Evolució humana: de l'arbre al sòl

Descripció

Amb aquest vídeo, l’alumnat descobrirà que els primers ancestres bípedes del nostre llinatge no provenien, com s’acostuma a pensar erròniament, de la sabana, sinó del bosc africà, on el bipedisme ja havia aparegut com una adaptació a l’entorn.

Així mateix, relacionarà l’èxit del bipedisme amb l’important canvi climàtic que va modificar l’entorn dels homínids, i comprendrà que aquest canvi va propiciar el progrés tecnològic i social dels nostres ancestres.

Objectius

• 1
  Identificar com a erroni el tòpic segons el qual el bipedisme homínid va néixer a les sabanes.
• 2
  Comprendre que el bipedisme va sorgir com una adaptació dins del bosc africà.
• 3
  Reconèixer la importància del canvi climàtic, que va modificar l’entorn dels homínids.
• 4
  Entendre com el canvi d’entorn dels homínids va fomentar el seu progrés tecnològic i social.

Quant al recurs

Està documentat que els primers homínids bípedes, que van evolucionar a partir de l’ancestre quadrúpede compartit amb els ximpanzés, habitaven els boscos de l’Àfrica. També sabem que no caminaven geperuts, sinó que eren bípedes perfectes. Al bosc, el bipedisme va permetre combinar la locomoció arbòria amb l’exploració del terra. La primera era ideal per recollir fruits o construir llits per dormir a aixopluc, mentre que la segona permetia transportar objectes, fabricar eines vegetals per pescar insectes, recollir aigua i mel, etcètera.

Però aquesta vida de pocs depredadors i aliment abundant al bosc estava a punt de canviar. Què va originar aquest canvi i quina transcendència va tenir? Anteriorment, a l’Àfrica oriental es va produir la Gran Falla del Rift, un accident geològic que va causar canvis climàtics. Els boscos humits es van reduir i van augmentar els espais oberts, és a dir, les sabanes. Davant d’això, els homínids bípedes forestals es van veure obligats a ocupar la sabana, un medi amb menys nutrients vegetals i més depredadors. Aquests depredadors van resultar ser una gran font d’aliment per als homínids bípedes, que es van adaptar molt bé a la sabana gràcies, entre altres factors, a la possibilitat de veure-hi per damunt de les altes herbes i fer llargs desplaçaments. Així mateix, l’alliberament de les mans va ser fonamental per a la invenció del ganivet de pedra, que permetia escorxar les preses, i va donar lloc a molts més avenços tecnològics