Un programa per a pares de Save the Children

Quins beneficis té la conciliació familiar?

L’ONG Save the Children va posar en marxa un programa al Regne Unit denominat FAST (Families and School Together) per potenciar la implicació de pares i mares en el desenvolupament escolar dels seus fills, enfocat especialment a les famílies amb pitjors condicions socioeconòmiques. FAST parteix de les dades que certifiquen un fracàs escolar més elevat en infants d’entorns desafavorits, i persegueix una millora dels seus resultats acadèmics tot afavorint una participació més elevada d’aquestes famílies a l’escola i més vincles amb la comunitat educativa.

Quan la Fundació Education Endowment va entrar a avaluar l’impacte d’aquest programa, va constatar que sí que era un mecanisme eficaç per aconseguir més implicació dels pares en l’educació dels fills, però no havia servit per millorar el rendiment escolar, com caldria esperar. Malgrat això, es va topar amb un altre tipus d’impacte: una millora generalitzada del comportament de tot l’alumnat a les escoles on hi havia famílies participant en FAST. No tan sols millores en el comportament dels infants d’aquestes famílies, sinó en tot el grup al qual pertanyien ells.

L’acció del programa FAST, que té una durada de vuit setmanes, consisteix a fer que els infants i els seus pares i mares assisteixin a una sessió setmanal de dues hores i mitja dirigida per monitors especialitzats.

L’avaluació d’Education Endowment va consistir en un assaig aleatori que perseguia comparar els resultats acadèmics a les escoles que formaven part del programa FAST i en altres que no hi eren. El curs objecte d’avaluació va ser 1r de primària (year 1 al Regne Unit) i els investigadors es van servir de l’avaluació nacional estandarditzada de competències que el Govern britànic fa a tots els alumnes (Key Stage). Aquestes proves proven de mesurar l’assoliment en competència lectora i matemàtica, com també el comportament i les habilitats socials de l’alumnat.

Es van analitzar els resultats de 7.027 infants en 158 escoles. D’aquests, 632 participaven en el programa FAST i a les proves d’aritmètica i lectura no es van trobar evidències de millora. Amb prou feines un efecte positiu irrellevant de +0,01 es va detectar en els resultats globals de les classes d’aquests infants.

No obstant això, les escoles on FAST havia estat present van quedar per sobre de la mitjana nacional pel que fa a comportament i clima social, i per sota de la mitjana nacional pel que fa a dificultats de conducta.

Malauradament, la investigació també va comprovar que aquests efectes positius van desaparèixer l’any següent, quan els infants van arribar al final de 2n de primària (year 2).

L’estudi obre interrogants sobre les intervencions en favor d’una implicació escolar més elevada de les famílies en risc d’exclusió social. L’entorn desfavorable d’aquests infants no es contraresta amb més implicació de les famílies en la vida escolar? Les intervencions puntuals tenen efectes efímers? Han de ser més prolongades en el temps? Si programes com FAST milloren el clima a l’aula, per què no arriba a influir en els assoliments acadèmics de tots els infants? Tot i que també cal preguntar-se si les avaluacions estandarditzades arriben a detectar totes les millores en l’aprenentatge que poden arribar a generar aquest tipus d’intervencions.

Queda un llarg camí en la cerca d’evidències sobre la compensació del factor socioeconòmic en educació. I no podem deixar de tenir en compte que la influència de la pobresa en l’assoliment escolar, si bé és un fenomen global, és més gran o més petita segons el país que miren. Per exemple, segons l’informe PISA, la situació de desavantatge social guarda més relació amb els nivells baixos de rendiment a Espanya que al Regne Unit.