La formació contínua docent precisa evidències d’impacte

Els cursos i tallers que has rebut en els darrers anys han ajudat a millorar al teu alumnat?

En els darrers anys, a Espanya, s’ha posat el focus en la formació inicial i la suposada ineficàcia per a l’exercici de l’ensenyament i l’abordatge de problemes cada cop més complexos entre l’alumnat. Tant és així, que la reforma de la formació inicial ha passat a trobar-se entre les prioritats de la política educativa.

En canvi, res es qüestiona sobre la formació contínua docent i la seva eficàcia en el treball del professorat. Molt al contrari, tendeix a enaltir-se’n la importància com a via de compensació de les eventuals manques imputables a la formació inicial i com un deure necessari per adaptar l’ensenyament als canvis ràpids de la societat i de l’escola. El professorat se sent empès, quan no pressionat des d’instàncies superiors, a fer múltiples cursos, cursets i tallers. I en les propostes de reforma de la carrera docent que estudia el propi Govern, es contempla un sistema d’incentius i reconeixements de la formació contínua.

No obstant això, es troben a faltar al·lusions a evidències científiques que donin suport a la importància d’aquesta formació contínua o que analitzin quin tipus de formació contínua genera més o menys impacte. No és un assumpte que hagi motivat molta investigació fins ara. Però haver-la n’hi ha, i els resultats no són gens concloents.

Així ho ha demostrat la revista Campbell Systematic Reviews amb la revisió de 51 investigacions sobre formació contínua docent realitzades fins a l’any 2018, la majoria a EUA a causa de l’absència d’estudis en altres països, que és, precisament, una de les conclusions de l’estudi.

Es van revisar 12 investigacions sobre formació docent en educació socioemocional, 38 sobre formació per a intervencions en llengua i competència lingüística, i una més sobre reducció de l’estrès. No obstant això, només la meitat tenia prou solidesa com per tenir-ne en compte els resultats. I aquests, en qualsevol cas, no van llançar res de significatiu. La troballa principal és que cap dels casos de formació docent investigats no es va traduir en una millora del rendiment de l’alumnat i no es va poder concloure si aquesta formació havia estat eficaç o ineficaç en algun sentit.

La segona conclusió d’aquesta revisió és una crida a investigar més sobre l’eficàcia dels programes de formació professional contínua en l’àmbit de l’educació en tots els estats.