Participació en activitats artístiques

Evidència

Participació en activitats artístiques

La participació en activitats artístiques es defineix com la intervenció en activitats artístiques i creatives, com ara dansa, teatre, música, pintura i escultura. Aquestes activitats es poden impartir com a part del pla d’estudis o com a activitat extraescolar.


4

+ 3

80

En què consisteix?

La participació es pot organitzar en forma d’activitats periòdiques setmanals o mensuals, o en programes més intensius, com ara escoles d’estiu o campaments. Si bé aquestes activitats tenen un valor pedagògic en si mateixes, aquest article del Toolkit se centra en els beneficis que s’obtenen de la participació artística per assolir els objectius acadèmics bàsics. 

Conclusions principals

  1. Les metodologies sobre la participació en activitats artístiques poden tenir un impacte positiu en els resultats acadèmics en altres àrees del pla d’estudis.
  2. Els estudis recollits aquí resumeixen l’impacte de la participació en activitats artístiques en els resultats acadèmics. És important recordar que la participació en activitats artístiques té un valor pedagògic en si mateixa i el seu valor s’hauria de considerar més enllà dels resultats obtinguts en matemàtiques o llengua.
  3. Si l’objectiu del programa artístic és millorar el rendiment acadèmic és important identificar la relació que hi ha entre la intervenció artística triada i els resultats que es volen millorar.
  4. Les metodologies basades en les arts poden oferir una via perquè estudiants de més edat es tornin a implicar en l’aprenentatge, però això no sempre es tradueix en més rendiment acadèmic. És important plantejar-se com s’aprofitarà aquest compromís perquè l’alumnat millori l’ensenyament i l’aprenentatge.

Quina eficàcia té?

En general, l’impacte mitjà de la participació en activitats artístiques en altres àrees de l’aprenentatge acadèmic sembla que és positiu però moderat, amb un progrés d’uns tres mesos addicionals. 

 

S’ha identificat una millora en els resultats obtinguts a les àrees de llengua, matemàtiques i ciències. S’han observat beneficis tant als centres d’educació primària com als de secundària.

 

Hi ha algunes activitats artístiques que es vinculen amb millores en resultats específics. Per exemple, alguns estudis indiquen el benefici del teatre en l’escriptura i la possible relació entre la música i la percepció espacial.

 

Les investigacions també coincideixen a indicar beneficis més generals, com ara actituds més positives enfront de l’aprenentatge i una millora del benestar.

Més enllà de la mitjana

Els efectes són semblants tant a les escoles de primària com a les de secundària.
Els efectes solen ser més grans en l’escriptura i les matemàtiques que en la lectura.

Disminuir la bretxa del desavantatge

Ensenyar a l’alumnat habilitats creatives i interpretatives i garantir que l’alumnat desafavorit accedeix a una educació artística rica i estimulant té un valor pedagògic en si mateix. La participació en activitats artístiques es pot executar com a part del pla d’estudis o com a activitats extraescolars o culturals que poden suposar una barrera econòmica per a l’alumnat d’entorns desafavorits.

 

Hi ha dades que suggereixen una relació causal entre el rendiment acadèmic general i l’educació artística i l’ús de metodologies centrades en les arts. Quan les activitats artístiques s’imparteixen com a mitjà per millorar el rendiment acadèmic de l’alumnat que reuneix els requisits per a una ajuda pública ( Pupil Premium al Regne Unit), els centres han de supervisar detingudament si s’aconsegueix l’objectiu.

Com ho pots implementar al teu entorn educatiu?

La participació en activitats artístiques es relaciona amb una gran varietat de temes, com arts plàstiques tradicionals, teatre, dansa, poesia o escriptura creativa. També inclou l’ensenyament explícit d’estratègies que incorporen elements artístics, com la pedagogia teatral.

 

Alguns components de les metodologies d’educació artística podrien incloure:

  • Ensenyament explícit de tècniques i habilitats creatives.
  • Oportunitats perquè l’alumnat practiqui, reflexioni sobre les seves fortaleses i identifiqui les àrees de millora.
  • Accés a materials, equips, activitats extraescolars i experiències culturals.

 

L’educació artística es pot organitzar en forma de sessions periòdiques o activitats mensuals, associacions extraescolars, classes individuals o en grups reduïts o metodologies adreçades a tot el centre. Les activitats també es poden impartir en forma de programes més intensius, com ara escoles d’estiu o campaments.

 

A l’hora d’introduir noves metodologies, els centres educatius han de tenir en compte la implementació. Per obtenir-ne més informació, consulta Posem les dades en pràctica: una guia d’implementació per a escoles.

Cost

El cost mitjà de l’educació artística es considera molt baix, i els costos varien entre molt baixos i elevats depenent del tipus d’ensenyament. El cost per als centres educatius es basa principalment en la formació del professorat i els recursos. Els costos són més elevats quan les activitats s’imparteixen fora de l’horari lectiu i impliquen classes individuals o en grups reduïts impartides per professorat especialista.

 

Implementar l’educació artística no requereix gaire dedicació addicional per part del professorat en comparació amb altres metodologies, ja que ja forma part del pla d’estudis. Les activitats artístiques també poden implicar la participació d’artistes professionals o professors de teatre o música qualificats.

 

A més del temps i el cost, els líders escolars s’han de plantejar com maximitzar les necessitats de desenvolupament professional del personal docent per integrar de manera eficaç les activitats artístiques (com ara teatre, arts visuals o música) a l’aula i avaluar-ne l’impacte en els resultats de l’alumnat.

Quina fiabilitat tenen les evidències?

La fiabilitat de les evidències entorn de la participació en activitats artístiques es considera moderada. Se n’han identificat 80 estudis. El tema va baixar un grau perquè un gran percentatge dels estudis no es va avaluar de manera independent. Les avaluacions fetes per organitzacions vinculades a la metodologia, per exemple, proveïdors comercials, solen tenir un impacte més gran, fet que pot influir en l’impacte general.