Repetició de curs

Evidència

Repetició de curs


0

Impacte


-4 mesos


Repetir un curs també es coneix com “no passar de curs”, “no promoció” o “repetició d’un any”. L’alumnat que no assoleix un nivell determinat d’aprenentatge al final de l’any cal que repeteixi aquest curs escolar, unint-se a una classe amb alumnes més joves durant el següent any acadèmic.

Impacte

Evidències internacionals

En la majoria dels casos, repetir curs és perjudicial per a les possibilitats d'èxit acadèmic de l'alumnat. A més, els estudis coincideixen a mostrar efectes negatius majors per a estudiants d'entorns desfavorits, la qual cosa suggereix que aquesta pràctica probablement augmenta les desigualtats educatives. Repetir curs també pot tenir efectes negatius encara majors quan es fa en els primers anys d'educació primària, per a estudiants de minories ètniques o per a alumnat que és relativament jove en comparació amb la resta de la classe. Per exemple, en el context anglosaxó, per als estudiants, de secundària la repetició d'un curs escolar es limita a tornar a examinar-se d'aquelles matèries que l'estudiant no va aprovar.
L'alumnat que repeteix curs aconsegueix un progrés acadèmic quatre mesos menor de mitjana al llarg d'un any en comparació amb aquell que passa de curs. A més, els estudis suggereixen que l'alumnat que repeteix curs té menys probabilitats d'aconseguir companys i companyes amb un nivell similar que passen de curs, fins i tot després de completar un any més d'escolarització. Els estudis també suggereixen que l'alumnat que repeteix curs té més probabilitats d'abandonar els estudis abans de finalitzar-los.
Encara que l'impacte mig general és negatiu, alguns estudis suggereixen que, en circumstàncies individuals, hi ha estudiants que poden beneficiar-se, sobretot, a curt termini. No obstant això, no sembla senzill identificar quins estudiants podran treure profit a repetir curs, la qual cosa suggereix que aquesta estratègia suposa un risc considerable.

Evidències a Espanya

​​​​​​​Segons l’informe PISA (Informe Pisa, 2018, p. 99),[1] Espanya registra una disminució en la repetició de curs, però encara té una taxa de repetició alta: el 18 % enfront de la mitjana de l’OCDE (11 %). Aquest fet ha comportat que l’anàlisi de la repetició de curs hagi estat objecte d’interès i abordat no per estudis experimentals, sinó des de la metaanàlisi d’estudis internacionals per identificar mesures ja implementades en altres països. També s’han fet anàlisis estadístiques basades en les dades extretes de PISA i PIRLS, amb les quals s’ha treballat per trobar relacions entre la taxa de repetició de curs, factors interns com els acadèmics i factors externs a l’escola com ara la família o la pobresa, entre d’altres.

Les conclusions dels estudis confirmen que, internacionalment, aquesta mesura s’ha mostrat ineficaç. Els estudiants que repeteixen curs tenen més risc d’abandonament escolar prematur. Un estudiant que repeteix curs a primària veurà disminuït el seu desenvolupament i aquest empitjorarà si repeteix addicionalment a secundària (García-Pérez et al., 2014).

Carabaña (2015) va recollir a la seva investigació que les dades PIRLS van confirmar que l’alumnat que repeteix curs és gairebé únicament l’alumnat de coneixements baixos o els fills de mares amb pocs estudis. També la repetició de curs a primària depèn del centre d’estudis perquè són les directives o el professorat qui decideix si l’alumne repeteix o no.

També s’ha mostrat l’impacte negatiu d’aquesta mesura en l’autoestima i la percepció de l’alumnat repetidor amb relació a les seves capacitats, procés d’aprenentatge i el sistema educatiu mateix. Urbano i Álvarez (2019) van constatar diferències en la percepció i la valoració del context familiar que fa l’alumnat d’educació secundària en funció de si era repetidor o no. L’alumnat repetidor percebia el seu context familiar de manera més negativa. Els autors van subratllar les pròpies expectatives de futur que van manifestar els alumnes mateix, ja que les diferències eren notables entre els objectius que esperava assolir l’alumnat repetidor i el no repetidor, fet que també es pot associar a la disminució de l’autoestima, l’autoimatge i l’empobriment de la capacitat per afrontar el futur que pot estar associat a la repetició de curs.

