Participació en activitats artístiques

Evidència

Participació en activitats artístiques


0

Impacte


+ 2 mesos


La participació en activitats artístiques es defineix com la intervenció en activitats artístiques i creatives, com ara dansa, teatre, música, pintura i escultura. Aquestes activitats es poden impartir com a part del pla d’estudis o com a activitat extraescolar. La participació es pot organitzar en forma d’activitats periòdiques setmanals o mensuals, o en programes més intensius, com ara escoles d’estiu o campaments.

Si bé aquestes activitats tenen un valor pedagògic en si mateixes, aquest article del Toolkit se centra en els beneficis que s’obtenen de la participació artística per assolir els objectius acadèmics bàsics.

Impacte

Evidències internacionals

En general, l'impacte de la participació en activitats artístiques en l'aprenentatge acadèmic sembla ser positiva però escàs. S'ha identificat una millora en els resultats obtinguts en les àrees de llengua, matemàtiques i ciències. S'han observat beneficis tant en els centres d'educació primària com de secundària, sent majors els beneficis, de mitjana, en estudiants més joves i, en alguns casos, en alumnat desfavorit.
Hi ha algunes activitats artístiques que es vinculen amb millores en resultats específics. Per exemple, alguns estudis indiquen una relació positiva entre la música i la percepció espacial i entre el teatre i l'escriptura.
Les recerques també coincideixen a indicar beneficis més generals, com a actituds més positives enfront de l'aprenentatge i una millora del benestar.

Evidències a Espanya

​​​​​​​La investigació a Espanya ha abordat principalment la participació en activitats artístiques en l’àmbit extraescolar. La major part dels estudis han analitzat l’impacte en el rendiment acadèmic, tenint en compte diferents tipus d’activitats extraescolars (esportives, recreatives, acadèmiques i cognitives) i analitzant-les en conjunt. 

Els estudis no tan sols han avaluat l’impacte en el rendiment acadèmic, sinó també en altres dimensions del desenvolupament de l’alumnat, com l’autoconcepte. Sobre aquest punt, el treball de Carmona, Sánchez i Bakieva (2011) va analitzar la relació entre rendiment acadèmic, autoconcepte i gènere. Els autors van ressaltar que les activitats extraescolars no tan sols tenen impacte positiu en el rendiment acadèmic, sinó també un altre tipus de beneficis, com la millora de l’autoconcepte. Van detectar, com a exemple, que els estudiants que feien activitats extraescolars com la música van obtenir diferències estadísticament significatives per al conjunt de les matèries. També es van destacar diferències en la relació entre autoconcepte i activitat extraescolar, i es mostraven patrons diferenciats per a nois i noies en els quals, de cara a futures investigacions, caldria aprofundir.

En aquesta mateixa línia, l’estudi d’Abilleira et al. (2017) va concloure que no hi ha diferències significatives en els diferents aspectes de l’autoconcepte entre nens i nenes. En canvi, sí que va trobar diferències significatives en l’autoconcepte en funció del cicle al qual pertany l’alumne en les variables falta d’ansietat, popularitat, felicitat i satisfacció.

D’altra banda, hi ha evidències de l’impacte beneficiós d’aquest tipus d’activitats artístiques extraescolars si es desenvolupa entre un mínim i un màxim de dedicació d’hores. La investigació de Cladellas et al. (2013) va mostrar, d’una banda, que la realització d’activitats extraescolars, sigui quina sigui, millora el rendiment acadèmic dels infants, i, de l’altra, que no fer cap tipus d’activitat extraescolar o dedicar-hi més de 10 hores i mitja a la setmana va tenir impactes negatius en els resultats obtinguts en totes les matèries.

Els estudis que aborden les activitats artístiques incloses al currículum van trobar que els objectes d’anàlisi no estaven prou desenvolupats o implementats de manera contínua per valorar-ne l’impacte real en la millora educativa d’altres matèries. Sí que es van sumant línies d’investigació per enfocar de forma sòlida les activitats artístiques en l’àmbit de la formació reglada. És el cas de la tesi doctoral de Bataller Soler (2019), que va analitzar la correlació que hi ha entre el fet de cursar la matèria optativa d’educació plàstica i audiovisual (EPVA) de 4t d’ESO i el rendiment (qualificacions) aconseguit en la de matemàtiques del mateix curs.

Quina eficàcia té?

En general, l’impacte de la participació en activitats artístiques en l’aprenentatge acadèmic sembla que són positives, però escasses. S’ha identificat una millora en els resultats obtinguts en les àrees de llengua, matemàtiques i ciències. S’han observat beneficis tant en els centres d’educació primària com de secundària; els beneficis són més grans, de mitjana, en l’alumnat més jove i, en alguns casos, aquell amb desavantatges.

Algunes activitats artístiques s’han relacionat amb millores en resultats específics. Per exemple, hi ha certes evidències de l’existència d’una relació positiva entre la música i la percepció espacial, i entre el teatre i l’escriptura.

També s’han descrit sistemàticament beneficis més generals, com ara actituds més positives respecte de l’aprenentatge i una millora del benestar.

Cost

Els costos varien considerablement entre els grups de teatre juvenil amb inscripcions anuals de baix cost (uns 20 €) i els grups de ball organitzats per a joves (a uns 5 € la sessió), i les classes de música d'alta qualitat al voltant de 40 € l'hora (més de 1.700 € l'any per una sessió a la setmana). Els costos totals s'han estimat com a baixos.

Què hauries de tenir en compte?

    Abans d’implementar aquesta estratègia a l’entorn educatiu, cal tenir en compte que:

    1. Les evidències dels estudis revelen una gran varietat d’efectes a partir dels programes analitzats. Quina relació hi ha entre la intervenció artística que s’ha seleccionat i els resultats que es volen millorar, i com se sabrà si ha funcionat?

    2. Sembla que els estudiants més joves tenen més facilitat per aconseguir millores en l’aprenentatge.

    3. Les evidències que donen suport a l’impacte acadèmic d’aprendre a tocar un instrument són especialment prometedores.

    4. Les metodologies basades en les activitats artístiques poden obrir una via perquè l’alumnat més major es torni a comprometre amb l’aprenentatge, però això no sempre es tradueix en un rendiment acadèmic més gran. Com s’aprofitarà aquest major compromís per millorar l’ensenyament i l’aprenentatge que rep aquest alumnat?

    5. Les intervencions artístiques tenen un valor pedagògic en si mateixes, però, de mitjana, no són una forma gaire eficaç de millorar el rendiment acadèmic bàsic.

Veure Apèndix

Vols mantenir-te al dia de les evidències educatives més rellevants a nivell internacional? Uneix-te a EduCaixa per a no perdre-te-les.