Un projecte per les vocacions STEM fallit. Per què?

Estem posant l’accent de les vocacions STEM en el lloc correcte?

Són molts els intents que, des de diferents institucions, es duen a terme en tot Europa per impulsar les vocacions STEM entre l’alumnat de Secundària, però normalment ens quedem sense saber-ne l’impacte real en aquest objectiu, almenys a Espanya.

Heus aquí un projecte ambiciós del qual sí que en va ser mesurat l’efecte. Ambiciós perquè es va dur a terme al llarg de tres anys i amb la clara intenció de mesurar-ne l’impacte. Va ser al Regne Unit, el va impulsar la Societat Britànica de Ciència i l’impacte en els estudiants va ser nul. Precisament en aquesta intranscendència resideix l’interès, ja que l’observació de les característiques pot ajudar altres institucions a definir una “intervenció STEM” a l’escola.

El projecte va ser batejat com a CREST Silver Award, es va implementar entre l’octubre del 2016 i el desembre del 2019 a 180 centres educatius del sud d’Anglaterra i Londres, i en aquest han participat 2.810 alumnes de 9è grau (13-14 anys). L’avaluació d’aquest projecte va ser publicada per Education Endowment Foundation i del seu web n’extraiem les conclusions.

El CREST Silver Award es va dissenyar amb l’objectiu d’atreure els joves estudiants a la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM, per la sigla en anglès) i afavorir el desenvolupament de projectes de recerca propis per presentar-los a la Societat Britànica de Ciència. Només una quarta part dels participants va acabar presentant el seu projecte al llarg dels tres anys. Pel camí van abandonar molts, fins al punt que els avaluadors consideren que la mostra que va quedar podia no ser representativa de la població escolar britànica.

Tampoc no hi va haver una implementació homogènia del projecte –excepte en la quantitat d’hores emprades, que havien de ser 30–, ja que en uns centres es va dur a terme en les classes reglades de ciències i en uns altres fora de l’horari lectiu, com a activitat extraescolar. El progrés dels treballs va ser millor en aquests darrers. Però en cap dels casos no es va detectar una millora dels resultats de l’alumnat en les assignatures de ciències, ni tampoc un augment de les vocacions STEM, tant en noies com en nois; ni tampoc una percepció d’autoeficàcia millor en aquestes matèries.

L’únic efecte positiu va ser el trobat en l’actitud i la confiança cap a l’escola dels joves participants. I els avaluadors van fer constar un matís addicional que va poder no ser fútil en el fracàs del programa: la manca de temps dels estudiants per dur a terme els projectes a causa dels compromisos escolars, entre altres, el de preparar-se l’examen per obtenir el Certificat General d’Educació Secundària (GCSE). En aquest sentit, tal vegada, l’elecció del curs no va ser l’adequada per exigir a l’alumnat un compromís i una il·lusió per una vocació.

Estem posant l’accent de les vocacions STEM en el lloc correcte?

Són molts els intents que, des de diferents institucions, es duen a terme en tot Europa per impulsar les vocacions STEM entre l’alumnat de Secundària, però normalment ens quedem sense saber-ne l’impacte real en aquest objectiu, almenys a Espanya.

Heus aquí un projecte ambiciós del qual sí que en va ser mesurat l’efecte. Ambiciós perquè es va dur a terme al llarg de tres anys i amb la clara intenció de mesurar-ne l’impacte. Va ser al Regne Unit, el va impulsar la Societat Britànica de Ciència i l’impacte en els estudiants va ser nul. Precisament en aquesta intranscendència resideix l’interès, ja que l’observació de les característiques pot ajudar altres institucions a definir una “intervenció STEM” a l’escola.

El projecte va ser batejat com a CREST Silver Award, es va implementar entre l’octubre del 2016 i el desembre del 2019 a 180 centres educatius del sud d’Anglaterra i Londres, i en aquest han participat 2.810 alumnes de 9è grau (13-14 anys). L’avaluació d’aquest projecte va ser publicada per Education Endowment Foundation i del seu web n’extraiem les conclusions.

El CREST Silver Award es va dissenyar amb l’objectiu d’atreure els joves estudiants a la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM, per la sigla en anglès) i afavorir el desenvolupament de projectes de recerca propis per presentar-los a la Societat Britànica de Ciència. Només una quarta part dels participants va acabar presentant el seu projecte al llarg dels tres anys. Pel camí van abandonar molts, fins al punt que els avaluadors consideren que la mostra que va quedar podia no ser representativa de la població escolar britànica.

Tampoc no hi va haver una implementació homogènia del projecte –excepte en la quantitat d’hores emprades, que havien de ser 30–, ja que en uns centres es va dur a terme en les classes reglades de ciències i en uns altres fora de l’horari lectiu, com a activitat extraescolar. El progrés dels treballs va ser millor en aquests darrers. Però en cap dels casos no es va detectar una millora dels resultats de l’alumnat en les assignatures de ciències, ni tampoc un augment de les vocacions STEM, tant en noies com en nois; ni tampoc una percepció d’autoeficàcia millor en aquestes matèries.

L’únic efecte positiu va ser el trobat en l’actitud i la confiança cap a l’escola dels joves participants. I els avaluadors van fer constar un matís addicional que va poder no ser fútil en el fracàs del programa: la manca de temps dels estudiants per dur a terme els projectes a causa dels compromisos escolars, entre altres, el de preparar-se l’examen per obtenir el Certificat General d’Educació Secundària (GCSE). En aquest sentit, tal vegada, l’elecció del curs no va ser l’adequada per exigir a l’alumnat un compromís i una il·lusió per una vocació.