Agrupament per nivell de rendiment dintre de l’aula

Evidència

Agrupament per nivell de rendiment dintre de l’aula


0

Impacte


+ 3 mesos


L’agrupament per nivell de rendiment dintre de l’aula implica l’organització de l’alumnat als seus grups habituals per realitzar activitats o tractar temes concrets, com ara l’alfabetització. L’alumnat amb nivells similars de rendiment s’agrupa, per exemple, en taules específiques, però tots tenen el professorat i el personal de suport habituals i, normalment, segueixen tots el mateix pla d’estudis.

L’objectiu d’aquest tipus d’agrupament és adaptar les tasques, les activitats i el suport a les capacitats actuals de l’alumnat, de forma que el nivell d’exigència al qual s’enfronten sigui adequat.

L’agrupament dintre de l’aula pot implicar l’ús d’altres plantejaments, com ara l’aprenentatge col·laboratiu o les estratègies dirigides (veure comprensió lectora).

Malgrat que, de vegades, aquestes pràctiques es coneixen com “agrupament per capacitats”, aquí ens referim a “rendiment” i no a “capacitat”, ja que els centres educatius solen mesurar el rendiment actual, en lloc de les capacitats, per agrupar l’alumnat.

Per obtenir evidències sobre l’impacte d’agrupar l’alumnat per nivell de rendiment en classes diferents, es pot consultar l’article del Toolkit agrupament per nivells dins les classes o per nivells entre les classes. Els altres tipus d’agrupament en funció del rendiment, com ara agrupar per rendiment i per curs escolar o impartir docència a l’alumnat que té un rendiment elevat amb grups més majors, no s’inclouen al Toolkit, ja que s’utilitzen amb menys freqüència.

Impacte

Evidències internacionals

Els estudis sobre l'agrupació per nivells de rendiment dins de l'aula indiquen que és probable que sigui una estratègia beneficiosa per a tot l'alumnat, aconseguint una mitjana de tres mesos addicionals de progrés. No obstant això, sembla que té menys avantatges per a l'alumnat amb baix rendiment que per a la resta. Aquesta estratègia pedagògica pot tenir un impacte sobre resultats no acadèmics, com la confiança. Alguns estudis a partir d'una base empírica més àmplia conclouen que l'agrupació de l'alumnat segons el nivell de rendiment pot tenir efectes negatius a llarg termini en les actituds i la implicació de l'alumnat amb baix rendiment, per exemple, desincentivant la creença que el seu rendiment pot millorar a base d'esforç.

Evidències a Espanya

Tot i que ha estat un tema d’interès per a la comunitat educativa i els gestors públics, a Espanya no hi ha una línia d’estudis experimentals amb relació a aquesta estratègia.

En qualsevol cas, les anàlisis correlatives semblen indicar que les agrupacions per rendiment dins de l’aula a Espanya han passat en la pràctica a basar-se en l’adaptació del currículum a diferents grups d’alumnes, en funció del seu rendiment. I aquesta estratègia s’ha presentat més com una manera de gestionar l’atenció a la diversitat, quan la configuració heterogènia del grup classe no ha funcionat, que com un mitjà per a la millora del rendiment de tot l’alumnat. A l’estudi de Merino et al. (2016-2017), els resultats van mostrar que hi ha molta varietat i complexitat en la definició de comprensivitat en les pràctiques i les opcions dels centres educatius, i que és molt més difícil no establir separacions per nivell en centres d’alta complexitat social. Als centres amb menys complexitat, la comprensivitat respon més a opcions de cada centre.

També s’ha demostrat que els alumnes que han estat objecte d’aquest criteri d’atenció (amb adaptacions curriculars, amb classes individuals separats del grup o amb procediments de desdoblament del grup classe en matèries específiques) per un baix rendiment no han fet una evolució positiva en aquest aspecte. Ramírez (2012) va mostrar, a l’estudi, que el disseny de problemes matemàtics atenent les característiques de l’alumnat, distribuint els estudiants en grups de nivell de competència curricular, va permetre augmentar el nivell competencial dels estudiants de quart d’educació primària de la mostra estudiada a l’àrea de matemàtiques. No obstant això, en molts pocs casos, es van trobar alumnes que van mantenir les puntuacions després d’aplicar el programa, com també altres que van experimentar un retrocés.

Quina eficàcia té?

Les evidències de l’agrupament per nivell de rendiment dintre de l’aula indiquen que és possible que sigui beneficiós per a tot l’estudiantat, amb un benefici mitjà de tres mesos addicionals de progrés. No obstant això, sembla que, en comparació, per a l’alumnat amb un rendiment més baix és menys beneficiós.

L’agrupament per nivell de rendiment dintre de l’aula també pot tenir cert impacte en resultats més amplis, com ara la confiança. En alguns estudis amb una base empírica àmplia s’ha arribat a la conclusió que agrupar l’alumnat en funció del seu rendiment pot tenir efectes negatius a llarg termini sobre l’actitud i el compromís de l’estudiantat amb un rendiment inferior, per exemple, dissuadint-lo de la creença que el seu rendiment pot millorar a través de l’esforç.

Cost

L'agrupació per nivells de rendiment dins de l'aula té pocs costos econòmics associats. Poden caldre altres despeses destinades a recursos docents addicionals per als diferents grups. Els costos totals s'han estimat com a molt baixos.

Què hauries de tenir en compte?

    Abans d’implementar aquesta estratègia a l’ entorn educatiu, cal tenir en compte que:

    1. Com es decidirà quines assignatures o activitats s’agrupen en funció del nivell actual de rendiment i quines no?

    2. Com es garantirà que tot l’alumnat rebi un ensenyament d’alta qualitat si hi ha diferents grups portant a terme tasques diferents o que requereixin estratègies docents diferents?

    3. Com es reduirà el risc d’assignar alumnes al grup equivocat? S’ha valorat si els seus criteris d’agrupament poden perjudicar cert tipus d’alumnes? Pel que fa a l’alumnat més jove, s’ha tingut en compte la seva edat relativa dintre del curs escolar?

    4. Com en són de flexibles els criteris d’organització dels grups? Com que l’alumnat progressa a ritmes diferents, la supervisió i l’avaluació periòdiques són importants per reduir assignacions errònies i garantir reptes per a tot l’estudiantat.

    5. Com se supervisarà l’impacte de l’agrupament sobre el compromís de l’alumnat i l’actitud d’aquest cap a l’aprenentatge, en particular d’aquell amb un rendiment més baix?

Veure Apèndix

Vols mantenir-te al dia de les evidències educatives més rellevants a nivell internacional? Uneix-te a EduCaixa per a no perdre-te-les.