Escoles d’estiu

Les escoles d'estiu solen estar dissenyades com a programes de recuperació, encara que algunes no tenen un enfocament acadèmic i se centren en esports o altres activitats no acadèmiques.

Altres tenen un objectiu específic, com donar suport a l'alumnat a la transició de l'escola primària a la secundària o preparar per a la universitat alumnat amb qualificacions altes.S’inclouen altres metodologies per augmentar el temps d’aprenentatge en altres seccions del Toolkit, com ara Deures i Ampliació del temps lectiu.
 

1. Les escoles tenen un impacte positiu de mitjana (tres mesos addicionals de progrés), però tenen un cost d’implementació elevat. Proporcionar suport addicional durant el curs escolar pot ser un enfocament més rendible per millorar els resultats acadèmics.
2. Les escoles d’estiu que tenen com a objectiu millorar l’aprenentatge han de tenir un component acadèmic. Les escoles d’estiu que inclouen un component de classes intensives, com l’ús d’enfocaments en grups reduïts o individuals, tenen un impacte més gran, de mitjana.
3. Mantenir un índex elevat d’assistència a les escoles d’estiu pot suposar un repte, sobretot, en el cas dels alumnes desafavorits. És essencial analitzar de quina manera les escoles d’estiu atrauen i impliquen l’alumnat per evitar que augmentin les diferències de rendiment.
4. Les escoles d’estiu que fan servir el professorat habitual de l’alumnat tenen un impacte més gran, de mitjana, però la seva implementació pot resultar encara més costosa.
5. Les escoles d’estiu també poden oferir experiències i activitats addicionals, com activitats esportives o artístiques, i això pot ser valuós en si mateix o utilitzar-se per promoure el compromís a més del suport acadèmic.

De mitjana, les evidències suggereixen que l’alumnat que assisteix a una escola d’estiu obté un progrés d’aproximadament tres mesos addicionals en comparació amb alumnat semblant que no assisteix a una escola d’estiu.

Es poden aconseguir efectes més grans quan les escoles d’estiu són intensives, disposen de recursos i inclouen classes en grups reduïts o individuals impartides per docents amb formació i experiència. Comptar amb professors que ja coneixen els alumnes pot ser un avantatge (generalment, +4 mesos). En canvi, les escoles d’estiu sense un component acadèmic clar no acostumen a associar-se a assoliments acadèmics, però poden tenir altres beneficis. 
 

Hi ha algunes evidències que indiquen que els alumnes d’entorns desafavorits es poden beneficiar de les escoles d’estiu, en què les activitats se centren en enfocaments acadèmics ben dotats de recursos i amb sessions individuals o en grups reduïts. Hi ha menys evidències sobre l’eficàcia de les intervencions menys intensives, com els programes d’estiu d’intercanvi de llibres.

Els estudis indiquen que la falta d’assistència i l’abandonament són els problemes principals dels programes voluntaris estivals, sobretot per a l’alumnat desafavorit. Per superar aquests problemes, les escoles han de procurar identificar amb antelació les possibles barreres (com despeses de menjar o transport, incompatibilitat amb vacances planificades o esdeveniments religiosos), per exemple, mitjançant la comunicació amb els pares o tutors per millorar la implicació. En adreçar-se les escoles d’estiu als alumnes d’entorns desafavorits, les metodologies han d’intentar minimitzar el risc d’estigmatització. 

Incloure activitats addicionals no acadèmiques com l’esport, l’art o l’enriquiment cultural és valuós per si mateix i pot oferir oportunitats als alumnes de llars amb ingressos baixos que, d’una altra manera, no s’ho podrien permetre. Una oferta variada d’activitats també pot ajudar a promoure la implicació i l’acceptació de les escoles d’estiu.
 

Les escoles d’estiu tenen un impacte en els resultats acadèmics perquè proporcionen temps addicional durant l’estiu que permet un aprenentatge addicional. Aquest temps lectiu addicional també es pot adreçar a alumnes que han tingut dificultats en àrees determinades del currículum. Per tant, els centres educatiu que implementin aquesta metodologia han de tenir en compte els punts següents:

• Han de garantir que s’ofereixi temps lectiu addicional a les assignatures principals.
• Han de garantir que els alumnes seleccionats accedeixen al temps lectiu addicional assistint i participant amb èxit a l’escola d’estiu.
• Cal que incloguin suport addicional dirigit degudament a les escoles d’estiu.
• Han d’estar en contacte amb les escoles d’origen perquè les escoles d’estiu abordin la transició.

Les escoles d’estiu també poden incloure altres activitats d’enriquiment i que promoguin la participació, com activitats artístiques o esportives i visites educatives. Poden ser un component important per mantenir el compromís dels alumnes en una escola d’estiu amb un enfocament acadèmic o bé una activitat important en si mateixa, si l’escola d’estiu té objectius més amplis.

La durada mitjana de les escoles d’estiu sol ser d’entre dues i tres setmanes. Alguns estudis han analitzat programes d’escoles d’estiu més llargs, de fins a sis setmanes, però no és l’habitual i alguns han observat problemes concrets amb el manteniment de l’assistència. Les escoles poden optar per oferir programes immediatament després d’acabar el tercer trimestre, durant les vacances d’estiu o just abans del començament del nou curs acadèmic.
 

El cost mitjà de les escoles d’estiu és moderat. El cost per als centres educatius es basa principalment en el salari del personal, les instal·lacions, els recursos i els costos de les activitats. La majoria són costos recurrents amb una certa variació amb relació a la mida, la durada i la dotació de personal de les escoles d’estiu.

Les escoles d’estiu exigeixen una gran dedicació de personal, en comparació amb altres metodologies. Les escoles d’estiu les poden impartir una barreja de professors, professors auxiliars, personal d’organitzacions no governamentals de suport, proveïdors externs (com entitats benèfiques de promoció de la lectura o grups esportius) o voluntaris.

A més del temps i el cost, els líders escolars han de tenir en compte com maximitzar el component acadèmic de les escoles d’estiu, per garantir que disposi de recursos i personal adequats i estigui ben orientada a les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat. Els líders escolars han d’evitar les metodologies que augmenten la càrrega de feina del professorat sense garantir assoliments acadèmics de l’alumnat i han de considerar si les metodologies limiten la capacitat del professorat de planificar un ensenyament i un aprenentatge de qualitat el curs acadèmic següent.
 

La fiabilitat de les evidències entorn de les escoles d’estiu es considera baixa. Es van identificar 59 estudis que compleixen els criteris d’inclusió del Toolkit.

En general, el tema va perdre un grau en la solidesa de l’evidència perquè un gran percentatge dels estudis no són assajos controlats aleatoritzats. Si bé altres dissenys d’estudis continuen oferint informació important sobre l’eficàcia de les metodologies, hi ha el risc que els resultats es vegin influïts per factors desconeguts que no formen part de la intervenció.

Com passa amb qualsevol revisió d’evidències, el Toolkit resumeix l’impacte mitjà de les intervencions quan s’investiguen en estudis acadèmics. És important considerar quin és el teu context i aplicar el teu criteri professional a l’hora d’implementar una intervenció al teu entorn educatiu.