Classes individuals

Evidència

Classes individuals


0

Impacte


+ 5 mesos


Les classes individuals són impartides per professorat, professorat auxiliar o una altra persona adulta que ofereix l’alumnat suport intensiu individual. Poden tenir lloc fora de l’horari lectiu com a ensenyament addicional, per exemple, com a part d’un programa d’extensió del temps lectiu o d’una escola d’estiu, o com a substitutes d’altres lliçons.

Impacte

Evidències internacionals

Les evidències revelen que les classes individuals poden ser eficaces, aportant un progrés aproximat de cinc mesos addicionals de mitjana.

Les sessions breus i regulars (uns 30 minuts, de tres a cinc vegades per setmana) durant un període determinat (de sis a dotze setmanes) semblen aconseguir millors resultats. Les evidències també suggereixen que les classes haurien de ser un complement de les sessions habituals, però estar explícitament relacionades amb aquestes, i que el professorat hauria de supervisar el seu desenvolupament per a garantir que les classes resulten beneficioses. Els estudis que comparen les classes individuals amb les classes en grups reduïts mostren resultats dispars. En alguns casos, les classes individuals han conduït a una millora major, mentre que, en uns altres, les classes en grups de dos o tres estudiants han tingut la mateixa eficàcia o fins i tot major. Aquesta discrepància de resultats pot suggerir que l'important no és la grandària del grup, sinó el tipus o la qualitat de l'ensenyament que permet el treball en grups molt reduïts.

Els programes que contemplen professorat auxiliar o professorat voluntari poden aconseguir un impacte valuós, però solen ser menys eficaços que els que utilitzen docents amb experiència i formació específica, els quals tenen gairebé el doble d'efecte de mitjana. Quan les classes són impartides per persones voluntàries o professorat auxiliar, existeixen evidències que seria convenient que rebin formació i utilitzin un programa estructurat.

Evidències a Espanya

​​​​​​​Les classes individuals a Espanya s’han emmarcat en intervencions de reforç escolar, específicament en programes orientats a evitar el fracàs escolar d’alumnat de contextos socioeconòmics vulnerables. Les anàlisis es basen en estudis estadístics comparatius, fonamentats en els resultats de proves externes com ara els exàmens PISA.

Amb relació al programa públic més rellevant en aquest sentit, Programa de Reforç, Orientació i Suport (PROA), Broc Cavero (2010) va mostrar que no hi havia diferències estadísticament significatives entre els grups experimental i de control, tot i que hi va detectar factors d’implementació que van poder inferir negativament en l’impacte positiu del programa, i per això s’indicaven millores que calia introduir.

D’altra banda, García i Hidalgo (2017) van fer un estudi sobre els efectes del Programa d’Acompanyament Escolar (PAE) implementat a Espanya entre el 2005 i el 2012, que va oferir classes extracurriculars per a estudiants de baix rendiment acadèmic i d’entorns socioeconòmics vulnerables. Segons les anàlisis de les dades, es va mostrar un efecte positiu substancial en el rendiment acadèmic dels infants: la probabilitat de quedar-se enrere del progrés general del grup va disminuir entre 3,5 i 6,4 punts percentuals i la puntuació mitjana de lectura va augmentar entre el 8,5 % i 17,4 % d’una desviació estàndard. El temps d’implementació del programa va resultar una variable significativa: mentre que els estudiants a les escoles que van participar en el programa durant un màxim de dos anys no van experimentar cap efecte positiu significatiu, els de les escoles que hi van participar durant almenys tres anys sí que ho van fer. El programa va reduir significativament la probabilitat de pertànyer a la part inferior de la distribució (entre 3,2 i 7,7 punts percentuals) i va millorar les puntuacions mitjanes (entre el 8 % i el 21,5 % d’una desviació estàndard). També es va detectar que l’impacte del programa era molt més fort per als estudiants a les escoles rurals que per als estudiants a les escoles urbanes.

També s’han desenvolupat diferents programes de reforç educatiu individual en el marc del tercer sector, però no hi ha evidències d’impacte sòlides sobre aquests.

D’altra banda, hi ha diversos estudis no experimentals que donen compte del creixent mercat privat, no oficial, de classes particulars per a estrats socioeconòmics mitjans alts, a fi d’afrontar les dificultats de l’alumnat amb certes matèries o cursos. Com que aquesta pràctica és una activitat econòmica no formal, no hi ha dades del seu impacte.

Així mateix, per a alumnat amb necessitats educatives especials, s’han implementat mesures d’atenció individual als centres educatius, com ara l’existència de professors de reforç a l’aula o sessions lectives individuals fora del grup classe. Però no s’han trobat estudis amb evidències sòlides que en provin l’eficàcia.

Quina eficàcia té?

Les evidències indiquen que les classes individuals poden ser eficaces, amb un progrés addicional mitjà d’uns cinc mesos.

Les sessions curtes i regulars (al voltant dels 30 minuts, entre tres i cinc cops per setmana) durant un període de temps determinat (entre sis i dotze setmanes) semblen tenir un impacte òptim. Les evidències també indiquen que les classes han de ser complementàries a l’ensenyament normal, però estar vinculades de manera explícita a aquest, i el professorat ha de controlar el progrés per garantir que són beneficioses.

Els estudis que comparen les classes individuals amb les de grups reduïts mostren resultats mixts; en alguns casos, les classes individuals han suposat una major millora, mentre que, en altres, les classes en grups de dos o tres han resultat igual o fins i tot més eficaces. La variabilitat dels resultats pot indicar que el que importa és el tipus concret o la qualitat de l’ensenyament impartit a grups molt reduïts, més que la mida exacta d’aquests grups.

Els programes que inclouen professorat auxiliar o personal voluntari poden tenir un impacte valuós, però tendeixen a ser menys eficaços que els que utilitzen professorat amb experiència i format específicament, que tenen, de mitjana, quasi el doble d’efecte. Quan el personal voluntari o el professorat auxiliar imparteix les classes, hi ha proves del fet que és aconsellable la formació i la utilització d’un programa estructurat.

Cost

Els costos derivats d'implementar un aprenentatge individualitzat solen ser molt baixos. Les estratègies que fan servir la tecnologia, com ara programes de tutoria on-line o sistemes d'aprenentatge integrat, són cada vegada menys cars. En conseqüència, els costos totals s'han estimat com a molt baixos.

Què hauries de tenir en compte?

    Abans d’implementar aquesta estratègia a l’ entorn educatiu, cal tenir en compte que:

    1. Les classes individuals són molt eficaces per ajudar l’alumnat a posar-se al dia, però són relativament cares. Ha considerat utilitzar les classes en grups reduïts i avaluar-ne l’impacte?

    2. És més probable que les classes tinguin impacte si són addicionals i estan vinculades de forma explícita a les lliçons normals.

    3. Ha considerat com donarà suport a l’alumnat i al professorat habitual per garantir que l’impacte es manté en tornar a les classes normals?

    4. En el cas de les classes individuals impartides per professorat auxiliar, és probable que les intervencions siguin particularment beneficioses quan aquests tenen experiència i estan ben formats. Quin tipus de formació i suport ha proporcionat?

    5. S’han avaluat de forma rigorosa diversos programes individuals impartits per professorat auxiliar i s’ha demostrat la seva eficàcia. Si el centre educatiu té la intenció de comprar un programa, s’ha considerat algun d’aquests?

Veure Apèndix

Vols mantenir-te al dia de les evidències educatives més rellevants a nivell internacional? Uneix-te a EduCaixa per a no perdre-te-les.