que els resultats es vegin influïts per factors desconeguts que no formen part de la intervenció.