Lliçons des de la Xina (I). Què i com ensenyar?

Estudi
Lliçons des de la Xina (I). Què i com ensenyar?
Una reflexió arrel de la crisi del Covid-19
· La revista acadèmica Best Evidence of Chinese Education publica un monogràfic sobre les estratègies d’ensenyament on-line que han mantingut viva l’educació a la Xina durant més d’un mes amb les aules tancades per l’epidèmia de coronavirus.
· L’experiència de qui ens precedeix llança pautes d’intervenció molt útils per a qualsevol sistema educatiu i per a qualsevol centre.
La pandèmia per coronavirus ha deixat l’educació en standby, amb el motor al ralentí, sense saber durant quant de temps. Aquesta situació tan inèdita i tan disruptiva ha sumit l’ensenyament en un mar de dubtes per als quals no tenim resposta; no hi ha estudis ni evidències. L’única cosa que sabem és que, abans que nosaltres, la Xina ha passat pel mateix. Allà es van tancar col·legis, instituts i universitats al febrer i a mitjan març els alumnes van començar a tornar a les aules de manera esglaonada.
Però podem saber molt més gràcies a les anàlisis publicades a Best Evidence of Chinese Education, l’edició xinesa del Best Evidence in Brief, que és la recopilació científica d’evidències educatives internacionals que fan investigadors de la Universitat de York (UK) i la Universitat Johns Hopkins (EUA) i que difonem periòdicament a EduCaixa.
El 15 de març, Best Evidence of Chinese Education va dedicar un monogràfic a la resposta donada pel govern xinès a la suspensió prolongada de les classes en el que es va convertir en “l’activitat educativa on-line de més abast de la història de la humanitat”, segons defineix l’editorial de la publicació (veure original).
‘School’s Out, But Class In’ va ser el nom que es va donar a la campanya creada pel Ministeri d’Educació xinès per embarcar els seus 270 milions d’estudiants i els seus gairebé 20 milions de centres educatius (incloses les universitats) en un nou sistema d’educació a distància, bàsicament on-line i reforçat per acords amb plataformes tecnològiques i canals de televisió per arribar fins a l’últim racó rural del gegant asiàtic. Definir bé “què ensenyar” i “com ensenyar” van ser les prioritats marcades pel govern a les seves administracions i les seves escoles (veure article original).
Tot un exemple del qual es poden extreure nombrosos ensenyaments com, per exemple, la definició de les característiques essencials que sustenten aquest nou model educatiu a distància en l’ensenyament reglat:
- Es tracta d’un “ensenyament escolar a casa” en què la col·laboració familiar és imprescindible. Família i escola són interdependents en aquest nou règim de “coeducació”. (enllaç)
- És un aprenentatge autònom guiat a distància. (enllaç)
- El professor no només ha d’impartir matèria, sinó que ha de ser un guia que ajudi els estudiants a formular els seus plans d’aprenentatge i a desenvolupar l’habilitat d’aprendre de manera autònoma.
- Cal redefinir l’estructura curricular, els objectius i els temps per assolir-los (inclosos els nous horaris de classes), com també trobar nous recursos i nous mètodes.
- Hi ha un doble repte de qualitat:
- D’una banda, en l’ensenyament docent: mètodes, recursos i estratègies.
- Però també a la vida de l’estudiant: la seva salut i el seu benestar són claus per poder desenvolupar un aprenentatge autònom.
- Cal garantir un avenç progressiu, encara que suau, de l’aprenentatge d’acord amb els nous objectius fixats.
- És necessària una infraestructura d’internet potent que cobreixi la pràctica totalitat del territori.
- Quan les aules hagin obert de nou les seves portes, res tornarà a ser igual: internet estarà més present en l’ensenyament, en l’aprenentatge i en la gestió educativa, i els estudiants seran més autònoms.
Organització escolar
Aquí teniu algunes pautes donades pel Ministeri d’Educació, basades, d’una banda, en evidències científiques sobre ensenyament i aprenentatge, però també en la urgència del moment i en la percepció que, sobre la marxa, es tenia de l’alumnat:
- Els estudiants tenen noves necessitats, així que cal evitar la temptació de limitar-se a adaptar l’ensenyament tradicional de l’aula al medi on-line: ni la planificació, ni els mètodes, ni els temps han de ser els mateixos que abans.
- Cal coordinar el personal docent al voltant de dues figures i dues funcions:
o Uns “mestres centrals” o “principals” que liderin el procés d’ensenyament-aprenentatge i que siguin els que gravin les lliçons, busquin els recursos adequats i tracin la guia d’aprenentatge per als estudiants.
o La resta de docents ha d’acompanyar i donar suport al procés dissenyat pels mestres principals i centrar-se en l’atenció a l’alumnat: comunicació amb ells, resolució de dubtes...
