Intervencions en l’expressió oral

Evidència

Intervencions en l’expressió oral


0

Impacte


+ 5 mesos


Les intervencions en l’expressió oral emfatitzen la importància de la llengua parlada i la interacció verbal a l’aula. Es basen en la idea que les habilitats de comprensió i lectura es beneficien del debat explícit sobre el contingut, els processos d’aprenentatge, o d’ambdós. Les metodologies d’expressió oral inclouen:

  • Lectura en veu alta i debats sobre llibres amb alumnat més jove.

  • Ampliació explícita del vocabulari oral de l’alumnat.

  • Ús de preguntes estructurades per desenvolupar la comprensió lectora.

  • Ús del diàleg i la interacció amb un objectiu concret i centrats en el pla d'estudis.

Les intervencions en l’expressió oral tenen com a objectiu recolzar l’articulació d’idees de l’alumnat i la seva expressió oral. Les intervencions en l’expressió oral, per tant, tenen certes similituds amb les metodologies basades en la metacognició, que permeten parlar a l’aula de forma explícita sobre el llenguatge (com la filosofia per a nens), i amb les metodologies basades en l’aprenentatge col·laboratiu, que promouen el diàleg i la interacció de l’alumnat per grups (com el pensament col·lectiu).

Impacte

Evidències internacionals

En general, els estudis sobre aquesta mena d'estratègies docents coincideixen a indicar un impacte positiu en l'aprenentatge, principalment en les competències relatives a l'expressió oral i la comprensió lectora. De mitjana, l'alumnat que participa en intervencions sobre l'expressió oral aconsegueix un progrés aproximat de cinc mesos addicionals en el transcurs d'un any.
Tot l'alumnat sembla beneficiar-se d'aquestes metodologies, però alguns estu

dis revelen efectes lleugerament majors en alumnat de poca edat i d'entorns desfavorits (un progrés de fins a sis mesos addicionals).


De mitjana, sembla que algunes d'aquestes estratègies són més eficaces que unes altres. Les activitats relacionades directament amb la comprensió de textos o la resolució de problemes semblen tenir un impacte major. També hi ha indicis concordants que advoquen per la lectura a l'alumnat de poca edat i animar-li a respondre preguntes i parlar sobre la història amb una persona adulta qualificada. Diversos estudis assenyalen els beneficis de comptar amb professorat auxiliar qualificat per a desenvolupar de manera eficaç tant les competències d'expressió oral com els resultats previstos en lectura.


En canvi, les metodologies més generals sobre «llenguatge global», que se centren en el significat i la comprensió personal, no semblen aconseguir tan bons resultats com les que inclouen activitats més interactives i dialògiques.


En qualsevol procés pedagògic relatiu a l'expressió oral, s'associen determinats factors a majors assoliments acadèmics, la qual cosa suggereix que és important posar-los en pràctica de manera rigorosa. Per exemple, les metodologies l'objectiu explícit de les quals és desenvolupar el vocabulari oral funcionen millor quan estan relacionades amb el contingut que s'està estudiant en aquest moment i quan impliquen l'ús actiu i profitós de vocabulari nou. De la mateixa manera, les estratègies que se serveixen de la tecnologia són més eficaces quan la tecnologia s'utilitza com a mitjà per a fomentar el treball col·laboratiu i la interacció entre l'alumnat, en lloc de tenir una funció directa d'ensenyament o tutoria. La majoria dels estudis coincideixen en la importància que l'aplicació de la metodologia vagi acompanyada de formació i desenvolupament o suport del professorat.

Evidències a Espanya

​​​​​​​A Espanya, la major part dels estudis experimentals sobre l’expressió oral es relacionen amb dos focus: l’aprenentatge de llengües estrangeres i la prevenció de dificultats en el llenguatge i, específicament, en la parla. Aquest fet contrasta amb la falta d’estudis d’aquest tipus lligats a metodologies que han tingut una gran acollida al país i que treballen de manera molt pautada amb el desenvolupament de l’argumentació oral, com és el cas del programa Filosofia per a infants.

Les investigacions apunten la necessitat d’entrenar els estudiants en la destresa oral des d’edats primerenques, com un recurs per prevenir dificultats en el procés d’aprenentatge posterior en lectoescriptura, a més d’alteracions del llenguatge que tenen una repercussió important en l’èxit escolar. En aquesta línia hi ha l’estudi de Gallego i Gómez (2011), que va avaluar un programa de desenvolupament d’habilitats en el nivell morfosintàctic en infants de 5 anys. Tot l’alumnat del grup experimental, una vegada implementat el programa, va normalitzar el seu llenguatge en el nivell morfosintàctic. Aquesta millora es va constatar en les puntuacions relatives a repetició de frases i en expressió verbal espontània. Es va demostrar en aquesta mostra que les alteracions morfosintàctiques es van donar més en els nens que en les nenes: el 68,8 % dels nens van presentar alteracions en la “forma” del llenguatge, enfront del 31,3 % de nenes que van cometre incorreccions.

D’altra banda, Prieto i Cantón (2015) van avaluar el nivell de competència lingüística, en el vessant oral descriptiu, de l’alumnat de 4t d’educació primària. Els resultats van concloure que l’alumnat es trobava, principalment, dins d’un nivell mitjà. Cal destacar que la quarta part del total d’alumnes van presentar dèficits en expressió oral. Així mateix, es va constatar, per gènere, una clara diferència a favor de les alumnes en la prova oral. Pel que fa al tipus de centre, no es van apreciar diferències en el rendiment lingüístic entre alumnat de centres públics i privats.

