Estils d’aprenentatge

Evidència

Estils d’aprenentatge


0

Impacte


+ 2 mesos


La idea sobre la qual es recolzen els estils d’aprenentatge és que tots els individus tenen una metodologia o un estil d’aprenentatge concret. La teoria és que, per tant, l’aprenentatge serà més eficaç o més eficient si s’ensenya l’alumnat utilitzant aquest estil o metodologia específic que s’ha identificat com a estil d’aprenentatge propi.

Per exemple, a l’alumnat classificat dintre del grup d’aquells que tenen un estil d’aprenentatge basat en la “comprensió oral” se’l podria ensenyar millor mitjançant la narració i el debat que amb els exercicis tradicionals escrits.

Impacte

Hi ha molt poques evidències sobre l'existència d'un conjunt coherent d'estils d'aprenentatge que pugui utilitzar-se per a identificar de manera fiable les diferències genuïnes en les necessitats d'aprenentatge dels i les joves, i les dades disponibles suggereixen que no resulta útil assignar a l'alumnat grups o categories sobre la base d'un suposat estil d'aprenentatge.

En general, les evidències mostren un impacte mitjà de dos mesos de progrés per a les estratègies pedagògiques que utilitzen estils d'aprenentatge. No obstant això, tenint en compte les poques evidències de l'existència de «estils d'aprenentatge», es pot concloure que aquests beneficis, més que ser el resultat dels diferents estils d'aprenentatge, poden haver-se d'al fet que l'alumnat assumeixi la responsabilitat del seu propi aprenentatge (vegeu la metacognició) o al fet que el professorat utilitzi una àmplia gamma d'activitats per a ensenyar el mateix contingut.

Les preferències d'aprenentatge varien en diferents situacions i al llarg del temps i hi ha dades que indiquen que la preferència cognitiva i el tipus de tasques poden estar connectades (per exemple, la visualització resulta especialment valuosa per a alguns àmbits de les matemàtiques). No obstant això, els estudis en els quals les activitats docents estan dirigides a un alumnat determinat basant-se en un «estil» d'aprenentatge identificat no han demostrat cap benefici significatiu de manera convincent, especialment per a l'alumnat amb resultats més modestos. Generalment, l'impacte registrat és poc o negatiu.

S'ha documentat l'absència d'efectes dels estils d'aprenentatge en totes les etapes educatives, però és especialment important no etiquetar a l'alumnat d'ensenyament primari o que es cregui que el seu estancament es deu al seu estil d'aprenentatge.

Evidències a Espanya

​​​​​​​Amb relació a estils d’aprenentatge, a Espanya els estudis s’han focalitzat en:

La implantació i l’eficàcia de la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner (1983), que ha despertat gran interès en la comunitat educativa els últims anys.

Com atendre l’especificitat dels estils d’aprenentatge de perfils d’alumnat que presenten algun tipus de dificultat d’inclusió educativa.

Com incideix per a l’estudi de certes matèries o l’elecció d’itineraris educatius.

Com aplica en entorns virtuals.

En qualsevol cas, encara són escassos els estudis experimentals que n’aporten evidències sòlides, en funció de mostres més àmplies i estudis longitudinals.

Una de les investigacions identificades és la de Martínez et al. (2017), que va centrar l’anàlisi en els estils d’aprenentatge de l’alumnat de batxillerat. Entre els resultats obtinguts va destacar que l’estil predominant és el reflexiu, i que els estils d’aprenentatge reflexiu i teòric són els que prevalen en les modalitats de batxillerat tecnològic i ciències de la natura i de la salut, i els estils d’aprenentatge actiu i pragmàtic en les modalitats d’art i humanitats i ciències socials. Entre les conclusions es va destacar la necessitat de continuar promovent propostes pedagògiques que tinguessin en compte les preferències dels estils d’aprenentatge per modular-los en funció de les necessitats educatives i professionals.