- No cal obligar els alumnes a “fitxar”, és a dir, a estar presents a les classes cada dia ni a veure vídeos diàriament.
- Tampoc el nou ensenyament ha d’obligar a adquirir nous dispositius ni materials, donada la situació de precarietat econòmica en què moltes famílies han quedat.
- L’escola ha de conscienciar sobre la importància de les mesures de prevenció sanitària.
Pautes i limitacions per a classes on-line
Cal afegir-hi algunes de les instruccions donades en algunes províncies xineses a les seves escoles, com ara:
- El nou horari escolar on-line ha de garantir les tres fases següents:
o Lliçó on-line gravada o en directe.
o Un temps on-line dedicat a resoldre dubtes.
o Possibilitat de comunicació addicional amb els docents per consultar dubtes al llarg del dia.
- El temps de cada lliçó on-line feta pels docents (ja sigui gravada o en directe) no ha d’excedir els 20 minuts a primària i els 30 minuts a secundària.
- Les tasques encarregades als estudiants han de ser coherents amb la nova manera d’ensenyar.
- Hi ha d’haver exàmens per avaluar el que s’ha après d’acord amb els coneixements impartits i el treball encarregat.
No obstant això, la Xina és molt gran i, tot i que les classes per videoconferència s’han estès massivament, no han estat l’única fórmula d’ensenyament. En aquest mes sense classes presencials, els investigadors xinesos han identificat set pràctiques:
- classes on-line en directe
- classes gravades
- paquet de recursos (continguts) enviat pel professor als alumnes
- classes on-line en directe + classes gravades
- classes en directe + paquet de recursos
- classes gravades + paquet de recursos
- classes en directe + classes gravades + paquet de recursos
Sigui quina sigui la fórmula que ha permès mantenir l’escola xinesa viva, les recerques fetes sobre el terreny revelen que les autoritats educatives i les escoles han hagut de fer una meticulosa reorganització curricular i metodològica tenint en compte el nou paper del docent com a “guia” d’un aprenentatge en el qual els alumnes són els protagonistes (enllaç) i en el qual les famílies són art i part (enllaç).
· La revista acadèmica Best Evidence of Chinese Education publica un monogràfic sobre les estratègies d’ensenyament on-line que han mantingut viva l’educació a la Xina durant més d’un mes amb les aules tancades per l’epidèmia de coronavirus.
· L’experiència de qui ens precedeix llança pautes d’intervenció molt útils per a qualsevol sistema educatiu i per a qualsevol centre.
La pandèmia per coronavirus ha deixat l’educació en standby, amb el motor al ralentí, sense saber durant quant de temps. Aquesta situació tan inèdita i tan disruptiva ha sumit l’ensenyament en un mar de dubtes per als quals no tenim resposta; no hi ha estudis ni evidències. L’única cosa que sabem és que, abans que nosaltres, la Xina ha passat pel mateix. Allà es van tancar col·legis, instituts i universitats al febrer i a mitjan març els alumnes van començar a tornar a les aules de manera esglaonada.
Però podem saber molt més gràcies a les anàlisis publicades a Best Evidence of Chinese Education, l’edició xinesa del Best Evidence in Brief, que és la recopilació científica d’evidències educatives internacionals que fan investigadors de la Universitat de York (UK) i la Universitat Johns Hopkins (EUA) i que difonem periòdicament a EduCaixa (enllaç).
El 15 de març, Best Evidence of Chinese Education va dedicar un monogràfic a la resposta donada pel govern xinès a la suspensió prolongada de les classes en el que es va convertir en “l’activitat educativa on-line de més abast de la història de la humanitat”, segons defineix l’editorial de la publicació (veure original).
‘School’s Out, But Class In’ va ser el nom que es va donar a la campanya creada pel Ministeri d’Educació xinès per embarcar els seus 270 milions d’estudiants i els seus gairebé 20 milions de centres educatius (incloses les universitats) en un nou sistema d’educació a distància, bàsicament on-line i reforçat per acords amb plataformes tecnològiques i canals de televisió per arribar fins a l’últim racó rural del gegant asiàtic. Definir bé “què ensenyar” i “com ensenyar” van ser les prioritats marcades pel govern a les seves administracions i les seves escoles (veure article original).
