Mentoria

Evidència

Mentoria


0

Impacte


0 mesos


En educació, la mentoria implica emparellar alumnat jove amb companys o voluntaris més majors, que actuen com un model positiu a seguir. En general, la mentoria té com a objectiu augmentar la confiança, desenvolupar la capacitat de recuperació i el caràcter, o augmentar les aspiracions, en lloc de desenvolupar habilitats o coneixements acadèmics específics.

Els mentors i mentores normalment estableixen relacions amb els joves reunint-s’hi de forma individual aproximadament una hora a la setmana durant un període concret, tant durant les hores lectives, després d’aquestes com en cap de setmana.

Les activitats varien segons els diferents programes de mentoria. Malgrat que alguns programes de mentoria inclouen suport acadèmic directe amb els deures o altres tasques de classe, les metodologies centrades principalment en el suport acadèmic directe no s’inclouen en aquest article. Veure classes individuals i tutories entre iguals.

Cada vegada s’ofereixen més mentories a joves que es considera que són de difícil accés o que estan en risc d’exclusió o de fracàs escolar.

Impacte

En general, sembla que la mentoría té un impacte reduït o nul en els resultats acadèmics. Els efectes dels programes individuals varien. Alguns estudis han revelat efectes positius per a alumnat provinent d'entorns desfavorits i per a resultats no acadèmics, com l'actitud cap a a l'ensenyament, l'assistència i la conducta. No obstant això, existeixen riscos associats als programes de mentoría no satisfactoris, que poden tenir un efecte perjudicial en l'alumnat que rep la mentoría, i alguns estudis mostren efectes generals negatius.

Els programes de mentoría que es desenvolupen en el centre educatiu semblen ser menys eficaços que les metodologies basades en la comunitat, possiblement perquè la primera pot brindar menys oportunitats perquè l'alumnat jove desenvolupi relacions més duradores i de confiança amb la persona referent.

Els programes que tenen una estructura i expectatives clares, que ofereixen formació i suport a la persona mentora, i se serveixen d'alumnat mentor amb experiència professional, s'associen a resultats més satisfactoris.

Evidències a Espanya

​​​​​​​Els diferents estudis no ofereixen resultats concloents sobre la relació entre la mentoria i la millora dels resultats acadèmics. Cal destacar que aquest tipus de projectes d’acompanyament s’han dissenyat i avaluat enfocats preferentment a infants i joves de perfils amb dificultats socioeconòmiques o d’aprenentatge (famílies immigrants o joves tutelats, per exemple).

Hi ha diversos estudis de casos sobre programes de mentoria plantejats com a estratègia d’inclusió social o adaptació al medi. Alguns estudis ofereixen resultats sobre la millora en l’autopercepció, la seguretat de l’alumnat i la millora de competències a l’aula. Però no s’han detectat diferències significatives de rendiment acadèmic i inclusió quan els infants i adolescents estan integrats en la vida escolar amb un nivell satisfactori.

Per exemple, Feu (2015) va analitzar el Projecte Nightingale, que desenvolupa mentoria per a alumnat de primària i secundària de famílies immigrants. Els resultats de l’estudi van evidenciar que el grup experimental els va millorar la competència lingüística i les seves xarxes socials i relacionals, estaven en millors condicions per mesurar l’esforç que han de fer per aconseguir la seva educació i objectius ocupacionals. Els estudiants que van formar part del grup de control, gràcies a l’acció de la seva escola i entorn, també van experimentar una evolució positiva, però en comparació amb el grup de tractament, l’estudi va demostrar que aquesta millora era menys pronunciada que la mostrada pels estudiants que van participar en el programa de mentoria.

Així mateix, l’estudi d’Hervás et al. (2018) sobre un programa de mentoria entre iguals a Huelva va concloure que hi va haver millores en el rendiment escolar de l’alumnat d’educació obligatòria. Específicament, hi va haver diferències estadísticament significatives a l’àrea curricular de coneixement del medi natural, social i cultural, com també tendències de millora a les àrees curriculars instrumentals (llengua castellana i literatura i matemàtiques) i en àrees no instrumentals (tecnologia). També es van detectar millores en la quantitat i la qualitat de les interaccions a l’aula, tant des de la perspectiva de l’alumnat com dels seus docents tutors.

Quina eficàcia té?

Costos i consideracions.

Cost

Els costos totals s'han estimat com a moderats. Cobreixen principalment la formació del mentor, el suport al mentor i l'organització i la gestió del programa. Els programes que es basen en la comunitat solen ser més cars que els que es duen a terme al centre educatiu, ja que les escoles n'acostumen a absorbir una part dels costos, com els derivats de l'espai o la gestió general. Les estimacions als EUA es mouen entre els 1.000 $ i els 1.500 $ per estudiant a l'any, o entre els 900 € i els 1.350 €, però a Espanya aquest cost ronda els 500 € o 600 €. 

Què hauries de tenir en compte?

    Abans d’implementar aquesta estratègia a l’ entorn educatiu, cal tenir en compte que:

    1. L’impacte de la mentoria varia, però, en general, és probable que tingui poc d’impacte sobre el rendiment.

    2. Els efectes positius tendeixen a no mantenir-se quan se suspèn la mentoria, de forma que s’ha d’anar amb compte de no perdre’n els beneficis.

    3. Les metodologies procedents de la comunitat tendeixen a tenir més èxit que les procedents dels centres educatius.

    4. L’abandó dels mentors pot tenir un efecte perjudicial en els mentorats. Quines mesures ha pres per avaluar la fiabilitat dels mentors?

    5. Quin tipus de formació i suport s’ha proporcionat als mentors?

Veure Apèndix

Vols mantenir-te al dia de les evidències educatives més rellevants a nivell internacional? Uneix-te a EduCaixa per a no perdre-te-les.

 


 
0.0
Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar comentaris.

Valoració mitjana global sobre 5

Basada en 0 valoracions