En aquesta mateixa línia, l’estudi de Martín et al. (2017) sobre l’alumnat d’ètnia gitana va identificar una alta varietat en les formes de percebre, sentir, conèixer, fer, entre d’altres, per reflectir els diferents estils per aprendre. Es va destacar l’apreciació concedida als elements emocionals i sociològics quan es troben en una situació d’aprenentatge. Treballar amb altres en equip i la necessitat de motivació i de supervisió del docent van ser algunes de les variants més indicades pels estudiants d’ètnia gitana en aquest estudi. Altres resultats obtinguts en aquest context van ser una rúbrica per avaluar l’adaptació entre estils d’ensenyament i estils d’aprenentatge i una proposta d’intervenció basada en els programes d’orientació tutorial i mentoria entre iguals.

D’altra banda, la tesi de Martí Quiles (2017), centrada en l’aplicació d’una metodologia basada en intel·ligències múltiples i l’aprenentatge en ciències naturals a 4t i 5è de primària, va mostrar que, amb relació al rendiment acadèmic, es van donar diferències en comparar les puntuacions pre i postintervenció, ja que va augmentar de 6,94 a 8,06 al grup experimental. Al grup de control la variació va ser mínima (de 7,11 a 7,06). D’altra banda, l’actitud percebuda de l’alumnat cap al docent de ciències naturals també al grup experimental va patir una variació significativa molt positiva pre i posttest, mentre que al grup de control hi va haver una variació negativa mínima.

Sobre el creixent interès per estudiar els estils d’aprenentatge en entorns virtuals, la investigació de López et al. (2019) va concloure que: 1) l’alumnat s’inclina per l’estil segons les seves necessitats a l’“espai virtual participatiu”, ja que aquest estil els permet buscar informació del seu interès de manera activa; 2) utilitzen l’estil de “cerca i investigació” segons les seves necessitats, interessos i inquietuds; 3) l’estil d’“estructuració i planejament” com a element principal per comunicar-se a través de l’espai virtual, i 4) l’“estil concret i de producció” per elaborar treballs personals com a eina de cerca d’informació científica. D’altra banda, es va demostrar que duien a terme diverses accions de manera simultània, com escoltar música quan feien altres tasques a l’espai virtual.

Quina eficàcia té?

Costos i consideracions.

Cost

Els costos són molt baixos, i solen implicar la preparació de més varietat de materials d'ensenyament i aprenentatge, tot i que algunes de les proves d'estil d'aprenentatge disponibles són de pagament. Normalment costen uns 5 € per estudiant, però és important ser conscients de les limitacions d'aquestes proves atesa la falta d'evidències de l'existència d'estils d'aprenentatge que s'ha comentat abans.

Què hauries de tenir en compte?

    Abans d’implementar aquesta estratègia a l’entorn educatiu, cal tenir en compte que:

    1. És molt poc provable que els alumnes tinguin un únic estil d’aprenentatge, de manera que restringir l’alumnat a activitats que s’hi ajustin a les seves preferències pot ser perjudicial per al seu progrés. Això és especialment cert en el cas dels alumnes més joves de les escoles d’educació primària, ja que les seves preferències i les metodologies d’aprenentatge segueixen sent molt flexibles.

    2. Etiquetar l’alumnat en un tipus concret d’estudiants és provable que soscavi la seva creença de que poden tenir èxit a través de l’esforç i que això els serveixi d’excusa front el fracàs.

    3. Sembla més prometedor centrar-se en altres aspectes de la motivació perquè els alumnes es comprometin amb les activitats d’aprenentatge.

    4. No hi ha dubte que sembla ser beneficiós tenir diferents representacions d’idees en desenvolupar la comprensió, però això no demostra que cadascun dels estudiants tingui un estil d’aprenentatge.

    5. Com es pot fomentar que l’alumnat assumeixi la responsabilitat d’identificar com pot tenir èxit en el seu aprenentatge i desenvolupar les seves pròpies estratègies i metodologies perquè funcionin?

Veure Apèndix

Vols mantenir-te al dia de les evidències educatives més rellevants a nivell internacional? Uneix-te a EduCaixa per a no perdre-te-les.

 


 
0.0
Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar comentaris.

Valoració mitjana global sobre 5

Basada en 0 valoracions