Repetir curs

L’alumnat que no assoleix un nivell determinat d’aprenentatge al final de l’any cal que repeteixi aquest curs escolar, unint-se a una classe amb alumnes més joves durant el següent any acadèmic. 

Repetir curs és molt poc habitual al Regne Unit, però és relativament comú als EUA, on la llei «No Child Left Behind» (2002) recomanava que els estudiants havien de demostrar un nivell determinat de rendiment abans de passar al curs següent. Els estudiants també poden repetir curs en alguns països europeus, com ara Espanya, França i Alemanya. En alguns països, com Finlàndia, els alumnes poden repetir curs en circumstàncies excepcionals, però aquesta decisió es pren de manera conjunta entre professors, pares i l’estudiant, en lloc de basar-se en els exàmens de final de curs.

1. Obligar l’alumnat a repetir curs té un impacte negatiu, de mitjana. No solen trobar-se efectes negatius en les intervencions educatives, de manera que crida l’atenció que l’alumnat que repeteix curs progressi menys.

2. Els efectes negatius són desproporcionadament més grans per a l’alumnat desafavorit, l’alumnat pertanyent a minories ètniques i l’alumnat que és relativament jove al seu grup de classe.

3. Quan l’alumnat no aconsegueix els resultats acadèmics esperats, algunes intervencions alternatives podrien proporcionar suport intensiu que podria evitar la necessitat d’haver de repetir curs, p. ex., classes individuals.

4. Els efectes negatius acostumen a augmentar amb el temps i repetir més d’un any augmenta considerablement el risc d’abandonament escolar.

L’impacte mitjà de repetir curs per a un alumne és un progrés tres mesos menor de mitjana al llarg d’un any que si el mateix alumne no hagués repetit curs, en comparació amb alumnes semblants.

A més, els estudis coincideixen a mostrar efectes negatius més grans per a estudiants d’entorns desafavorits, fet que suggereix que aquesta pràctica probablement augmenta les desigualtats educatives.

Repetir curs també pot tenir efectes negatius encara més grans quan es fa a educació secundària, per a estudiants de minories ètniques o per a alumnat que és relativament jove en comparació amb la resta de la classe (sovint anomenats alumnes «nascuts a l’estiu» en la bibliografia dels EUA i Europa).

L’alumnat que repeteix curs aconsegueix un progrés acadèmic quatre mesos menor de mitjana al llarg d’un any en comparació amb el que passa de curs. A més, els estudis suggereixen que l’alumnat que repeteix curs té menys probabilitats d’agafar companys i companyes amb un nivell semblant que passen de curs, fins i tot després de completar un any més d’escolarització. Els estudis també suggereixen que l’alumnat que repeteix curs té més probabilitats d’abandonar els estudis abans d’acabar-los.

Tot i que l’impacte mitjà general és negatiu, alguns estudis suggereixen que, en circumstàncies individuals, hi ha estudiants que se’n poden beneficiar, sobretot, a curt termini. Malgrat això, no sembla senzill identificar quins estudiants podran treure profit de repetir curs, fet que suggereix que aquesta estratègia suposa un risc considerable.

Els estudis sobre «la bretxa de rendiment» per causes socioeconòmiques suggereixen que els alumnes desafavorits tenen, de mitjana, un rendiment més baix que els seus companys d’entorns més afavorits. Com a resultat, els alumnes desafavorits tenen més probabilitats de repetir curs, fet que pot consolidar els mals resultats acadèmics i provocar falta de confiança i motivació associades a l’escola.

Tenint en compte l’impacte negatiu de repetir curs, no es recomana que els centres educatius adoptin aquesta metodologia. Alguns motius pels quals repetir curs podria tenir un efecte negatiu inclouen la sensació d’estigmatització per fracàs que tenen els alumnes i estar a classe amb alumnes més petits. En circumstàncies excepcionals, un estudiant es pot beneficiar de repetir curs, per exemple, si ha perdut classes per una malaltia o per motius legítims. Si és així, és essencial:

• Garantir que la decisió de repetir curs s’adopta amb el beneplàcit de l’alumne i els pares per garantir que no ho considerin un càstig.
• Avaluar com es donarà suport addicional a l’alumnat que repeteixi curs, en lloc d’esperar que el mateix enfocament produeixi resultats diferents.

Els efectes negatius generals de repetir curs en l’aprenentatge de l’alumnat suggereixen que el professorat, els centres educatius i els pares haurien de tenir en compte altres intervencions per ajudar l’alumnat a arribar al nivell dels seus companys i companyes i aconseguir nivells adequats per a la classe o el curs. Per exemple, es podrien fer servir les classes individuals per abordar les carències de coneixements i proporcionar ajuda addicional.

Els costos associats a un alumne que repeteix curs són molt elevats.

La fiabilitat de les evidències entorn de repetir curs es considera baixa. Es van identificar 71 estudis que compleixen els criteris d’inclusió del Toolkit. En general, el tema va baixar dos graus en la solidesa de l’evidència perquè:

• Recentment s’han fet molt pocs estudis, cosa que implicaria que els estudis no són representatius de la pràctica actual.
• Un gran percentatge dels estudis no són assajos controlats aleatoritzats. Si bé altres dissenys d’estudis encara ofereixen informació important sobre l’eficàcia de les metodologies, hi ha el risc que els resultats es vegin influïts per factors desconeguts que no formen part de la intervenció.