Aprenentatge per al domini

El tema es fragmenta en blocs o unitats amb objectius clarament definits i resultats concrets. L’alumnat ha de demostrar un nivell alt en les proves de cada unitat, generalment cap al 80 %, abans de passar a la unitat següent. Als que no arribin al nivell requerit se’ls proporciona suport complementari a través d’un seguit d’estratègies docents, com ara classes intensives, tutories, suport entre iguals, discussions en grups reduïts o més deures. Els alumnes continuen el cicle d’estudi i proves fins que compleixen els criteris per al domini.

Les estratègies més recents per aconseguir el domini no sempre presenten aquestes característiques. En algunes metodologies que no estableixen un nivell mínim, la classe sol passar al contingut nou quan el professor decideix que la majoria dels alumnes dominen la unitat. El temps curricular s’adapta al progrés de la classe. En altres metodologies, l’alumnat ha de demostrar domini en una prova per passar al contingut nou, però no s’especifica un nivell mínim del 80 %.

L’aprenentatge per al domini s’ha de distingir d’una metodologia relacionada que de vegades s’anomena «ensenyament per al domini». Aquest terme s’acostuma a utilitzar per descriure la metodologia per a l’ensenyament de matemàtiques que s’aplica en centres d’alt rendiment de l’Àsia Oriental, com Xangai i Singapur. Igual que l’aprenentatge per al domini, l’objectiu de l’ensenyament per al domini és ajudar tot l’alumnat a adquirir coneixements profunds i competència en el tema que es tracti. Malgrat això, l’ensenyament per al domini es caracteritza per un ensenyament dirigit pel professor a tota la classe, un contingut comú per a tot l’alumnat i l’ús de materials manipulatius i representacions. Tot i que alguns aspectes de l’ensenyament per al domini es basen en investigacions, s’han avaluat relativament poques intervencions d’aquest tipus per saber-ne l’impacte. La majoria dels estudis sobre aquest tema s’han de distingir d’aquesta metodologia relacionada.

1. En general, l’aprenentatge per al domini és una metodologia eficient, però resulta complicat implementar-la de manera eficaç. Els centres educatius han de planificar els canvis i avaluar si la metodologia és eficaç en el seu context.
2. Cal exigir un nivell alt de rendiment abans que l’alumnat passi a un contingut nou. És essencial supervisar i comunicar el progrés de l’alumnat i donar suport addicional a l’alumnat que tarda més temps a assolir el nivell necessari de coneixements.
3. Les metodologies d’aprenentatge per al domini se solen associar a l’ensenyament directe, però molts dels estudis amb gran impacte identificats incloïen elements d’aprenentatge col·laboratiu.
4. Hi ha grans diferències més enllà de la mitjana. Les metodologies d’aprenentatge per al domini sempre mostren efectes positius, però són més grans en l’alumnat de primària i en l’àrea de matemàtiques.

L’impacte de les metodologies d’aprenentatge per al domini és de cinc mesos addicionals de progrés, de mitjana, durant un curs acadèmic.

Hi ha grans diferències més enllà d’aquesta mitjana. Sembla important posar el llistó alt per adquirir el «domini» (generalment entre el 80 % i el 90 % en la prova pertinent). Al contrari, la metodologia sembla que és molt menys eficaç quan l’alumnat treballa al seu ritme (vegeu també Ensenyament individualitzat).

L’aprenentatge per al domini sembla ser particularment eficaç quan l’alumnat pot treballar en grups o equips i assumeix la responsabilitat de contribuir al progrés de la resta (vegeu també Aprenentatge col·laboratiu i Tutoria entre iguals).

L’objectiu de les metodologies d’aprenentatge per al domini és garantir que tot l’alumnat hagi dominat els conceptes clau abans de passar al tema següent, a diferència dels mètodes d’ensenyament tradicional en què l’alumnat es pot quedar enrere, fet que augmenta els problemes de comprensió. Les metodologies d’aprenentatge per al domini podrien abordar aquests reptes donant més temps i suport a l’alumnat que hagi estat absent o que necessiti més temps per dominar nous coneixements i habilitats.

Perquè les metodologies de domini siguin eficaces per a l’alumnat amb problemes de comprensió, és essencial que es proporcioni suport addicional. Les metodologies que simplement es basen en els coneixements bàsics sense donar suport a l’alumnat que es queda enrere probablement no disminueixen les bretxes de desavantatge.

L’aprenentatge per al domini es basa a dissenyar unitats de treball perquè cada tasca tingui un resultat d’aprenentatge clar, que l’alumnat ha de dominar abans de passar a la tasca següent. Els components bàsics de la metodologia d’aprenentatge per al domini que les escoles han d’implementar són:

• Fer una avaluació diagnòstica eficaç per identificar fortaleses i debilitats.
• Seqüenciar curosament els temes perquè els alumnes vagin adquirint bàsics fonamentals.
• Flexibilitat perquè el professorat decideixi quant de temps li cal dedicar a un tema concret.
• Supervisar l’aprenentatge de l’alumnat i proporcionar feedback amb freqüència perquè l’alumnat pugui dominar el tema abans del passar al següent.
• Suport addicional a l’alumnat que té dificultats per dominar àrees del tema.

Les intervencions d’aprenentatge per al domini se solen executar en el transcurs d’un any acadèmic, ja que poder dedicar més temps a un tema o esquema de treball requereix flexibilitat en la planificació i l’ensenyament del contingut curricular.

Algunes escoles poden decidir que determinats temes són més adequats per a una metodologia d’aprenentatge per al domini que altres i, per tant, el temps d’execució podria arribar a ser de només mig trimestre. 

En general, els costos mitjans d’implementar metodologies d’aprenentatge per al domini es consideren molt baixos. Els costos associats a les metodologies d’aprenentatge per al domini es deriven principalment de la formació de desenvolupament professional per al personal docent, que gairebé sempre són un cost inicial d’implementació de la nova metodologia.

Si bé el cost mitjà estimat per a l’aprenentatge per al domini és molt baix, la varietat de preus de la formació de desenvolupament professional i l’opció de pagar per formació contínua i personal addicional per oferir més flexibilitat horària implica que els costos poden variar de molt baixos a moderats.

La implementació de l’aprenentatge per al domini també exigeix una dedicació moderada del personal docent, en comparació amb altres metodologies. Els líders escolars han de ser conscients de la dedicació addicional que requereix per part del personal docent, i reflexionar sobre altres activitats que caldria reduir perquè puguin oferir aquest suport addicional.

A més del temps i el cost, els líders escolars han de tenir en compte com maximitzar el suport als alumnes amb dificultats i evitar que alguns s’avorreixin o es frustrin mentre esperen que els altres dominin el contingut.

La fiabilitat de les evidències entorn de l’aprenentatge per al domini es considera baixa. Es van identificar 80 estudis que compleixen els criteris d’inclusió del Toolkit. En general, el tema va baixar dos graus en la solidesa de l’evidència perquè:

• Recentment se n’han fet molt pocs estudis, fet que implicaria que els estudis no són representatius de la pràctica real.

Un gran percentatge dels estudis no constitueixen assajos controlats aleatoritzats. Si bé altres dissenys d’estudis encara ofereixen informació important sobre l’eficàcia de les metodologies, hi ha el risc que els resultats es vegin influïts per factors desconeguts que no formen part de la intervenció