Reduir la ràtio d’estudiants per aula

A mesura que la mida de la classe o del grup d’aprenentatge es redueix, la gamma de metodologies que pot utilitzar el professorat i la quantitat d’atenció que rebrà cada estudiant augmenten, millorant els resultats de l’alumnat. 

1. Reduir la ràtio d’estudiants per aula té un lleuger efecte positiu amb un progrés mitjà de dos mesos. La majoria dels estudis analitzen reduccions de 10 alumnes. És poc probable que reduir lleugerament la ràtio d’estudiants per aula (per exemple, de 30 a 25 estudiants) sigui rendible en comparació amb altres estratègies.
2. Hi ha certes evidències que indiquen beneficis addicionals de la reducció de la ràtio d’estudiants per aula en infants de menys edat, i per això pot ser una metodologia més eficaç durant les primeres etapes de primària. 
3. Les aules amb menys estudiants només afecten l’aprenentatge si la reducció permet que el professorat ensenyi d’una altra manera, per exemple, amb interaccions de més qualitat amb l’alumnat o minimitzant les interrupcions.
4. Els beneficis de la reducció de la ràtio d’estudiants per aula probablement es deriven d’una flexibilitat més gran per organitzar l’alumnat i la qualitat i quantitat de feedback que rep (vegeu Feedback).
5. Com a alternativa a la reducció de la ràtio d’estudiants per aula, es pot canviar la manera en què s’assigna el personal (tant professorat titular com professorat auxiliar) perquè pugui treballar d’una manera més intensa amb grups més reduïts (vegeu Classes en grups reduïts).

L’impacte mitjà de reduir la ràtio d’estudiants per aula és de prop d’un mes addicional de progrés al llarg d’un curs acadèmic. Les evidències en aquesta àrea són molt limitades, de manera que s’han de tractar amb cautela.

La qüestió clau sembla que és si la reducció és prou significativa per permetre que el professorat canviï de metodologia d’ensenyament quan treballa amb un grup més reduït d’estudiants i si, en conseqüència, l’alumnat modifica les conductes d’aprenentatge. Si no es produeix cap canvi, aleshores potser no resulta sorprenent que sigui poc probable que l’aprenentatge millori. Quan un canvi en la metodologia d’ensenyament va acompanyat d’una reducció de la ràtio d’estudiants per aula (cosa que sembla difícil d’aconseguir fins que les aules tinguin menys d’uns 20 estudiants), llavors es poden identificar beneficis en el rendiment escolar, a més de les millores observades en la conducta i l’actitud.

Les evidències d’estudis internacionals suggereixen que reduir la ràtio d’estudiants per aula pot tenir efectes positius en els resultats de l’alumnat quan s’implementen amb grups d’alumnes d’entorns socioeconòmics desafavorits. Alguns estudis també han conclòs que les ràtios més baixes a primària poden tenir un impacte positiu més gran en els alumnes desafavorits que en els seus companys.

Al Regne Unit, hi ha evidències que suggereixen que els alumnes de 4 a 6 anys que han tingut un rendiment més baix i procedents d’entorns socioeconòmics més baixos es poden beneficiar de ràtios més baixes, tot i que el límit d’alumnes per aula en què es pot identificar aquest benefici varia entre les àrees de llengua i matemàtiques, i possiblement també a l’àrea de geografia.

Les evidències suggereixen que no s’observen efectes importants derivats de la reducció de la ràtio d’estudiants per aula fins que la ràtio es disminueix considerablement (a menys de 20 o fins i tot 15 alumnes). La qüestió clau sembla que és si la reducció és prou significativa per permetre que el professorat canviï de metodologia d’ensenyament quan treballa amb un grup més reduït d’estudiants i si, en conseqüència, l’alumnat modifica les conductes d’aprenentatge. Per a una implementació de qualitat de la reducció de la ràtio d’estudiants per aula es podrien valorar els punts següents:

• Noves ocasions en les quals proporcionar feedback a l’alumnat.
• Temps per establir una interacció de qualitat entre l’alumnat i el professorat, p. ex., adaptant les metodologies en estreta col·laboració amb l’alumnat.

Els costos associats a la reducció de la ràtio d’estudiants per aula són molt elevats, ja que es requereix personal docent addicional per reduir les ràtios.

L’estimació no preveu el possible cost de necessitar noves aules per impartir les noves classes que puguin sorgir en reduir la ràtio d’estudiants per aula. Per tant, disposar d’espais per impartir les sessions és un requisit previ per reduir la ràtio d’estudiants per aula; sense aquests espais, els costos probablement seran molt més elevats.

La fiabilitat de les evidències entorn de la reducció de la ràtio d’estudiants per aula es considera molt limitada. S’han identificat 45 estudis. En general, el tema va baixar tres graus en la solidesa de l’evidència perquè:

• Un gran percentatge dels estudis no constitueixen assajos controlats aleatoritzats. Si bé altres dissenys d’estudis encara ofereixen informació important sobre l’eficàcia de les metodologies, hi ha el risc que els resultats es vegin influïts per factors desconeguts que no formen part de la intervenció.
• Un gran percentatge dels estudis no es van avaluar de manera independent. Les avaluacions fetes per organitzacions vinculades a la metodologia, per exemple, proveïdors comercials, solen tenir un impacte més gran, fet que pot influir en l’impacte general del tema.
• S’observa una gran variació per causes desconegudes entre els resultats inclosos en el tema. Totes les revisions mostren certa variació en els resultats, i per això és important analitzar més enllà de la mitjana. La variació per causes desconegudes (o heterogeneïtat) redueix la certesa que tenim en els resultats, ja que no hem pogut provar en l’anàlisi com el context, la metodologia o l’enfocament influeixen en l’impacte.