Metacognició i autorregulació

L’aprenentatge autorregulat pot dividir-se en tres components essencials:

• Cognició: el procés mental del saber, la comprensió i l’aprenentatge.
• Metacognició: sovint definit com “aprendre a aprendre”.
• Motivació: voluntat de comprendre les nostres habilitats metacognitives i cognitives.

1. El possible benefici de les metodologies sobre metacognició i autoregulació és elevat (progrés de 7 mesos addicionals), però pot ser difícil d’aconseguir a la pràctica, ja que aquestes metodologies requereixen que l’alumnat assumeixi més responsabilitat en l’aprenentatge i entengui el que se li exigeix per obtenir bons resultats acadèmics.
2. Les evidències indiquen que pot resultar eficaç ensenyar estratègies explícites que ajudin a planificar, supervisar i avaluar determinats aspectes del seu aprenentatge.
3. Aquestes metodologies són més eficaces quan s’apliquen a tasques difícils incloses en el contingut habitual del pla d’estudis.
4. El professorat pot demostrar l’ús eficaç de les estratègies de metacognició i autoregulació mostrant els seus propis processos de reflexió. Per exemple, el professorat podria explicar el seu raonament quan interpreta un text o resol un problema de matemàtiques, a més de promoure i desenvolupar el debat metacognitiu que estigui relacionat amb els objectius de la lliçó.
5. Es pot utilitzar el desenvolupament professional per desenvolupar un model mental de metacognició i autoregulació, i una comprensió de les estratègies metacognitives d’ensenyament.

De mitjana, les estratègies de metacognició i autoregulació aconsegueixen un progrés de set mesos addicionals al llarg d’un curs acadèmic.

Aquestes estratègies solen ser eficaces quan s’imparteixen en grups col·laboratius, de manera que l’alumnat es pot ajudar mútuament i pot expressar idees a través del diàleg.

Hi ha certes evidències que suggereixen que l’alumnat desafavorit té menys probabilitats d’utilitzar estratègies de metacognició i autoregulació si no se les ensenyen de manera explícita. Per tant, l’ensenyament explícit d’estratègies de metacognició i autoregulació a aquest tipus d’alumnat en podria afavorir la pràctica de manera més freqüent en el futur. Si s’ensenya de manera explícita i es proporciona feedback als alumnes, és més probable que emprin aquestes estratègies de manera autònoma i habitual, i això els permetrà gestionar el seu propi aprenentatge i superar els desafiaments per si mateixos en el futur.

L’objectiu de les estratègies de metacognició i autoregulació és ajudar l’alumnat a supervisar i avaluar les seves pròpies estratègies d’aprenentatge. Alguns components necessaris per aconseguir bons resultats amb les estratègies cognitives podrien ser:

• Ensenyament explícit d’estratègies metacognitives.
• La demostració per part del professorat del seu propi raonament per mostrar estratègies metacognitives.
• Oportunitats perquè l’alumnat reflexioni sobre les seves fortaleses i àrees de millora, i les supervisi, a més de planificar com superarà les dificultats actuals.
• Establir un nivell de dificultat suficient perquè l’alumnat desenvolupi estratègies eficaces, però que no sigui tan difícil perquè els costi aplicar una estratègia.

Les estratègies de metacognició i autoregulació són més eficaces quan s’incorporen al pla d’estudis d’un centre educatiu i en una lliçó d’una assignatura determinada. Per exemple, ensenyar estratègies metacognitives perquè un alumne autoavaluï un treball en història serà diferent d’ensenyar-les perquè un alumne avaluï els seus mètodes per a la resolució de problemes matemàtics.

En general, els costos mitjans d’implementar estratègies de metacognició i autoregulació es consideren molt baixos. Els costos associats a la metacognició i l’autoregulació es deriven principalment de la formació i el desenvolupament professional del personal docent, que sol ser un cost inicial per incorporar la metodologia al pla d’estudis del centre educatiu. Si bé el cost mitjà estimat per a les estratègies de metacognició i autoregulació és molt baix, la varietat de preus en formació de desenvolupament professional i la possibilitat d’adquirir materials addicionals i proporcionar formació i assistència contínues implica que els costos poden variar de molt baixos a baixos. Les evidències suggereixen que l’eficàcia de les estratègies de metacognició i autoregulació depèn de com el professorat sàpiga desenvolupar el coneixement metacognitiu de l’alumnat.

Aquests costos estimats donen per descomptat que les escoles ja paguen els sous del personal, els materials i l’equipament per a l’ensenyament, com també les instal·lacions per impartir les classes. Tots aquests costos són un requisit previ per implementar estratègies de metacognició i autoregulació, ja que sense ells el cost probablement seria més gran.

La implementació d’estratègies de metacognició i autoregulació també exigirà una petita dedicació del personal docent, en comparació amb altres metodologies, ja que haurà de desenvolupar coneixements dels processos de metacognició i autoregulació per demostrar l’ús eficaç d’aquestes estratègies i capacitats a l’alumnat.

A més del temps i el cost, els líders escolars han de tenir en compte com maximitzar l’ensenyament explícit d’estratègies metacognitives donant suport al professorat en l’ús d’aquestes metodologies a la pràctica. Alhora, els líders escolars han de ser curosos per evitar incomodar el professorat que no se sent segur dels seus coneixements sobre aquestes estratègies ni de com implementar-les.

La fiabilitat de les evidències entorn de les estratègies de metacognició i autoregulació es considera elevada. S’han identificat 246 estudis. En general, el tema va baixar un grau en la solidesa de l’evidència perquè un gran percentatge dels estudis no es va avaluar de manera independent. Les avaluacions fetes per organitzacions vinculades a la metodologia, per exemple, proveïdors comercials, solen tenir un impacte més gran, fet que pot influir en l’impacte general del tema.