Intervencions sobre la conducta

Les intervencions es poden dividir en tres categories principals:

1. Metodologies per desenvolupar uns valors escolars positius o millorar la disciplina en el conjunt del centre, l’objectiu de les quals també és promoure un compromís major amb el procés d’aprenentatge.
2. Programes universals que tenen com a finalitat millorar la conducta i que solen desenvolupar-se a l’aula.
3. Programes més especialitzats que s’adrecen a estudiants amb problemes conductuals específics.

Altres metodologies, com els programes de Participació parental i d’Aprenentatge social i emocional, sovint s’associen a millores en la disciplina o en els valors escolars, però no s’inclouen en aquest resum, que es limita a les intervencions centrades directament en la conducta.

1. Tant les intervencions específiques com les universals tenen efectes generals positius (+4 mesos). Els centres educatius s’han de plantejar quina és la combinació adequada d’intervencions sobre la conducta per reduir les interrupcions generals i proporcionar un suport adaptat quan calgui.
2. Hi ha dades en diverses intervencions diferents que indiquen que els màxims efectes s’observen en les metodologies que se centren en l’autogestió, la representació de papers o role play i la pràctica.
3. S’observen efectes diferents fins i tot en el mateix tipus de programes. A l’hora de seleccionar una intervenció sobre la conducta, els centres educatius haurien de buscar programes que s’hagin avaluat i hagin mostrat un efecte positiu.
4. A l’hora d’adoptar intervencions sobre la conducta, siguin específiques o universals, és important plantejar-se impartir desenvolupament professional al personal docent per garantir una execució de qualitat i l’homogeneïtat a tot el centre.

L’impacte mitjà de les intervencions sobre la conducta és de quatre mesos addicionals de progrés al llarg del curs acadèmic. Les evidències suggereixen que, de mitjana, les intervencions sobre la conducta poden aportar millores moderades en el rendiment acadèmic, a més d’una disminució de les conductes problemàtiques. Però els beneficis estimats varien molt entre els programes.

Altres metodologies, com millorar la gestió de la conducta per part del professorat i les habilitats cognitives i socials de l’alumnat, tenen la mateixa eficàcia.

Les metodologies centrades en la conducta a l’escola solen estar relacionades amb millores en el rendiment escolar, però no hi ha evidències que demostrin que les millores es deguin realment a les intervencions sobre la conducta, en lloc d’altres intervencions escolars que es produeixin alhora. Els programes de participació familiar i comunitària acostumen a associar-se a millores en la disciplina o els valors del centre i, per tant, mereixen ser considerats com a alternatives a les intervencions directes centrades en la conducta.

Segons les dades del Departament d’Educació del Regne Unit, l’alumnat que reuneix els requisits per rebre el servei d’àpats escolars gratuïts és més probable que sigui expulsat de manera permanent o durant un període determinat en comparació amb l’alumnat que no rep aquesta ajuda.

El motiu d’expulsió més habitual és la conducta perjudicial persistent. La conducta de l’alumnat té diverses influències, algunes de les quals pot gestionar directament el professorat a través de programes de gestió universals o de l’aula. Una part de l’alumnat necessitarà suport més especialitzat que l’ajudi a gestionar l’autoregulació o les habilitats socials i emocionals.

El benefici de les intervencions sobre la conducta s’obté augmentant el temps d’aprenentatge de l’alumnat. Això es pot aconseguir reduint les interrupcions de poca importància que redueixen el temps d’aprenentatge a l’aula o evitant les expulsions que treuen l’alumnat del centre durant un període de temps determinat. Si les intervencions ocupen més temps a l’aula que la interrupció que aborden, el temps d’aprenentatge probablement no augmentarà. En la majoria dels centres, el més apropiat serà una combinació de programes universals i específics.

• Els programes universals per a la gestió de l’aula poden ajudar a evitar les interrupcions, però sovint requereixen un desenvolupament professional per poder administrar-los de manera eficaç.
• Els programes específics que s’adapten a les necessitats de l’alumnat, com notes de comportament periòdiques o avaluacions funcionals de la conducta, poden ser apropiats quan l’alumnat mostra una conducta problemàtica.

En tots els programes, és fonamental mantenir unes expectatives altes per a l’alumnat i incorporar un programa coherent en el conjunt del centre. Els programes que aconsegueixen bons resultats també poden incloure intervencions d’aprenentatge social i emocional i metodologies de participació de la família.

Les evidències suggereixen que els programes amb una durada de dos a sis mesos ofereixen resultats molt més duradors. Les estratègies adreçades a tot el centre solen tardar més a incorporar-se que les estratègies adreçades a una sola classe o adaptades de manera individual.

Els costos de les intervencions sobre la conducta són molt variats i, en general, s’estimen entre molt baixos i moderats. Els costos d’implementar estratègies a tot el centre es basen principalment en el temps i la formació del professorat. Les intervencions específiques més intensives probablement incorren en més despeses de dotació de personal i formació.

Les intervencions sobre la conducta poden exigir una gran dedicació del personal docent, en comparació amb altres metodologies. Els programes específics o individuals, impartits més per especialistes o personal docent qualificat, exigiran més temps del personal docent que els programes universals. En general, els programes eficaços poden promoure més compromís amb l’ensenyament i l’aprenentatge perquè redueixen la conducta problemàtica i milloren la implicació de l’alumnat.

A més del temps i el cost, els líders escolars han de reflexionar sobre els efectes de les polítiques de conducta de tot el centre i ajudar el personal docent a mantenir un programa coherent. A l’hora de plantejar-se adoptar nous programes, els líders escolars han de buscar els que tinguin una trajectòria d’efectes provada. Millorar la gestió de l’aula pot implicar formació intensiva en què el professorat reflexiona sobre la seva pràctica, implementa noves estratègies i revisa el seu progrés en el temps.

La fiabilitat de les evidències entorn de les intervencions sobre la conducta es considera baixa. Es van identificar 89 estudis que compleixen els criteris d’inclusió del Toolkit. En general, el tema va baixar dos graus en la solidesa de l’evidència perquè:

• Recentment se n’han fet molt pocs estudis, cosa que implicaria que no són representatius de la pràctica real.
• Un gran percentatge d’estudis no es va avaluar de manera independent. Les avaluacions fetes per organitzacions vinculades a la metodologia, per exemple, proveïdors comercials, solen tenir un impacte més gran, fet que pot influir en l’impacte general del tema.