El consum humà d'energia social

Descripció

En aquest vídeo, el professor Pedro Gómez-Romero analitza l’evolució històrica del consum d’energia «exosomàtica», la que s’utilitza per mantenir una societat estructurada.

L’alumnat descobrirà que, en societats industrials modernes, la despesa en aquesta energia pot arribar a ser fins a 100 vegades més gran que la d’energia «somàtica», la que necessitem per mantenir el cos viu, i que es correspondria amb models de societats més primitives, gairebé sense funció social.

Objectius

• 1
  Diferenciar entre energia somàtica i energia exosomàtica.
• 2
  Relacionar el consum d’energia al llarg de la història amb les revolucions industrials.
• 3
  Reflexionar de forma crítica sobre el model de consum d’energia actual.

Quant al recurs

A la conferència recollida al vídeo, el professor i químic Pedro Gómez-Romero defineix dos conceptes rellevants per comprendre-la:

• Energia «exosomàtica»: la que s’utilitza per mantenir una societat estructurada.
• Energia «somàtica»: la que necessitem per mantenir el cos viu, i que es correspondria amb models de societats més primitives, gairebé sense funció social.

Si es vol més informació, es recomana consultar:

Gómez-Romero, P. (2007). Un planeta en busca de energía. Madrid: Síntesis.

Exemples d'ús

Després del visionat del vídeo, es repassen els conceptes d’energia somàtica i exosomàtica.

A continuació, es demana a l’alumnat que elabori un llistat dels diferents moments del dia en els quals creu que consumeix cada tipus d’energia. Es recomana insistir que prestin atenció a les despeses energètiques no associades directament al consum (com les de la manufactura dels objectes que fem servir), que també s’haurien de comptabilitzar de forma proporcional.

Per exemple, si els alumnes analitzen l’activitat de «fer el berenar», han de tenir en compte el cost energètic de fabricar cadascun dels estris necessaris per elaborar-lo (plat, ganivet, taula, etc.), dividit per la mitjana de dies de vida útil d’aquestes eines i pel nombre de persones que les utilitzen.

Després d’una posada en comú, l’exercici pot donar pas a un debat per tractar els temes següents:

• Podem reduir la despesa d’energia exosomàtica sense veure reduïda la nostra qualitat de vida? Com?
• En què ens pot beneficiar, a títol individual, la reducció en el consum de l’energia exosomàtica? I socialment?

Com a activitat transversal i a llarg termini, després del debat, el grup classe pot establir tres o quatre actuacions per minimitzar el consum energètic a l’institut, i planificar per grups cadascun d’aquests objectius.