Agrupament per nivell de rendiment dintre de l’aula

L’objectiu d’aquest tipus d’agrupació és fer coincidir les tasques, les activitats i el suport amb les capacitats actuals de l’alumnat, de manera que tot l’alumnat tingui un nivell adequat de desafiament acadèmic.

L'agrupació dins de l'aula pot incloure l'ús d'altres metodologies, com l'aprenentatge col·laboratiu o les estratègies específiques (vegeu estratègies de comprensió lectora).

Encara que l'agrupació dins de l'aula es descriu de vegades com a «agrupació per capacitats», aquí es fa referència a «rendiment» en lloc de «capacitat», ja que els centres generalment empren mesuraments d'acompliment actual per agrupar l'alumnat i no els mesuraments relacionades amb les capacitats. Al Regne Unit, l’agrupació per nivells de rendiment dins de l’aula acostuma a ser més habitual a les escoles de primària que a les de secundària. A les escoles de primària pot implicar agrupar l’alumnat en taules específiques, però no se sol fer així a les escoles de secundària. Les evidències dels estudis no analitzen l’efecte del treball en grups de l’alumnat, sinó l’efecte dels alumnes agrupats per nivells de rendiment, que pot implicar un treball en grups o no.

1. L’agrupació per nivells de rendiment dins de l’aula té un efecte positiu, ja que aconsegueix una mitjana de 2 mesos addicionals de progrés. Així i tot, la solidesa de les evidències és molt limitada i hi ha variacions per sota d’aquesta mitjana.
2. És important considerar detingudament quin contingut és apropiat per a l’agrupació per nivells de rendiment dins de l’aula. Si bé l’impacte en matemàtiques va ser positiu, els estudis que van avaluar els resultats de lectoescriptura no van trobar diferències de mitjana.
3. La investigació feta analitza l’impacte de l’agrupació per nivells de rendiment dins de l’aula en alumnat amb un rendiment anterior baix i supervisa detingudament la implicació i les actituds cap a l’aprenentatge.
4. Un avantatge de l’agrupació per nivells de rendiment dins de l’aula podria ser la flexibilitat en la distribució de les agrupacions. L’alumnat progressa a ritmes diferents, per la qual cosa és important que se’l supervisi i s’avaluï per minimitzar qualsevol assignació desencertada a un grup determinat i garantir que l’agrupació suposa un repte per a tot l’alumnat.

L’impacte mitjà de l’agrupació per nivells de rendiment dins de l’aula és de dos mesos addicionals de progrés al llarg d’un any acadèmic.

L’agrupació per nivells de rendiment dins de l’aula pot repercutir en resultats més generals, com ara la confiança. Alguns estudis a partir d’una base empírica més àmplia conclouen que l’agrupació de l’alumnat segons el nivell de rendiment pot tenir efectes negatius a més llarg termini en les actituds i la implicació de l’alumnat amb rendiment baix, per exemple, fet que desincentiva la creença que el seu rendiment pot millorar a base d’esforç.
 

Com ocorre amb l’agrupació per nivells en matèries específiques (setting en anglès) i l’agrupació per nivell general (streaming), les evidències suggereixen que el professorat pot tenir expectatives més baixes en els alumnes desafavorits, cosa que n’augmenta les probabilitats de ser agrupats amb alumnes que hagin tingut un rendiment més baix. Si no es distribueixen els grups amb flexibilitat, ni se supervisa l’impacte de l’agrupació en la implicació i la motivació de l’alumnat, l’agrupació per nivells de rendiment dins de l’aula podria tenir efectes negatius per als alumnes desafavorits.

Un estudi recent encarregat per l’EEF ha conclòs que sembla més probable que els centres educatius amb un percentatge més elevat d’alumnes desafavorits apliquin el mateix ensenyament a tota la classe en alumnes de KS2 (7-10 anys), en lloc de l’agrupació dins de l’aula. Malgrat això, aquest resultat no va ser consistent en totes les Key Stages.
 

En general, els costos mitjans d’implementar l’agrupació per nivells de rendiment dins de l’aula s’han estimat com a molt baixos. Els costos associats a l’agrupació per nivells de rendiment dins de l’aula es deriven de la producció de recursos addicionals (p. ex., bastides o fitxes d’ajuda) que es proporcionen als grups amb què han tingut diferents nivells de rendiment. 

Aquesta estimació de costos dona per fet que els centres educatius ja paguen pel professorat, els mètodes d’avaluació i, possiblement, el software informàtic per supervisar les necessitats i el rendiment de l’alumnat. Tots aquests costos són un requisit previ per implementar l’agrupació per nivells de rendiment dins de l’aula, ja que sense aquests el cost seria probablement més gran
 

En adaptar l’ensenyament a les necessitats i els coneixements previs de l’alumnat, el professorat pot donar suport, motivar i adequar l’aprenentatge de l’alumnat d’una manera més eficaç.

Una implementació eficaç de les intervencions d’agrupació per nivells de rendiment dins de l’aula podria incloure:

• Un ús eficaç de l’avaluació per identificar els coneixements previs de l’alumnat, i les possibles barreres a l’aprenentatge.
• Una agrupació flexible dels alumnes perquè sàpiguen que la capacitat pot variar.
• Una adaptació de l’ensenyament a les necessitats de l’alumnat, oferint suport adreçat a alumnes amb dificultats.
• Un replantejament de les preguntes i del contingut de la sessió per proporcionar més bastides o motivar més l’alumnat i oferir-li el nivell adequat de desafiament acadèmic.
• Una supervisió exhaustiva de l’impacte de les agrupacions en la implicació i la motivació.

Les evidències indiquen un impacte més gran, de mitjana, en matemàtiques. És especialment important que el professorat consideri quin és el contingut apropiat per a l’agrupació per nivells de rendiment dins de l’aula.

Les intervencions d’agrupació per nivells de rendiment dins de l’aula es poden fer servir amb la freqüència que necessiti el professorat en la pràctica diària. Les agrupacions dins de l’aula es poden utilitzar com un procés temporal per a tasques específiques o com una rutina més regular en què la disposició de l’alumnat a l’aula s’orienta a l’entorn dels resultats de rendiment anteriors. Aquesta última metodologia s’ha d’implementar amb cautela, ja que, si hi ha una falta de flexibilitat perquè es puguin moure entre grups, alguns alumnes podrien perdre la confiança, i això provocaria una implicació més baixa i, posteriorment, un rendiment més baix.

La fiabilitat de les evidències entorn de l’agrupació per nivells de rendiment dins de l’aula es considera molt baixa. Només es van identificar 23 estudis que compleixen els criteris d’inclusió del Toolkit. El tema va descendir un grau en la solidesa de l’evidència, perquè recentment s’han fet pocs estudis sobre això, cosa que podria implicar que els estudis no són representatius de la pràctica real.

Com ocorre amb qualsevol revisió d’evidències, el Toolkit resumeix l’impacte mitjà de les intervencions quan s’investiguen en estudis acadèmics. És important considerar quin n’és el context i aplicar el teu criteri professional a l’hora d’implementar una intervenció al teu entorn educatiu.