Participació parental

Evidència

Participació parental


0

Impacte


+ 3 mesos


Definim la participació parental com el compromís dels pares i mares per ajudar en l’aprenentatge acadèmic dels seus fills i filles. Inclou:

  • Plantejaments i programes que tenen com a objectiu desenvolupar certes capacitats parentals, com ara l’alfabetització o les habilitats tecnològiques.

  • Plantejaments generals que animen els pares i mares a ajudar els seus fills i filles amb la lectura o els deures, entre d’altres.

  • El compromís dels pares i mares en les activitats de lectura dels seus fills i filles.

  • Programes més intensius per famílies en crisi.

Impacte

Evidències internacionals

Encara que la participació de la família s'associa sistemàticament amb bons resultats de l'alumnat en els centres educatius, les evidències sobre com millorar l'assoliment a través de l'augment de la participació de la família són contradictòries i molt menys concloents, especialment per a les famílies desfavorides.
Dos recents metaanálisis dels Estats Units suggereixen que l'augment de la participació de la família en els centres d'educació primària i secundària té, en mitjana, de dues a tres mesos d'impacte positiu. Hi ha algunes dades que indiquen que el suport de la família al seu primer fill o filla serà beneficiós per als seus germans i germanes. No obstant això, també hi ha exemples en els quals la combinació d'estratègies de participació de la família amb altres intervencions, com l'accés a serveis educatius ampliats en la primera infància, no s'associa amb cap benefici educatiu addicional. Això suggereix que el desenvolupament eficaç de la participació de la família per a millorar els resultats acadèmics de l'alumnat suposa un desafiament i requereix una estreta supervisió i avaluació.
També hi ha indicis que les aspiracions de la família són importants per als resultats de l'alumnat, encara que existeixen poques evidències que demostrin que les intervencions per a canviar les aspiracions de la família aconsegueixin augmentar les aspiracions de l'alumnat i els seus assoliments a llarg termini.

Evidències a Espanya

​​​​​​​A Espanya, els últims anys s’han dut a terme nombroses i diverses propostes metodològiques centrades en la participació de les famílies als centres educatius, tot i que caldria desenvolupar investigacions de base experimental i amb mostres representatives.

Els estudis es basen en la hipòtesi que noves maneres de participar activament en la comunitat educativa són essencials per a la seva cohesió i enriquiment. Les evidències tendeixen a recollir que la presència, o la falta de presència, de la realitat de les famílies en la cultura escolar, com també la creació de mecanismes de diàleg entre la família i l’escola, contribueixen substancialment al desenvolupament individual i al creixement de la col·lectivitat. Un model que s’ha desenvolupat en aquest sentit ha estat Comunitats d’Aprenentatge.

La investigació apunta que el diàleg entre la família i l’escola influeix en el desenvolupament integral de l’infant i l’adolescent i l’orientació de les accions docents, i també contribueix a respectar els interessos i les necessitats de cada estudiant, cosa que facilita la formació per a l’adquisició de les competències per participar d’una manera autònoma a la societat.

Des d’aquesta perspectiva, la tesi de Mora Gigueroa (2016) es va proposar confirmar la rellevància de la implicació familiar en l’aprenentatge de la lectura des del punt de vista de l’acció educativa a la llar. Els resultats van mostrar diferències significatives entre el grup de control i l’experimental en totes les subescales del rendiment lector i es van observar més guanys pretest-posttest en el rendiment lector del grup experimental. D’altra banda, en totes les escales del rendiment lector es va produir un descens més gran en el nombre d’alumnes amb risc de presentar dificultats d’aprenentatge lector dins del grup experimental, en comparació amb els altres grups. Per últim, les valoracions personals de les famílies sobre l’efecte del programa en l’aprenentatge lector dels fills van ser molt positives. Es va concloure que el programa promovia un ambient a casa que generava actituds positives cap a la lectura com a competència de gran interès formatiu i acadèmic.

L’estudi de Santos et al. va obtenir unes conclusions semblants (2016). Es va observar que un programa d’intervenció en educació familiar va ajudar pares i mares a usar estratègies conductuals directes, relacionades amb l’ajuda, el control conductual dels horaris d’estudi, la comunicació d’expectatives i la planificació compartida d’objectius educatius. D’altra banda, el programa va incidir en dos aspectes fonamentals de la socialització acadèmica: la prestació d’ajuda en els estudis si es demanava i el control del temps d’estudi a casa. Per últim, la investigació feta va posar de manifest la importància que té deixar que l’adolescent prengui decisions autònomes sobre els seus objectius acadèmics.

