Piranesi i les vedute

Descripció

Al segle XVIII, entre la gent rica i culta es va instaurar la moda de viatjar a altres països per admirar-ne els monuments i paisatges. En aquest context, Roma es va convertir en una destinació molt apreciada, i les vedute van aparèixer vinculades a aquest moviment.

Amb aquest recurs, l’alumnat descobrirà la forma en què Piranesi va conrear aquest gènere i va contribuir a difondre les vistes de la Roma santa, clàssica i moderna per tot Europa.

Objectius

• 1
  Conèixer una manifestació cultural i artística.
• 2
  Comprendre la interdisciplinarietat en l’art.
• 3
  Valorar el vincle entre el passat, el present i el futur.

Quant al recurs

El contingut del recurs es pot complementar:

• Observant al detall més vedute de Roma a l'enllaç següent: http://dioscorides.ucm.es/proyecto_digitalizacion/index.php?doc=b19511164&y=2010&p=2.
• Cercant altres artistes que van conrear el mateix gènere, en pintura o gravat, i que van inspirar Piranesi: Michele Marieschi, Francesco Guardi, Giambattista Tiepolo i, sobretot, Canaletto, per la seva importància en la pintura paisatgística veneciana.
• Indagant la història dels viatges: el Grand Tour, romanticisme, exploració, descobriment, aventura, ciència, oci...
• Buscant informació sobre la representació del paisatge urbà i l'ús de la perspectiva al llarg de la història de l'art.
• Establint vincles amb la fascinació per la descoberta de les ciutats del sud d'Europa que sentiren viatgers anglesos o centreeuropeus, protagonistes de pel·lícules com Una habitació amb vista, Remando al viento o Retrat d'una dama, per citar-ne alguns exemples.

Exemples d'ús

Aquest recurs presenta diverses propostes per dur a terme a l’aula:

• Després d’aparellar les vistes de Piranesi i de Basilico, i de reflexionar sobre el pas del temps, dur a terme una activitat semblant mitjançant la cerca de fotografies o imatges antigues de l’entorn per comparar-les amb les mateixes vistes avui.
• Observar en les vedute quins monuments i paisatges es destaquen de la Roma «santa», antiga (d’època clàssica) i moderna (del segle XVIII).
• Reflexionar sobre la imatge real o ideal que les vedute intenten transmetre.
• Proposar als participants un debat sobre com s’atrau avui en dia el turisme a una ciutat, centrant l’atenció tant en el que es pretén fer conèixer (i també el que s’evita) com en la manera de difondre-ho.
• Fixar-se que a les estampes també hi apareix gent de la ciutat i fins i tot turistes que admiren monuments, i que es tracta d’escenes costumistes que donen vida a les imatges. A partir d’aquí, plantejar-se quins costums socials de l’entorn podrien interessar al turisme actual.
• Reflexionar sobre els diferents suports en què es plasmen, en el passat i en el present, les vivències d’un viatge (gravats, pintures, postals, literatura, fotografia, dispositius mòbils, etc.) per deixar constància del que s’ha vist i viscut.
• Aplicar el que s’ha après sobre l’ús de la perspectiva, del clarobscur i de les proporcions per analitzar qualsevol obra d’art que contingui aquests «trucs» de composició.