L’educació socioemocional no és tan sols per a infants

Com ajuda l'educació socioemocional a reduir l'ansietat?

Tot i que cada vegada es parla més de la importància de la intel·ligència emocional i de la competència social per a les generacions futures, en la realitat de les aules l’educació socioemocional semblar estar restringida a l’etapa d’infantil, i són els centres més innovadors els que estan aconseguint prendre-se-la seriosament a primària i, no sense grans esforços, estendre-la a secundària.

Als EUA són molts els programes d’educació socioemocional que institucions i organitzacions posen en marxa per a infants i adolescents i que estan generant evidències sobre el seu funcionament. Però hi ha escassetat d’investigacions sobre intervencions d’aquest tipus en altres contextos, en especial amb adolescents grans (15 a 18 anys) i més concretament amb joves d’entorns desafavorits i en risc d’exclusió.

Això és el que van posar en relleu Katherine Dowling i els seus col·legues per decantar-se per l’estudi d’un programa a Irlanda dissenyat especialment per a joves amb aquestes característiques en l’àmbit escolar. Què els passaria? Com funcionarien els programes d’educació socioemocional amb joves que ja han recorregut part de l’adolescència amb els problemes afegits de la seva condició social i de fracàs escolar?

Els resultats de la investigació, duta a terme en 34 escoles de secundària, es van publicar al Journal of Youth and Adolescence.

Primer cal indicar que aquest programa irlandès –anomenat MindOut– està destinat a joves d’entre 15 i 18 anys, majoritàriament procedents d’entorns desafavorits. Es basa en les cinc competències de l’aprenentatge socioemocional encunyades per CASEL, una organització nord-americana dedicada a promoure i investigar programes d’educació socioemocional per a infants de fins a 12 anys. Les cinc competències clau són: autoconsciència, autogestió, consciència social, gestió de relacions i presa de decisions responsable.

Els investigadors van comparar els efectes d’aquest programa en 675 joves (grup d’intervenció) amb 497 més que no formaven part del programa (grup de control).

Els primers van assistir a 13 sessions setmanals amb els seus professors, que prèviament havien rebut formació per impartir el programa.

Els resultats van demostrar una millora significativa d’aquests joves en determinades habilitats socials i emocionals: per exemple, en el desenvolupament d’estratègies positives per fer front a situacions i en el suport social. Pel que fa a la salut i el benestar mental psicològics, la intervenció va aconseguir reduir els nivells d’estrès i els símptomes depressius, com també l’ansietat en el cas de les noies. Malgrat això, els investigadors no van trobar efectes sobre els resultats acadèmics d’aquests estudiants, ni tan sols en la motivació vers l’escola.

Els efectes a curt termini detectats van portar els investigadors a assenyalar la conveniència de posar en marxa a les escoles programes d’aprenentatge social i emocional destinats específicament a adolescents grans, i en especial a les escoles més desafavorides o amb més alumnat en risc d’exclusió social.