Intervencions sobre les aspiracions

Les intervencions sobre les aspiracions tendeixen a classificar-se en tres grans categories: 

1. Intervencions que se centren en els pares i mares, i en les famílies; 
2. Intervencions que se centren en la pràctica docent; i 
3. Intervencions fora dels centres educatius o activitats extracurriculars, que de vegades solen incloure companys o mentors. 

Els plantejaments utilitzats en aquestes intervencions són diversos: alguns tenen com a objectiu canviar les aspiracions directament exposant l’alumnat a noves oportunitats i d’altres pretenen augmentar les aspiracions desenvolupant l’autoestima general, la motivació o l’autoeficàcia. 

1. La base empírica actual de les intervencions sobre les aspiracions és molt dèbil. La falta d’estudis identificats implica que no se’n pot determinar l’impacte en mesos de progrés. Els centres educatius han de supervisar detingudament l’impacte en el rendiment escolar de qualsevol intervenció o metodologia.
2. Hi ha moltes dades que suggereixen que la relació entre les aspiracions i el rendiment no és gaire clara. En general, les metodologies per augmentar les aspiracions no s’han traduït en un aprenentatge més elevat. Les metodologies que resulten eficaces gairebé sempre inclouen un component acadèmic significatiu, i això suggereix que l’augment de les aspiracions per si mateix no serà efectiu.
3. La majoria dels joves tenen grans aspiracions. És probable que sigui més eficaç assegurar que l’alumnat adquireix el coneixement i les habilitats per avançar cap a les seves aspiracions que intervenir per canviar-ne els anhels.
4. Les actituds, les creences i els comportaments entorn de les aspiracions de les persones que provenen de comunitats desafavorides són diversos, per la qual cosa s’han d’evitar generalitzacions.

La falta d’estudis identificats que provin les intervencions sobre les aspiracions no ens dona prou garanties per determinar el progrés en mesos que es pot aconseguir.

És important entendre que les nombroses dades indiquen que la relació entre les aspiracions i els èxits és complexa, i hi ha molts motius pels quals les intervencions sobre les aspiracions poden afectar els acompliments o no.

Alguns estudis han indicat que la majoria de joves ja tenen grans aspiracions, fet que suggereix que en gairebé tots els casos el baix rendiment no es deu a tenir poques aspiracions, sinó a una bretxa entre aquests anhels i els coneixements, les habilitats i les característiques necessàries per assolir-los. Quan l’alumnat té menys aspiracions, no és clar que s’aconsegueixi augmentar els seus anhels a través d’estratègies didàctiques centrades en aquest aspecte. I quan les aspiracions són en un principi baixes i s’aconsegueix augmentar-les a través d’una estratègia d’aquest tipus, no queda clar que això provoqui necessàriament una millora en l’aprenentatge.

Si bé és probable que l’alumnat que reuneix els requisits per obtenir una ajuda pública ( Pupil Premium al Regne Unit) tingui un rendiment acadèmic més baix en comparació amb els seus companys més acomodats, la hipòtesi que l’alumnat amb menys recursos econòmics té menys aspiracions en la seva educació i vida adulta no és tan clara.

Els estudis a Anglaterra suggereixen que els diferents grups socioeconòmics tenen nivells semblants d’aspiracions sobre els seus resultats futurs i que les diferències en les taxes de participació a l’educació superior depenen en gran manera del rendiment acadèmic. Els centres educatius haurien d’evitar les generalitzacions, tenint en compte l’àmplia varietat d’actituds, conductes i opinions entorn de les aspiracions en comunitats amb taxes de pobresa més elevades.

És poc probable que les intervencions sobre les aspiracions sense un component acadèmic disminueixin aquesta bretxa de rendiment deguda als entorns desafavorits. Les expectatives del professorat contribueixen a determinar els resultats de l’alumnat i l’objectiu del professorat hauria de ser transmetre confiança en el potencial acadèmic de tot l’alumnat.

Les metodologies sobre les aspiracions són variades i es poden centrar en intervencions amb pares i famílies, la pràctica pedagògica o intervencions o activitats extraescolars en les quals participin companys o mentors. A l’hora d’implementar les intervencions sobre les aspiracions, els centres educatius han d’incloure:

• Orientació sobre les habilitats, les característiques i els coneixements necessaris per aconseguir els objectius futurs.
• Activitats per ajudar l’alumnat a desenvolupar l’autoestima, la motivació per l’aprenentatge i l’eficàcia personal.
• Oportunitats perquè l’alumnat entri en contacte amb experiències i entorns nous.
• Suport acadèmic addicional.

Tenint en compte les escasses evidències, és especialment important supervisar els beneficis quan es fan servir intervencions sobre les aspiracions com a mètode de millora del rendiment.

Les intervencions sobre les aspiracions varien quant a durada i poden incloure metodologies dins de l’aula impartides pel professorat, associacions i programes extraescolars, o mentoria dirigida per personal remunerat o voluntaris. Les intervencions de mentoria i de participació de les famílies se solen executar durant un període prolongat (sovint, almenys durant un curs escolar) per permetre el desenvolupament de relacions eficaces.

Els costos varien molt i resulta complicat fer-ne una estimació, però, en general, s’estimen entre molt baixos i moderats en funció de la intervenció. Els costos mitjans d’implementar programes de participació de la família es consideren de molt baixos a moderats, i els costos augmenten quan les escoles han de cobrir costos addicionals de dotació de personal.

A més del temps i els costos, els líders escolars s’han de plantejar com maximitzar l’eficàcia de les metodologies de manera que incloguin un component acadèmic important i evitar metodologies que tinguin com a objectiu només augmentar les aspiracions, ja que això pot no resultar eficaç.

La fiabilitat de les evidències de les intervencions sobre les aspiracions es considera molt baixa. En el cas de temes amb dades molt escasses, no es mostra un progrés en mesos. Només es van identificar 3 estudis que compleixen els criteris d’inclusió establerts prèviament.