Si el professorat cobra més, l’alumnat rendeix millor?

La pregunta es deriva d'un estudi dut a terme a la Xina

Aquesta pregunta una mica perversa deriva d’un estudi dut a terme a la Xina que va mostrar que un programa d’incentius als docents de zones rurals havia contribuït a millorar els resultats dels estudiants en Matemàtiques.

​​​​​​​

D’entrada, cal deixar clar el context cultural i educatiu que hi ha sota d’una actuació com aquesta i els resultats. Els mateixos investigadors suggereixen que a la Xina rural els mestres són avaluats en funció de les notes dels estudiants i de l’índex de matriculació a Secundària, la qual cosa portaria als docents a centrar l’atenció i l’esforç en aquells estudiants que, d’entrada, presenten millor rendiment o més facilitats per a l’estudi.

L’estudi, publicat a Economics of Education Review, es basa en un assaig de control aleatori en el qual es va analitzar el rendiment en Matemàtiques de 1.825 estudiants de 5è grau de 52 escoles rurals els docents de les quals rebien increments salarials del 60% per aconseguir que l’alumnat ressagat millorés els resultats, i es va comparar amb el rendiment de 1.964 estudiants de 51 escoles els docents de les quals continuaven cobrant el mateix de sempre.

Per equiparar els resultats dels uns i els altres es va sotmetre tots els estudiants a les mateixes proves estandarditzades de Matemàtiques, abans de començar el programa d’incentius i un any després d’haver-lo posat en marxa. També es va tenir en compte l’experiència de cada docent, el salari base (a partir del qual es calculava l’increment) i el context social i familiar de cada estudiant. I el que va passar va ser el següent:

• El conjunt de l’alumnat que va formar part del grup d’intervenció va experimentar una millora evident (amb un efecte +0.10 en els resultats de Matemàtiques).

• L’efecte del programa en els estudiants ressagats va ser encara més elevat (+0.15). Entre els alumnes de rendiment mitjà, la millora va ser poc visible (+0,03), però, entre els de rendiment alt, també va ser significativa (+0,10).

• Els estudiants, als quals es va preguntar per l’actuació dels professors, van reportar que els docents havien impartit millor els continguts més fàcils i els més durs, que havien faltat menys de l’habitual a classe i que els van encarregar més deures de Matemàtiques per fer a casa.

La millora es pot deure al fet de fer més deures a casa?, al fet que l’absentisme del professorat va ser menor que abans de l’increment salarial subjecte a resultats?, es pot deure a prestar més atenció als alumnes habitualment ressagats?, a aplicar maneres d’ensenyar diferents a les tradicionals? La recerca no arriba a filar tan prim, però conclou que els incentius econòmics perquè els alumnes millorin els resultats fan que els docents dediquin més temps i esforç a aconseguir-ho. Els autors apunten que l’evidència s’hauria de tenir en compte en cas que es vulguin aplicar polítiques educatives destinades a disminuir la bretxa de rendiment a les escoles xineses.

Però, a més, la recerca mostra una altra cosa, i és que a qui més li costa millorar és a l’estudiant de rendiment mitjà; i els qui són més sensibles a aquest plus d’esforç del professorat són els estudiants que destaquen per sobre i per sota del nivell mitjà. Aquesta troballa és interessant per a qualsevol iniciativa que busqui una millora dels resultats de l’alumnat a través del professorat, sigui amb incentius econòmics o sense aquests.