Feedback

El feedback redirigeix o reorienta tant les accions del professorat com les de l’alumnat per assolir un objectiu, alineant l’esforç i l’activitat amb un resultat. 

Poden ser sobre el resultat final de l’activitat, el procés d’aquesta, la gestió que l’estudiant fa del seu aprenentatge o autoregulació, o de forma individual per a l’alumnat (que tendeix a ser el menys efectiu). Aquest feedback pot ser oral o escrit, o es pot donar mitjançant proves o tecnologia digital.  

1. Proporcionar feedback és una metodologia ben documentada i té un impacte elevat en els resultats d’aprenentatge. Un feedback eficaç sol centrar-se en la tasca, el tema i les estratègies d’autoregulació: proporciona informació específica sobre com millorar.
2. El feedback pot ser eficaç durant, immediatament després i poc després de l’aprenentatge. Les polítiques de feedback no haurien de ser massa específiques sobre la freqüència del feedback.
3. El feedback pot procedir de fonts diferents. Els estudis han demostrat efectes positius del feedback que es rep del professorat i els companys. El feedback proporcionat per la tecnologia digital també té efectes positius (tot i que lleugerament més baixos que la mitjana general).
4. Poden ser eficaços diferents mètodes de feedback i no s’ha de limitar exclusivament a les correccions per escrit. Els estudis sobre feedback oral mostren un impacte lleugerament superior en general (+7 mesos). Les correccions per escrit poden contribuir a implementar una estratègia eficaç de feedback, però és fonamental supervisar les repercussions en la càrrega de treball del personal docent.
5. És important proporcionar feedback quan l’alumnat ho fa bé, no només quan ho fa malament. El feedback de qualitat es pot centrar en una tasca, en un tema i en estratègies d’autoregulació.

Les investigacions sobre el feedback solen mostrar un gran efecte en l’aprenentatge. Però també té una gran varietat d’efectes i alguns estudis mostren que el feedback pot tenir repercussions negatives i empitjorar els resultats.

S’observa un impacte positiu en moltes metodologies de feedback, també quan el feedback es proporciona a través de la tecnologia o dels companys. Els efectes són més grans quan el feedback el proporciona el professorat. És especialment important proporcionar feedback quan la tasca és correcta, en lloc d’utilitzar-lo només per identificar errors.

Molts estudis sobre el feedback també inclouen altres pràctiques. Per exemple, les metodologies d’aprenentatge per al domini combinen el feedback amb suport addicional a l’alumnat que va enrere, mentre que les metodologies com l’avaluació formativa també inclouen un treball per entendre les bretxes específiques en l’aprenentatge que s’han d’abordar i com vol el professorat que progressi l’alumnat.

El feedback té efectes en tots els grups d’edat. Els estudis fets en centres educatius s’han centrat especialment en l’impacte que té en les àrees de llengua, matemàtiques i, una mica per sota, ciències. 

Incorporar l’avaluació formativa pot ser un component clau per establir les bases d’un feedback eficaç. L’EEF ha provat la incorporació de l’avaluació formativa a les escoles angleses i ha observat un impacte positiu de mitjana.

Hi ha dades que suggereixen que el feedback que inclou metodologies de metacognició i autoregulació pot tenir un impacte superior en l’alumnat desafavorit i l’alumnat amb un rendiment previ més baix que en altres tipus d’alumnat. L’alumnat necessita feedback clar i pràctic per utilitzar estratègies metacognitives durant l’aprenentatge, ja que aquesta informació estableix les bases per comprendre’n els punts forts i les àrees de millora, i, per tant, indica quines estratègies d’aprenentatge li ha resultat eficaç en les tasques fetes amb anterioritat.

El feedback pot tenir un impacte positiu perquè ajuda l’alumnat a centrar l’aprenentatge futur en els seus punts dèbils, identifica i explica els conceptes erronis, li dona suport perquè es responsabilitzi més de la seva pròpia millora o augmenta la motivació de l’alumnat per millorar.

Per implementar el feedback correctament cal:

• Comunicar les pràctiques i les expectatives relacionades amb les polítiques de feedback a l’alumnat, al professorat i a les famílies.
• Avaluar els coneixements de l’alumnat per saber quins aspectes ha de millorar.
• Tenir en compte el cost d’oportunitat associat a diferents pràctiques de feedback.
• Garantir que es pugui actuar sobre el feedback, per exemple, incloent-hi informació específica sobre el que un alumne ha fet bé o no, acompanyada d’una explicació dels motius.
• Pensar detingudament com es rebrà el feedback, incloent-hi els efectes que tindrà en l’autoestima i la motivació.
• Oferir oportunitats a l’alumnat perquè actuï sobre el feedback una vegada proporcionat i avaluï l’eficàcia que ha tingut.

Les intervencions de feedback difereixen quant a durada. Algunes funcionen com a metodologies dirigides i breus que aborden els conceptes erronis de l’alumnat durant algunes setmanes o fins i tot dies. En canvi, altres es fan servir com a mètodes més prolongats per portar un seguiment i donar suport al progrés de l’alumnat durant molts mesos.

El cost mitjà del feedback i les intervencions de feedback és molt baix. El cost per als centres educatius es basa principalment en la formació.

La implementació del feedback i les intervencions de feedback també exigeixen una dedicació moderada i sostinguda del personal docent, en comparació amb altres metodologies.

A més del temps i el cost, els líders escolars s’han de plantejar com maximitzar el desenvolupament professional del professorat per ajudar-los a proporcionar feedback eficaç i que evitin metodologies que els augmentin la càrrega de treball i que no proporcionin a l’alumnat la informació necessària perquè en millori el rendiment.

La fiabilitat de les evidències entorn del feedback es considera elevada. Es van identificar 155 estudis que compleixen els criteris d’inclusió del Toolkit. En general, el tema va baixar un grau en la solidesa de l’evidència perquè un gran percentatge dels estudis no són assajos controlats aleatoritzats. Si bé altres dissenys d’estudis encara ofereixen informació important sobre l’eficàcia de les metodologies, hi ha el risc que els resultats es vegin influïts per factors desconeguts que no formen part de la intervenció.