Tutoria entre iguals

La tutoria entre iguals inclou una varietat de metodologies. Algunes d’aquestes metodologies són les següents:

• Tutoria amb rol fix i habilitats encreuades, en la qual un alumne, sovint més gran, adopta el rol de tutor i s’emparella amb un alumne o alumnes tutoritzats, sovint més petits.
• Tutoria recíproca, en què l’alumnat alterna entre el rol de tutor i el de tutoritzat.

La característica comuna és que l’alumnat es fa càrrec d’aspectes de l’ensenyament i d’avaluar els seus acompliments. 

1. De mitjana, la tutoria entre iguals té un impacte positiu tant en l’alumnat tutor com en el tutoritzat, i pot ser una metodologia rendible per impartir classes individuals o en grups reduïts en un centre educatiu.
2. La tutoria entre iguals sembla que és més eficaç quan es fa servir per revisar o consolidar l’aprenentatge, en lloc de fer-ho per introduir nous continguts.
3. La formació del personal docent i de l’alumnat tutor és essencial per aconseguir bons resultats. És essencial assignar prou temps per formar tant el personal docent com l’alumnat tutor per garantir que la formació proporciona una estructura a la tutoria i per identificar i introduir millores a mesura que avança el programa.
4. Els blocs intensius de quatre a deu setmanes de durada amb sessions periòdiques (4-5 vegades a la setmana) semblen aconseguir un impacte més gran tant per a l’alumnat tutor com per al tutoritzat.  

La introducció de metodologies de tutoria entre iguals sembla tenir un impacte positiu en l’aprenentatge, amb un efecte positiu mitjà equivalent a un progrés d’aproximadament cinc mesos addicionals en un curs escolar. Els estudis han identificat beneficis tant per a l’alumnat tutor com per al tutoritzat i en una àmplia varietat de grups d’edat. Si bé tots els tipus d’alumnat semblen beneficiar-se de la tutoria entre iguals, hi ha certes evidències que l’alumnat amb un rendiment baix i el que té necessitats educatives especials obté més bons resultats.

La tutoria entre iguals sembla ser especialment efectiva quan se supervisa l’alumnat per garantir que la interacció entre iguals és de qualitat: per exemple, mitjançant qüestionaris per a les sessions de tutoria i formació i feedback per a l’alumnat tutor. En la tutoria entre iguals de diferents edats, alguns estudis han revelat que una diferència de menys de tres anys és òptima, però és fonamental garantir que la diferència sigui prou àmplia perquè les activitats siguin estimulats per a l’alumnat tutoritzat i prou fàcil perquè l’alumnat tutor li doni suport. Les sessions de tutoria periòdiques (4-5 vegades a la setmana) de fins a 10 setmanes semblen ser més eficaces que altres programes menys intensius o més llargs.

Les metodologies que aconsegueixen bons resultats també poden tenir altres beneficis, com donar suport al desenvolupament social i personal de l’alumnat i millorar-ne l’autoestima i la motivació per l’aprenentatge. 

Si bé hi ha evidències limitades que analitzen específicament l’alumnat d’entorns desafavorits, els estudis han demostrat que l’alumnat amb un rendiment baix sol obtenir més beneficis de la tutoria entre iguals. Les metodologies de tutoria entre iguals poden ajudar l’alumnat a disminuir les diferències en l’aprenentatge pel fet d’oferir suport dirigit entre iguals per consolidar l’aprenentatge que ha obtingut a classe, practicar habilitats i identificar i corregir els conceptes erronis.

També hi ha certes evidències que suggereixen que la tutoria entre iguals pot oferir a l’alumnat tutor l’oportunitat de repassar i revisar les habilitats i els coneixements previs i desenvolupar una comprensió metacognitiva dels continguts.

La tutoria entre iguals es basa en una interacció estreta entre dos alumnes o més en què l’alumnat es fa càrrec d’aspectes de l’ensenyament i d’avaluar els seus acompliments. A l’hora d’implementar metodologies de tutoria entre iguals, els centres educatius han de tenir en compte com garantiran que la qualitat de les interaccions entre alumnes sigui bona. Per exemple, mitjançant:

• Tasques ben estructurades perquè les sessions se centrin en els coneixements actuals.
• Donar suport a l’alumnat tutor amb metodologies d’ensenyament, com ara demostrar els coneixements, corregir els conceptes erronis habituals, proporcionar feedback i avaluar el progrés.
• Anàlisi minuciosa de l’emparellament adequat de l’alumnat tutor amb el tutoritzat.
• Proporcionar ajudes pedagògiques i estructures d’aprenentatge per orientar l’alumnat tutor sobre la manera d’estructurar l’aprenentatge o els tipus de preguntes que ha de plantejar l’alumnat tutoritzat.

Les intervencions de tutoria entre iguals solen implementar-se en blocs intensius de quatre a deu setmanes de durada. Les metodologies poden incloure tutories amb alumnat d’edats diferents o de la mateixa edat en parelles. Les metodologies es poden basar en una relació determinada entre l’alumnat tutor i el tutoritzat, mentre que altres poden ser recíproques.

El cost mitjà de la tutoria entre iguals es considera molt baix. El cost per als centres educatius es basa principalment en la formació del professorat i els recursos d’aprenentatge. La implementació de la tutoria entre iguals també exigeix una dedicació moderada del personal docent, en comparació amb altres metodologies.

A més del temps i el cost, els líders escolars s’han de plantejar com maximitzar la qualitat de les interaccions de tutoria entre iguals i garantir que s’assigna prou temps per identificar i introduir millores en les metodologies. A l’hora de fer servir els programes, els líders escolars han d’avaluar la qualitat i la solidesa de les evidències que els fonamenten.

La fiabilitat de les evidències entorn de la tutoria entre iguals es considera elevada. Es van identificar 127 estudis que compleixen els criteris d’inclusió del Toolkit. El tema va baixar un grau en la solidesa de l’evidència perquè un gran percentatge dels estudis no es va avaluar de manera independent. Les avaluacions fetes per organitzacions vinculades a la metodologia, per exemple, proveïdors comercials, solen tenir un impacte més gran, fet que pot influir en l’impacte general del tema.