Participació de la família

Evidència

Participació de la família

Definim la participació parental com el compromís dels pares i mares per ajudar en l’aprenentatge acadèmic dels seus fills i filles.


0

+ 4

97

En què consisteix?

La participació parental inclou: 

  • Plantejaments i programes que tenen com a objectiu desenvolupar certes capacitats parentals, com ara l’alfabetització o les habilitats tecnològiques. 
  • Plantejaments generals que animen els pares i mares a ajudar els seus fills i filles amb la lectura o els deures, entre d’altres. 
  • El compromís dels pares i mares en les activitats de lectura dels seus fills i filles. 
  • Programes més intensius per famílies en crisi. 

Conclusions principals

  1. La participació de la família té un impacte positiu perquè aconsegueix una mitjana de 4 mesos addicionals de progrés. És essencial plantejar-se com aconseguir la participació de tota la família per evitar que les bretxes de rendiment augmentin.
  2. Cal plantejar-se com adaptar les comunicacions de l’escola per afavorir un diàleg positiu sobre l’aprenentatge. Hi ha certes evidències que indiquen que els missatges personalitzats relacionats amb l’aprenentatge poden promoure interaccions positives.
  3. Les estratègies de participació de la família solen ser més eficaces amb famílies d’alumnat molt jove. És important plantejar-se com es pot mantenir la participació de la família a mesura que va creixent l’alumnat. Per exemple, oferir comunicacions flexibles (p. ex., sessions curtes en horaris flexibles) podria facilitar que la família de l’alumnat de més edat s’impliqui amb l’escola.
  4. S’ha de plantejar quin suport es pot proporcionar a la família per garantir que l’aprenentatge a casa sigui de qualitat. Per exemple, proporcionar estratègies pràctiques amb consells, suport i recursos que contribueixin a l’aprenentatge a casa pot ser més beneficiós per als resultats de l’alumnat que simplement regalar un llibre a l’alumnat o demanar a la família de manera general que ajudi els fills i les filles.

Quina eficàcia té?

L’impacte mitjà de les metodologies de participació de la família és d’uns quatre mesos addicionals de progrés al llarg d’un any acadèmic. A més, s’observen més beneficis per a l’alumnat amb un rendiment previ baix.

 

Les evidències sobre com millorar el rendiment a través de l’augment de la participació de la família són contradictòries i poc concloents. Hi ha exemples en què la combinació d’estratègies de participació de la família amb altres intervencions, com l’accés a serveis educatius ampliats a la primera infància, no s’associa amb cap benefici educatiu addicional. Això suggereix que el desenvolupament eficaç de la participació de la família per millorar els resultats acadèmics de l’alumnat suposa un desafiament i requereix una supervisió i una avaluació estretes.

 

Hi ha algunes dades que indiquen que el suport de la família al primer fill o filla serà beneficiós per als germans i les germanes.
També hi ha indicis que les aspiracions de la família són importants per als resultats de l’alumnat, tot i que hi ha poques evidències que demostrin que les intervencions per canviar les aspiracions de la família aconsegueixin augmentar les aspiracions de l’alumnat i els seus acompliments a llarg termini.

 

L’EEF ha provat diverses intervencions dissenyades per millorar els resultats de l’alumnat fent partícips les famílies en diferents tipus de desenvolupament de capacitats. El missatge sistemàtic que es desprèn és que resulta complicat aconseguir la participació de les famílies als programes. En canvi, un estudi que tenia com a objectiu millorar la participació familiar a través de missatges de text va oferir un efecte positiu reduït, i amb uns costos molt baixos.

Més enllà de la mitjana

Els efectes són substancialment més grans en l’alumnat de curta edat (+5 mesos) i a les escoles de primària (+4 mesos) que a les escoles de secundària (+2 mesos).
Els efectes solen ser més grans a l’àrea de llengua (+5 mesos) que a l’àrea de matemàtiques (+3 mesos).
La majoria dels estudis van analitzar intervencions de lectura a casa. Un nombre més petit d’estudis va examinar les intervencions dirigides a millorar les destreses parentals.
Les metodologies en què un progenitor treballa directament amb el fill o filla de manera individual acostumen a mostrar un impacte més gran (+5 mesos). L’alumnat amb un rendiment més baix sembla beneficiar-se’n especialment.
Les metodologies de participació de la família s’han avaluat a 10 països d’arreu del món amb uns resultats, en general, semblants.

