Ciutat i natura: on són les fronteres?

Descripció

Aquest recurs reflexiona sobre els beneficis d’un acostament de la naturalesa a l’entorn urbà. Se centra en tres aspectes: el metabolisme urbà, un cicle de diferents fluxos anàleg al metabolisme fisiològic; els beneficis que la naturalesa aporta a la ciutat, i finalment, els models urbanístics que han tingut en compte l’equilibri entre l’espai edificable i el lliure.

Objectius

• 1
  Relacionar els fluxos que tenen lloc en l’entorn urbà amb el metabolisme fisiològic.
• 2
  Valorar els beneficis ambientals i socials que els espais verds aporten a l’entorn urbà.
• 3
  Identificar solucions que fan compatibles els espais urbans i la naturalesa.

Quant al recurs

Actualment, més de la meitat de la població mundial viu a les ciutats, que s’articulen com a sistemes en els quals, a partir d’uns subministraments (aigua, radiació solar…), s’ofereixen productes manufacturats i serveis. Tenint en compte que durant aquest procés també es generen gasos contaminants i residus, és important que aquest metabolisme sigui eficient, amb l’objecte de minimitzar les disfuncions ambientals i garantir una millor qualitat de vida dels seus habitants.

La presència d’espais verds contribueix a la regulació climàtica, afavoreix la recuperació de l’aigua de pluja o la retenció de gasos contaminants, permet una biodiversitat més gran, redueix el soroll a les ciutats i en suavitza les fronteres, de manera que fomenta la convivència, la cohesió social i el benestar dels ciutadans.

Per aquesta raó, s’aposta per la renaturalització de la ciutat del segle XXI i es promou un espai urbà del qual la naturalesa sigui una part integrant, estructural i funcional, a totes les escales i altures.