Fem que pensin

Aprèn més l'alumnat quan fa la seva pròpia autoexplicació?

Igual que ensenyar-li a pescar és millor que donar-li un peix, fer que un alumne infereixi la seva pròpia explicació d’un nou concepte o d’un nou procés a partir dels coneixements previs que té és més eficaç que escoltar l’explicació del docent, per bona que sigui. Perquè no és el mateix arribar-hi per un mateix, consultant el mapa mental de coneixements previs i amb algunes indicacions del professor, que si el porten de la mà, com el navegador d’un cotxe.

Aquesta conclusió, que sembla de sentit comú, ha estat ratificada per una metainvestigació de la Simon Fraser University del Canadà que ha publicat l’Educational Psychological Review. Els investigadors van sotmetre a anàlisi 64 estudis d’aula que havien involucrat 5.917 estudiants i que ja havien constatat els efectes positius de les autoexplicacions.

Buscant més solvència, es van seleccionar estudis en què es podien dissociar resultats d’aprenentatge d’estudiants amb qui s’havia treballat l’autoexplicació i els d’altres estudiants que no havien treballat d’aquesta manera. L’objecte de les explicacions eren tant problemes com conceptes, i el context en el qual es plantejaven eren activitats quotidianes d’aprenentatge de menys d’una hora.

Els investigadors van mesurar un efecte positiu mitjà de +0,55 en els resultats d’aprenentatge dels alumnes als quals els havien provocat l’autoexplicació.

Malgrat això, la meta investigació adverteix que la majoria dels estudis analitzats referien pràctiques puntuals d’autoexplicació en la quotidianitat d’aula; és a dir, que no havien incorporat plenament l’autoexplicació com a metodologia habitual.

Així i tot, els resultats no han ofert cap dubte als investigadores per concloure que promoure les autoexplicacions de l’alumnat té un potencial enorme en l’ensenyament que els educadors haurien de tenir en compte.