Disminuir la bretxa del desavantatge

L’alumnat desafavorit té menys probabilitats de beneficiar-se de disposar d’un espai per desenvolupar l’aprenentatge a casa. Les evidències també suggereixen que l’alumnat desafavorit aconsegueix un progrés acadèmic més baix i, de vegades, els nivells de rendiment retrocedeixen durant les vacances d’estiu, a causa del nivell d’activitats d’aprenentatge formal i informal en les quals poden (o no) participar. A l’hora de dissenyar i executar metodologies eficaces per afavorir la participació de la família, els centres educatius i el professorat poden mitigar algunes d’aquestes causes de desavantatge educatiu donant suport a la família perquè ajudi en l’aprenentatge dels fills o filles o en la seva autoregulació, com també en destreses concretes com la lectura.

 

Així i tot, les estratègies de participació de la família tenen el risc d’augmentar les bretxes de rendiment si les famílies que accedeixen a aquestes oportunitats provenen principalment d’entorns acomodats. És essencial plantejar-se com aconseguir que les estratègies de participació de la família resultin útils per a totes les famílies.

 

Tot i que animar les famílies a participar directament en els deures pot semblar atractiu, les escoles han de considerar si els pares tenen els coneixements i les capacitats necessaris per proporcionar el suport adequat, especialment en l’etapa de secundària. Les intervencions dissenyades per implicar les famílies en els deures no s’han relacionat, en general, amb un augment del rendiment. És més probable que els estudiants amb dificultats acadèmiques demanin ajuda a les famílies amb els deures, però potser les famílies desconeixen quins són els mètodes pedagògics més eficaços. Per això pot ser més eficaç animar les famílies a remetre un alumne amb dificultats als professors en lloc d’assumir el paper educatiu.

Com ho pots implementar al teu entorn educatiu?

El mecanisme clau de les estratègies de participació de la família és millorar la qualitat i la quantitat de l’aprenentatge que es produeix en l’entorn d’aprenentatge a casa. En la pràctica resulta molt complicat implementar-ho. Alguns elements clau que el centre educatiu podria seleccionar per implementar-ho són:

  • Adaptar les comunicacions per afavorir un diàleg positiu sobre l’aprenentatge.
  • Revisar periòdicament l’eficàcia amb què l’escola treballa amb les famílies i identificar-hi àrees de millora.
  • Oferir un suport més intensiu i continu quan calgui.

 

En la implementació de les estratègies de participació de la família s’han de tenir en compte les possibles barreres a la implicació de la família. Per exemple, si s’ha posat a disposició de les famílies treballadores la possibilitat de fer sessions curtes en horaris flexibles, o fins i tot una participació remota, quan es pugui.

 

Les metodologies de participació de la família solen executar-se durant un curs acadèmic, ja que el desenvolupament de relacions eficaces entre l’escola i les famílies requereix un esforç continu durant un període prolongat.

Cost

En general, els costos mitjans d’implementar la intervenció de participació de la família es consideren molt baixos. La majoria dels costos es deriven del desenvolupament i la formació del personal docent, i és probable que tots siguin costos inicials.

 

Si bé el cost mitjà estimat de les metodologies de participació de la família és molt baix, l’opció d’incloure formació contínua addicional del personal docent, materials, recursos i temps addicional del personal docent provoca que els costos puguin variar de molt baixos a moderats.

 

Aquestes estimacions de costos donen per descomptat que les escoles ja paguen per la tecnologia per comunicar-se amb les famílies, i per les instal·lacions necessàries per fer les reunions presencials. Tots aquests costos són un requisit previ per implementar estratègies de participació de la família, ja que sense ells el cost probablement seria més gran.

Quina fiabilitat tenen les evidències?

La fiabilitat de les evidències entorn de la participació de la família es considera elevada. S’han identificat 97 estudis. En general, el tema va baixar un grau en la solidesa de l’evidència perquè un gran percentatge dels estudis no es va avaluar de manera independent. Les avaluacions fetes per organitzacions vinculades a la metodologia, per exemple, proveïdors comercials, solen tenir un impacte més gran, fet que pot influir en l’impacte general del tema.

0.0
Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar comentaris.

Valoració mitjana global sobre 5

Basada en 0 valoracions