Evidències que hauries de conèixer sobre la gamificació digital de les matemàtiques

Què aporten els jocs matemàtics?

L'abundància de recursos digitals disponibles és tan amplia que, sovint, els docents s'ensopeguen amb el dilema de quin escollir. La investigació de la qual parlem en aquest article, realitzada per investigadors de la Universitat John Hopkins (EEUU) i publicada en l'Educational Research Review, es va focalitzar en els jocs digitals de matemàtiques. Es molt freqüent trobar docents que utilitzen aquests recursos perquè els seus alumnes desenvolupin les seves habilitats alhora que es diverteixen.

L'objectiu d'aquest estudi era indagar en l'aproximació pedagògica i en els tipus de coneixements matemàtics d'aquest tipus de recursos digitals, així com en els resultats de l'aprenentatge de l'alumnat. Per aquesta raó, van analitzar 26 estudis previs que ja havien sotmès a investigació el mateix tema, duts a terme entre el 2010 i el 2020. El propòsit era fer una revisió crítica d'anteriors investigacions i extreure'n conclusions.

Els autors d'aquestes investigacions defensen els beneficis dels jocs digitals en l'àmbit de les matemàtiques amb la finalitat d'adquirir coneixements matemàtics. Sostenen que els jocs poden reforçar el rendiment dels estudiants en l'assignatura i, al mateix temps, suscitar el seu interès en la matèria. Tanmateix, l'estudi serveix, precisament, per demostrar que no tots els jocs són eficaços. Els investigadors alerten de l'abundància d'opcions i de la incapacitat de separar els jocs matemàtics més efectius d'aquells que no ho són. En conseqüència a aquests problemes, la utilitat dels jocs matemàtics en general s'ha vist limitada. Les conclusions extretes d'aquest estudi recent és aprendre a reconèixer quins jocs són els més aptes per l'aprenentatge de la matèria, d'alta manera, seria una pèrdua de temps.

Com reconèixer els jocs matemàtics més òptims per l'aprenentatge?

Aquesta investigació ens dona una pista respecte als recursos que sí funcionen, però únicament serà d'utilitat si llegim la lletra petita de cada joc. Per exemple, els efectes més forts respecte de l'aprenentatge de l'alumnat es van trobar en aquells jocs d'instrucció directa, seguits d'aquells jocs que està basat en l'aprenentatge experimental, l'aprenentatge per descobriment i l'aprenentatge constructivista.

En canvi, aquells jocs que partien d'una combinació de distintes perspectives pedagògiques i coneixements matemàtics, no van generar un impacte significatiu en el rendiment de l'alumnat. Tot i que els investigadors sí que van ressaltar la necessitat d'investigar més profundament aquest darrer tipus de joc. En definitiva, funcionen millor els jocs amb una única perspectiva pedagògica i un tipus de coneixement matemàtic específic. Això, ens fa pensar en la conveniència de treballar amb una diversitat de recursos concrets segons les competències que vulguem ensenyar als estudiants. Però, sobretot, fa pensar en la importància de conèixer bé els recursos amb els quals treballem.

Els investigadors, també, van destacar que la majoria de jocs amb instruccions directa investigats donaven per fet que els estudiants tenien els coneixements bàsics de la matèria. Aquests tipus de jocs estaven centrats en l'aprenentatge de nous coneixements, procediments i conceptes, no pas en el raonament de l'alumnat.

I, per últim, una qüestió que ens pot fer reflexionar: els autors assenyales que els jocs matemàtics no són eines neutrals, de fet, estan dissenyats per dirigir a l'alumnat cap a uns resultats específics.

Totes les conclusions fan veure que per tal d'utilitzar les eines digitals de forma correcta, hem de conèixer-les primer, saber com funcionen, amb quin enfocament pedagògic treballen i quins resultats han demostrat obtenir. Els investigadors ens conviden, a més, a fer una reflexió de com integrem la gamificació virtual i física en les aules, aprofitant que trobem les matemàtiques a qualsevol lloc.