Agrupament per nivells dins de la classe (setting) i per nivells en classes diferents (streaming)

Evidència

Agrupament per nivells dins de la classe (setting) i per nivells en classes diferents (streaming)

Els termes “agrupament per nivells dins les classes” i “agrupament per nivells entre les classes” s’utilitzen per descriure una sèrie de plantejaments pels quals s’agrupa de forma sistemàtica l’alumnat amb nivells similars de rendiment per impartir-los classe.


0

0

58

En què consisteix?

Els termes “agrupament per nivells dins les classes” i “agrupament per nivells entre les classes” s’utilitzen per descriure una sèrie de plantejaments pels quals s’agrupa de forma sistemàtica l’alumnat amb nivells similars de rendiment per impartir-los classe. 

  • L’agrupament per nivells dins les classes” (setting en anglès) normalment significa agrupar per classes l’alumnat d’un any determinat per impartir assignatures específiques, com ara matemàtiques i llengua, però no per a tot el pla d’estudis. 
  • L’agrupament per nivells entre les classes” (streaming o tracking en anglès) normalment significa agrupar l’alumnat en classes per a totes o la majoria de les assignatures, de forma que un alumne o alumna sempre estarà en el mateix grup en totes les assignatures. 

 
De vegades, l’alumnat que es troba en diferents agrupaments per nivells dins les classes o per nivells entre les classes segueix plans d’estudis diferents, en especial quan es disposa de diverses proves nacionals, diversos nivells d’examen o diversos tipus de qualificacions acadèmiques i vocacionals. 
 

L’objectiu d’aquestes metodologies d’agrupament és facilitar un ensenyament més eficaç i eficient, reduint els diferents nivells de rendiment de l’alumnat a classe. 

 

Malgrat que, de vegades, aquestes pràctiques es coneixen com “agrupament per competències”, aquí ens referim a “rendiment” i no a “competència”, ja que els centres educatius solen mesurar el rendiment per agrupar l’alumnat, en lloc de les competències. 

 

L’agrupament per nivells dins les classes i per nivells entre les classes es combina en aquest article del Toolkit perquè aquestes pràctiques solen combinar-se en les anàlisis empíriques sobre l’agrupament segons el rendiment. Ambdues metodologies inclouen l’agrupament periòdic i coherent d’alumnes en classes en funció del seu rendiment. 

 

Per saber més sobre les evidències de l’impacte d’agrupar l’alumnat en funció del seu rendiment dintre de l’aula, es pot consultar l’entrada del Toolkit "agrupament per nivells de rendiment dintre de l’aula". Els altres tipus d’agrupament en funció del rendiment, com ara agrupar per rendiment i per curs escolar o impartir docència a l’alumnat que té un rendiment elevat amb grups més majors, no s’inclouen al Toolkit, ja que s’utilitzen amb menys freqüència. 

Conclusions principals

  1. L’impacte de l’agrupament per nivells dins de la classe i per nivells en classes diferents és de 0 mesos de progrés, de mitjana, amb beneficis inferiors en el cas d’alumnes amb rendiment baix. Les evidències entorn de l’agrupament per nivells dins de la classe i per nivells en classes diferents són limitades. Els centres educatius poden considerar altres metodologies per adreçar l’aprenentatge als estudiants de manera eficaç (p. ex., classes individuals o en grups reduïts).
  2. Si els centres educatius decideixen utilitzar l’agrupament per nivells dins de la classe i per nivells en classes diferents és essencial que es plantegin de quina manera la metodologia permetrà una docència més eficaç per al conjunt de l’alumnat, incloent-hi el de rendiment més baix. Per exemple, analitzar detingudament com s’assignen els professors de manera adequada als diferents grups.
  3. És important garantir que tot l’alumnat segueixi un pla d’estudis exigent, incloent-hi el que té un rendiment més baix. Garantir la flexibilitat en la distribució dels grups i la supervisió periòdica de l’aprenentatge minimitzarà el risc d’assignar erròniament els alumnes que aprenen a ritmes diferents.
  4. És important prendre decisions fonamentades sobre l’assignació dels alumnes als grups. Per exemple, hi ha algunes evidències d’alumnes que es veuen perjudicats per la seva edat dins del curs escolar o per biaixos inconscients basats en la raça o la classe social.

Quina eficàcia té?

De mitjana, l’alumnat que se sotmet a un agrupament per nivells dins de la classe i en classes diferents té un progrés semblant al de l’alumnat a qui s’imparteix la docència en classes amb un rendiment mixt. Les evidències suggereixen que l’agrupament per nivells dins de la classe i per nivells en classes diferents té un petit impacte negatiu en l’alumnat amb un rendiment baix, i un petit impacte positiu en l’alumnat amb un rendiment més gran. Aquest patró presenta excepcions i s’observa certa variació entre els estudis. En general, els efectes són pocs i sembla que, en la majoria dels casos, l’agrupament per nivells dins de la classe o per nivells en classes diferents no és una manera eficaç d’augmentar el rendiment.

