A la recerca d’evidències sobre el pes de la ràtio

Fins a quin punt el descens d’alumnes per aula mereix una aposta dels poders públics?, i durant quant temps?

Una recerca duta a terme a França el 2003 va demostrar que el descens de la ràtio d’alumnes per aula sí que afectava positivament el rendiment d’aquests alumnes, però va deixar alguns interrogants oberts que el Govern francès ha volgut resoldre passats els anys. Per això, el 2017, va impulsar una política de reducció de la grandària de les aules, a 12 estudiants per grup en 1r i 2n de Primària en aquelles àrees escolars amb alta prioritat d’intervenció a causa del nivell socioeconòmic baix de les famílies.

Què va assenyalar aquell estudi del 2003? En què va consistir? Es va reduir la ràtio a 12 alumnes per aula en 100 classes de 1r de Primària (grup experimental), i es van mesurar els resultats en competència lectora, a principi i final de curs, juntament amb els d’altres 100 classes d’entre 20 i 25 nens (grup de control). Els resultats van ser millors en els alumnes de grups reduïts, tant en el test de lectura de paraules (+0,14), com en el de lletrejar paraules (+0,22).

Però l’efecte positiu no va ser tan alt com caldria haver-se esperat i la grandària de les aules va tornar a la normalitat el curs següent. Ja a 2n de Primària es van estudiar els resultats d’aquells nens que havien estat en els grups reduïts el curs anterior i es va comprovar que havien perdut aquell lleuger avantatge aconseguit. Els investigadors van concloure que l’efecte s’havia diluït durant les vacances d’estiu i que la ràtio reduïda s’havia d’haver mantingut també a 2n.

Així que aquest és el guant que va voler recollir el Govern francès el 2017 i del qual encara se n’esperen resultats. Entretant, la reducció de la ràtio en educació segueix qüestionada per molts governs, que s’acullen als informes de l’OCDE que asseguren que la ràtio importa només fins a cert punt i que, en qualsevol cas, es veuen incapaços d’assumir el cost que en comportaria la disminució. Per tant, és clau que es duguin a terme investigacions a la recerca d’evidències sobre aquest tema.

Fins a quin punt el descens d’alumnes per aula mereix una aposta dels poders públics?, i durant quant temps?

Una recerca duta a terme a França el 2003 va demostrar que el descens de la ràtio d’alumnes per aula sí que afectava positivament el rendiment d’aquests alumnes, però va deixar alguns interrogants oberts que el Govern francès ha volgut resoldre passats els anys. Per això, el 2017, va impulsar una política de reducció de la grandària de les aules, a 12 estudiants per grup en 1r i 2n de Primària en aquelles àrees escolars amb alta prioritat d’intervenció a causa del nivell socioeconòmic baix de les famílies.

Què va assenyalar aquell estudi del 2003? En què va consistir? Es va reduir la ràtio a 12 alumnes per aula en 100 classes de 1r de Primària (grup experimental), i es van mesurar els resultats en competència lectora, a principi i final de curs, juntament amb els d’altres 100 classes d’entre 20 i 25 nens (grup de control). Els resultats van ser millors en els alumnes de grups reduïts, tant en el test de lectura de paraules (+0,14), com en el de lletrejar paraules (+0,22).

Però l’efecte positiu no va ser tan alt com caldria haver-se esperat i la grandària de les aules va tornar a la normalitat el curs següent. Ja a 2n de Primària es van estudiar els resultats d’aquells nens que havien estat en els grups reduïts el curs anterior i es va comprovar que havien perdut aquell lleuger avantatge aconseguit. Els investigadors van concloure que l’efecte s’havia diluït durant les vacances d’estiu i que la ràtio reduïda s’havia d’haver mantingut també a 2n.

Així que aquest és el guant que va voler recollir el Govern francès el 2017 i del qual encara se n’esperen resultats. Entretant, la reducció de la ràtio en educació segueix qüestionada per molts governs, que s’acullen als informes de l’OCDE que asseguren que la ràtio importa només fins a cert punt i que, en qualsevol cas, es veuen incapaços d’assumir el cost que en comportaria la disminució. Per tant, és clau que es duguin a terme investigacions a la recerca d’evidències sobre aquest tema.