Les cicatrius de la violència escolar són més profundes en els agressors

Recerques als EUA mostren els efectes a mitjà i llarg termini de la violència

Una revisió sistemàtica de recerques als EUA mostra els efectes a mitjà i llarg termini de la violència i l’assetjament a l’escola

​​​​​​​

Les escoles són espais inherentment socials. La possibilitat de viure o patir situacions de violència i assetjament és, probablement, el risc més pervers de la socialització en l’etapa escolar. Per això és d’especial rellevància l’estudi que presentem a continuació: una revisió sistemàtica de totes les recerques dutes a terme als Estats Units els últims anys sobre els efectes del bullying i la violència física en el rendiment acadèmic de l’alumnat, la salut mental i el desenvolupament posterior de conductes violentes i actes delictius.

Més enllà del que el sentit comú ens pot induir a preveure, tenim al davant una evidència poderosa sobre els efectes comprovats de la violència en el context escolar. L’anàlisi inclou només aquells estudis que van mesurar efectes durant més de cinc mesos, i no només se centra en les víctimes, sinó també en els agressors.

La recerca demostra una incidència significativa de problemes de salut mental, baix rendiment acadèmic i implicació en actes delictius entre els estudiants agressors. En el cas de les víctimes, es van detectar problemes de salut mental a llarg termini.

L’estudi resol que les pitjors conseqüències de les conductes agressives les pateixen els agressors. En ells “les cicatrius de la violència són més profundes”, assenyalen els investigadors. Si bé es ressent la salut mental de les víctimes d’assetjament i violència, no s’observen efectes negatius sobre el seu rendiment escolar, ni tampoc acaben desenvolupant comportaments delictius, cosa que sí que passa en el cas dels agressors.

Finalment, els investigadors incideixen en la necessitat de lluitar contra la violència escolar des de la prevenció, per aconseguir que l’alumnat desenvolupi un sentiment de pertinença a l’escola que perduri al llarg dels cursos. En aquest sentit apunten a l’educació socioemocional com a eina clau. Cada cop són més les veus que reclamen més presència de l’educació emocional a l’escola com a principal font de prevenció de problemes de la societat, encara que caldria reflexionar si el sentiment de pertinença és una cosa que es pugui ensenyar o si, més aviat, és una cosa que cala dins amb el pas dels anys i de múltiples aspectes que es perceben més enllà de l’ensenyament a l’aula.