 

L'agrupament per nivells dins de la classe o en classes diferents també pot tenir certa repercussió en altres resultats més amplis, com la confiança. Alguns estudis amb una base empírica més àmplia conclouen que l’agrupació de l’alumnat segons el nivell de rendiment pot tenir efectes negatius a més llarg termini en les actituds i la implicació de l’alumnat amb rendiment, per exemple, desincentivant la creença que el seu rendiment pot millorar a base d’esforç.

 

Un dels reptes de l’agrupació per nivells de rendiment és garantir la correcta assignació dels alumnes als grups. Alguns estudis del Regne Unit suggereixen que l’assignació errònia és un problema concret per a l’alumnat d’entorns desafavorits, que tenen més risc de ser assignats erròniament a grups amb un rendiment més baix, amb l’efecte negatiu consegüent que pot tenir això.

Més enllà de la mitjana

S’han observat efectes semblants tant en l’alumnat de primària com en el de secundària.
L’impacte sembla similar en les àrees de lectura, matemàtiques i ciències.
En alguns contextos de desenvolupament, s’ha popularitzat la metodologia d’ensenyament al nivell correcte (TaRL, per les sigles en anglès), que comparteix alguns aspectes amb l’agrupament per nivells dins de la classe o en classes diferents. Els resultats d’aquests estudis solen ser superiors que la mitjana general, fet que es podria explicar per la variació més gran en les notes de l’alumnat en aquests contextos i per altres elements del programa TaRL.

Disminuir la bretxa del desavantatge

Les evidències suggereixen que el professorat pot tenir expectatives més baixes en els alumnes desafavorits, cosa que n’augmenta més les probabilitats de ser assignats a grups amb nivells més baixos dins de la classe o entre les classes. Aquests alumnes tenen més probabilitats que els imparteixin la docència professors menys qualificats i experimentats i sovint desenvolupen una falta de confiança en les seves pròpies capacitats.

 

L’agrupament per nivells dins de la classe o per nivells en classes diferents pot desenvolupar profecies negatives que s’acaben complint en el cas dels alumnes desafavorits, per mitjà de les quals les seves probabilitats de millora del rendiment i d’èxit es veuen obstaculitzades per la combinació d’expectatives més baixes del professorat i una estratificació de classes.

 

També hi ha algunes evidències que indiquen que l’alumnat d’entorns desafavorits té més probabilitats de ser assignat erròniament a grups amb un rendiment més baix.

Com ho pots implementar al teu entorn educatiu?

L’objectiu de l’agrupament per nivells dins de la classe i per nivells en classes diferents és millorar els resultats acadèmics de l’alumnat, en garantir que el contingut de les classes està ben orientat a les necessitats de l’alumnat, i que l’alumnat assignat a grups amb un rendiment més baix rep el suport adequat. Tenint en compte la debilitat de les evidències, una implementació sòlida s’ha de plantejar com pot mitigar els possibles riscos de l’agrupament per nivells dins de la classe i per nivells en classes diferents per a l’alumnat amb un rendiment baix. Algunes opcions són:

  • Una anàlisi minuciosa de l’assignació del professorat entre grups per garantir que els alumnes amb un rendiment més baix reben un ensenyament de qualitat.
  • L’ús de la supervisió contínua per garantir que l’alumnat estigui en el grup adequat i que no s’hagi assignat erròniament.
  • Pràctiques flexibles que permeten el moviment de l’alumnat entre diferents grups.

 

Les metodologies d’agrupament per nivells dins de la classe i per nivells en classes diferents s’acostumen a dur a terme al llarg d’un curs acadèmic, en què l’agrupament sovint es basa en el rendiment acadèmic de l’alumnat durant el curs escolar anterior. Així i tot, alguns centres educatius poden moure els alumnes entre els grups per nivells dins de la classe o en classes diferents durant el curs acadèmic.

 

Traslladar l’alumnat d’un agrupament amb capacitats mixtes a un agrupament per nivells dins de la classe i per nivells en classes diferents o en la direcció inversa és un canvi important que requereix un procés d’implementació curós.

Cost

L’agrupació per nivells de rendiment és una estratègia organitzativa que té poques despeses associades o cap. És possible que calguin més recursos per prestar suport a diferents grups. En general, es considera que les despeses són molt baixes.

Quina fiabilitat tenen les evidències?

La fiabilitat de les evidències entorn de l’agrupament per nivells dins de la classe i per nivells en classes diferents es considera molt limitada. Es van identificar 58 estudis que compleixen els criteris d’inclusió del Toolkit. El tema va perdre un grau en la solidesa de l’evidència perquè:

  • Recentment s’han fet molt pocs estudis, fet que implicaria que els estudis no són representatius de la pràctica real.
  • Un gran percentatge dels estudis no constitueixen assajos controlats aleatoritzats. Si bé altres dissenys d’estudis encara ofereixen informació important sobre l’eficàcia de les metodologies, hi ha el risc que els resultats es vegin influïts per factors desconeguts que no formen part de la intervenció.

 

Com passa amb qualsevol revisió d’evidències, el Toolkit resumeix l’impacte mitjà de les intervencions quan s’investiguen en estudis acadèmics. És important considerar quin és el teu context i aplicar el teu criteri professional a l’hora d’implementar una intervenció al teu entorn educatiu.

0.0
Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar comentaris.

Valoració mitjana global sobre 5

Basada en 0 valoracions