Amb relació a l’expressió oral i l’aprenentatge de llengua estrangera (anglès), la tesi d’Hidalgo (2018) va explorar el potencial de la interacció oral. Es van apreciar més diferències en comparar la competència general de dos grups: la producció oral de l’alumnat de 10-11 anys era més complexa, correcta i fluida que la dels aprenents de 8-9 anys. Gràcies a la repetició de la tasca, certes dimensions de la competència lingüística de l’alumnat més jove van millorar de manera notable, es especial aspectes de la complexitat estructural, mentre que la millora no va ser tan destacada en la producció dels grans. Per últim, els resultats van confirmar que els joves aprenents de llengües estrangeres eren capaços de completar tasques comunicatives en llengua meta, fent servir la seva llengua materna de manera moderada i amb funcions que van facilitar la realització de la tasca.

També és interessant el focus d’estudi de Puertas et al. (2019), que va avaluar l’eficàcia d’un programa d’entrenament per a pares i mares destinat a millorar les dificultats en la parla o el llenguatge i també dirigit al tractament i la prevenció de problemes de conducta en infants des dels 3 fins als 5 anys i 11 mesos d’edat. Tots els grups comparats van incrementar les seves puntuacions en diversos instruments d’avaluació del llenguatge. Malgrat això, únicament el grup que va rebre la intervenció va presentar una millora en la dimensió de contingut del llenguatge, a través de la Prova de Llenguatge Oral de Navarra Revisada. Els resultats van avalar l’eficàcia dels programes d’entrenament per a pares i mares en la millora de les dificultats de la parla i el llenguatge (Law et al., 2003; Tosh, Arnott i Scarinci, 2017) i van aportar evidència preliminar sobre l’eficàcia del programa en la consecució de millores en els infants d’edats primerenques sobre els aspectes semàntics del llenguatge.

Quina eficàcia té?

En general, els estudis sobre les intervencions en l’expressió oral mostren de forma sistemàtica un impacte positiu sobre l’aprenentatge, incloses les habilitats d’expressió oral i comprensió lectora. De mitjana, l’alumnat que participa en les intervencions en l’expressió oral té un progrés addicional d’uns cinc mesos durant el curs escolar.

Tot l’alumnat sembla beneficiar-se de les intervencions en l’expressió oral, però alguns estudis mostren efectes lleugerament superiors per a l’alumnat més jove i procedent d’entorns desafavorits (fins a sis mesos de progrés addicional).

En general, alguns tipus d’intervencions en l’expressió oral semblen ser més eficaces que altres. Sembla que les intervencions relacionades directament amb la comprensió textual o la resolució de problemes tenen més impacte. També hi ha evidències sistemàtiques de que ajuden l’alumnat més jove amb la lectura i l’animen a respondre preguntes i a parlar sobre el que han llegit amb un adult format. Hi ha una sèrie d’estudis que mostren els beneficis de comptar amb professorat auxiliar format que recolza de forma efectiva tant les habilitats de l’expressió oral com els resultats de la lectura.

Per contra, les metodologies més generals de “llenguatge complet”, que se centren en el significat i la comprensió personal, no semblen tenir tant d’èxit com aquelles que inclouen activitats més interactives i dialògiques.

En totes les intervencions en l’expressió oral hi ha certs factors associats amb majors beneficis sobre l’aprenentatge, cosa que indica que la implementació rigorosa és important. Per exemple, les metodologies que apunten de forma explícita a desenvolupar el vocabulari oral funcionen millor quan estan relacionades amb el contingut actual que s’estudia al centre, i quan inclouen l’ús actiu i significatiu de qualsevol vocabulari nou.

De la mateixa manera, les metodologies que utilitzen la tecnologia són més eficaces quan aquesta s’utilitza com a mitjà per fomentar el treball col·laboratiu i la interacció entre l’alumnat, en lloc de desenvolupar un rol directe d’ensenyament o tutorització. La majoria d’estudis comenten la importància de la formació i el desenvolupament del professorat o el suport amb la implementació.

Cost

Els costos totals s'han estimat com a molt baixos, al voltant d'uns 35 € per estudiant. Els costos econòmics directes es limiten a recursos addicionals, com llibres per debatre, a més del desenvolupament professional per al professorat, que probablement augmenta els efectes beneficiosos per a l'aprenentatge. 

Què hauries de tenir en compte?

    Abans d’implementar aquesta estratègia a l’ entorn educatiu, cal tenir en compte que:

    1. Com es pot ajudar l’alumnat a explicitar el seu aprenentatge a través de l’expressió oral?

    2. S’adaptaran les activitats d’expressió oral a l’estat de desenvolupament actual de l’alumnat, de forma que s’ampliï el seu aprenentatge i es connecti amb el pla d’estudis?

    3. Quina formació haurien de rebre els adults involucrats per garantir que modelen i desenvolupen les habilitats d’expressió oral de l’alumnat?

    4. Si s’utilitza la tecnologia, com es garantirà que l’alumnat parli sobre el seu aprenentatge i interactuï de forma eficaç?

Veure Apèndix

Vols mantenir-te al dia de les evidències educatives més rellevants a nivell internacional? Uneix-te a EduCaixa per a no perdre-te-les.