En qualsevol cas, els estudis coincideixen a assenyalar la importància d’incloure aquest tema en els debats acadèmics i de política pública.

 

[1] MINISTERI D’EDUCACIÓ I FORMACIÓ PROFESSIONAL (2019). PISA 2018. Programa per a l’Avaluació Internacional dels Estudiants. Informe espanyol. https://www.educacionyfp.gob.es/dam/jcr:e2be368b-f08c-4ab8-8fd9-eb93b76c6bf2/pisa-2018-programa-para-la-evaluaci-n-online.pdf

Quina eficàcia té?

Les evidències indiquen que, en la majoria dels casos, repetir un curs és perjudicial per a les possibilitats de l’alumnat d’aconseguir èxits acadèmics. A més, hi ha estudis que mostren de forma sistemàtica efectes més negatius per a l’estudiantat més desafavorit, fet que indica que és possible que aquesta pràctica augmenti les desigualtats educatives. També és probable que repetir un curs tingui efectes més negatius si té lloc durant els primers anys de l’educació primària, per a estudiants procedents de minories ètniques o per a alumnes relativament joves dintre del seu grup d’edat. Per exemple, en el context anglosaxó, per als estudiants de secundària la repetició d'un curs escolar es limita a tornar a examinar-se d'aquelles matèries que l'estudiant no va aprovar.

L’alumnat que repeteix un any té un progrés acadèmic mitjà de quatre mesos menys durant un curs escolar que l’alumnat que passa de curs. A més, hi ha estudis que indiquen que l’estudiantat que repeteix un curs té poques probabilitats de posar-se al nivell de l’estudiantat d’un nivell similar que passa de curs, fins i tot després de completar un any addicional d’escolaritat. Els estudis també indiquen que l’alumnat que repeteix un curs té més probabilitats d’abandonar els centres educatius abans d’acabar els seus estudis.

Malgrat que l’impacte general mitjà és negatiu, alguns estudis indiquen que, en circumstàncies individuals, alguns estudiants se’n poden beneficiar, en especial a curt termini. No obstant això, no sembla fàcil identificar quin alumnat se’n beneficiarà, fet que indica que repetir un curs suposa un risc significatiu.

Cost

Aquests costos s'han estimat segons un any addicional d'escolarització. Els costos anuals d'escolarització a Espanya varien entre les escoles d'educació primària i les de secundària, i acostumen a ser d'entre 3.000 € i 8.000 €. Així doncs, els costos s'estimen en 5.500 € per estudiant a l'any.

Què hauries de tenir en compte?

    Abans d’implementar aquesta estratègia a l’ entorn educatiu, cal tenir en compte que:

    1. Els efectes negatius són poc freqüents en les intervencions educatives, de manera que resulta sorprenent la mesura en què l’alumnat que repeteix un curs progressa menys.

    2. Els efectes negatius són desproporcionadament majors per a l’alumnat més desafavorit, el procedent de minories ètniques i el relativament jove dintre del seu grup d’edat.

    3. S’han considerat intervencions alternatives com classes intensives o suport individual? Aquestes intervencions són considerablement més econòmiques i poden evitar la repetició d’un curs (veure tutories individuals).

    4. Els efectes negatius tendeixen a augmentar amb el temps i repetir més d’un curs augmenta de forma significativa el risc de l’alumnat d’abandonar els seus estudis.

Veure Apèndix

Vols mantenir-te al dia de les evidències educatives més rellevants a nivell internacional? Uneix-te a EduCaixa per a no perdre-te-les.