Alguns estudis aclareixen que aquest tipus de programes d’implicació familiar en el procés d’aprenentatge dels fills és especialment rellevant en les poblacions vulnerables, amb limitació de capacitats, motivació o amb expectatives diferents en la implicació parental a l’escola. En aquesta línia hi ha l’estudi de Flecha et al. (2009), en el qual es van identificar quatre actuacions de participació de les famílies i de la comunitat que es van relacionar amb l’èxit dels centres: formació de familiars, participació en els processos de presa de decisions, participació a les aules i espais d’aprenentatge, participació en el currículum i en l’avaluació. Les actuacions concretes de participació identificades en els estudis de cas d’Espanya van coincidir amb les que s’havien observat a les escoles d’èxit amb baix nivell socioeconòmic i minories culturals de Finlàndia, Malta, Lituània i Regne Unit.

Per últim, un aspecte d’estudi d’interès és el que s’aborda a la tesi de Prado (2018) sobre el clima motivacional familiar (CMF), amb una comparativa entre Espanya i Cuba. A Espanya, les pautes parentals que afavoreixen més la configuració del CMF, en comparació amb Cuba, són el control dels pares del temps de lleure, les normes establertes amb claredat, la paciència enfront les diferents dificultats dels fills, l’assistència a les reunions regulars amb els docents i la participació de manera sistemàtica en les activitats de l’escola. En aplicar un programa d’intervenció a tots dos països, els resultats obtinguts van evidenciar que les famílies del grup experimental van prendre consciència sobre noves pautes d’actuació respecte de com ajudar i motivar els fills creant entorns adequats amb relació a les diferents variables del CMF, canvis superiors als del grup de control.

Quina eficàcia té?

Malgrat que la participació parental s’associa de forma sistemàtica amb l’èxit de l’alumnat als centres educatius, les evidències sobre com millorar el rendiment augmentant la participació parental són contradictòries i molt menys concloents, en especial per a les famílies amb desavantatges.

Dos metaanàlisis recents portades a terme als Estats Units proposen que l’augment de la participació parental als centres d’educació primària i secundària suposa, de mitjana, un impacte positiu d’entre dos i tres mesos. Hi ha algunes evidències que mantenen que l’ajuda parental al primer fill o filla serà beneficiós per als germans o germanes. Malgrat tot, també hi ha exemples en els quals combinar la participació parental amb altres estratègies de participació, com ara estendre l’educació a edats precoces, no s’ha associat amb un benefici educatiu addicional. Això demostra que desenvolupar una participació parental eficaç per millorar el rendiment dels seus fills i filles és tot un repte i que s’hi necessiten una supervisió i avaluació cauteloses.

Les aspiracions parentals també semblen ser importants per als resultats de l’alumnat, malgrat que hi ha poques evidències que demostrin que intervenir per canviar les aspiracions parentals augmentaria les aspiracions i el rendiment dels seus fills i filles a llarg termini.

Cost

Els costos varien molt entre les diferents estratègies. Els tallers per a pares i mares (uns 40 € la sessió) i la millora de la comunicació entre família i escola (enviar missatges de text als pares costa uns 6 € per estudiant a l'any) són relativament barats, mentre que els programes intensius de suport a les famílies amb personal format específicament són més cars. Un docent especialista en comunitat o un docent d'enllaç entre la casa i l'escola que pugui treballar amb moltes famílies alhora costa uns 27.000 €. Els costos totals per estudiant s'han estimat com a moderats.

Què hauries de tenir en compte?

    Abans d’implementar aquesta estratègia a l’ entorn educatiu, cal tenir en compte que:

    1. La participació sol ser més fàcil d’aconseguir amb pares i mares d’alumnat més jove. Com es mantindrà la participació parental quan aquest alumnat creixi?

    2. S’ha proporcionat un plantejament flexible que permeti que la participació parental s’adapti a les necessitats dels pares i mares? És possible que els pares i mares de l’alumnat més major apreciïn que hi hagi sessions curtes amb flexibilitat horària.

    3. Com s’aconseguirà que el centre educatiu sigui acollidor per als pares i mares, en especial per aquells amb una experiència escolar negativa?

    4. Quin tipus de suport pràctic, assessorament i orientació es donarà als pares i mares que no confien en la seva capacitat per ajudar en l’aprenentatge dels seus fills i filles, com ara estratègies simples per ajudar en la lectura durant les primeres etapes?

Veure Apèndix

Vols mantenir-te al dia de les evidències educatives més rellevants a nivell internacional? Uneix-te a EduCaixa per a no perdre-te-les.