Tot un exemple del qual es poden extreure nombrosos ensenyaments com, per exemple, la definició de les característiques essencials que sustenten aquest nou model educatiu a distància en l’ensenyament reglat:
- Es tracta d’un “ensenyament escolar a casa” en què la col·laboració familiar és imprescindible. Família i escola són interdependents en aquest nou règim de “coeducació”. (enllaç a peça 1)
- És un aprenentatge autònom guiat a distància. (enllaç a peça 2)
- El professor no només ha d’impartir matèria, sinó que ha de ser un guia que ajudi els estudiants a formular els seus plans d’aprenentatge i a desenvolupar l’habilitat d’aprendre de manera autònoma.
- Cal redefinir l’estructura curricular, els objectius i els temps per assolir-los (inclosos els nous horaris de classes), com també trobar nous recursos i nous mètodes.
- Hi ha un doble repte de qualitat:
- D’una banda, en l’ensenyament docent: mètodes, recursos i estratègies.
- Però també a la vida de l’estudiant: la seva salut i el seu benestar són claus per poder desenvolupar un aprenentatge autònom.
- Cal garantir un avenç progressiu, encara que suau, de l’aprenentatge d’acord amb els nous objectius fixats.
- És necessària una infraestructura d’internet potent que cobreixi la pràctica totalitat del territori.
- Quan les aules hagin obert de nou les seves portes, res tornarà a ser igual: internet estarà més present en l’ensenyament, en l’aprenentatge i en la gestió educativa, i els estudiants seran més autònoms.
Organització escolar
Aquí teniu algunes pautes donades pel Ministeri d’Educació, basades, d’una banda, en evidències científiques sobre ensenyament i aprenentatge, però també en la urgència del moment i en la percepció que, sobre la marxa, es tenia de l’alumnat:
- Els estudiants tenen noves necessitats, així que cal evitar la temptació de limitar-se a adaptar l’ensenyament tradicional de l’aula al medi on-line: ni la planificació, ni els mètodes, ni els temps han de ser els mateixos que abans.
- Cal coordinar el personal docent al voltant de dues figures i dues funcions:
o Uns “mestres centrals” o “principals” que liderin el procés d’ensenyament-aprenentatge i que siguin els que gravin les lliçons, busquin els recursos adequats i tracin la guia d’aprenentatge per als estudiants.
o La resta de docents ha d’acompanyar i donar suport al procés dissenyat pels mestres principals i centrar-se en l’atenció a l’alumnat: comunicació amb ells, resolució de dubtes...
- No cal obligar els alumnes a “fitxar”, és a dir, a estar presents a les classes cada dia ni a veure vídeos diàriament.
- Tampoc el nou ensenyament ha d’obligar a adquirir nous dispositius ni materials, donada la situació de precarietat econòmica en què moltes famílies han quedat.
- L’escola ha de conscienciar sobre la importància de les mesures de prevenció sanitària.
Pautes i limitacions per a classes on-line
Cal afegir-hi algunes de les instruccions donades en algunes províncies xineses a les seves escoles, com ara:
- El nou horari escolar on-line ha de garantir les tres fases següents:
o Lliçó on-line gravada o en directe.
o Un temps on-line dedicat a resoldre dubtes.
o Possibilitat de comunicació addicional amb els docents per consultar dubtes al llarg del dia.
- El temps de cada lliçó on-line feta pels docents (ja sigui gravada o en directe) no ha d’excedir els 20 minuts a primària i els 30 minuts a secundària.
- Les tasques encarregades als estudiants han de ser coherents amb la nova manera d’ensenyar.
- Hi ha d’haver exàmens per avaluar el que s’ha après d’acord amb els coneixements impartits i el treball encarregat.
No obstant això, la Xina és molt gran i, tot i que les classes per videoconferència s’han estès massivament, no han estat l’única fórmula d’ensenyament. En aquest mes sense classes presencials, els investigadors xinesos han identificat set pràctiques:
- classes on-line en directe
- classes gravades
- paquet de recursos (continguts) enviat pel professor als alumnes
- classes on-line en directe + classes gravades
- classes en directe + paquet de recursos
- classes gravades + paquet de recursos
- classes en directe + classes gravades + paquet de recursos
Sigui quina sigui la fórmula que ha permès mantenir l’escola xinesa viva, les recerques fetes sobre el terreny revelen que les autoritats educatives i les escoles han hagut de fer una meticulosa reorganització curricular i metodològica tenint en compte el nou paper del docent com a “guia” d’un aprenentatge en el qual els alumnes són els protagonistes (enllaç a peça 2) i en el qual les famílies són art i part (enllaç a peça 3).
Vols mantenir-te al dia de les evidències educatives més rellevants a nivell internacional? Uneix-te a EduCaixa per a no perdre-te-les.
Valoració mitjana global sobre 5
Basada en 0 valoracions