Intervencions sobre la conducta

Evidència

Intervencions sobre la conducta


0

Impacte


+ 3 mesos


Les intervencions sobre la conducta pretenen millorar el rendiment escolar tot reduint les conductes problemàtiques. Aquest article aborda intervencions dirigides a reduir l’existència de diferents tipus de conductes, des d’interrupcions de menys importància fins a agressivitat, violència, assetjament escolar, consum de drogues i activitats antisocials en general. Les intervencions es poden dividir en tres categories principals:

  1. Metodologies per desenvolupar uns valors escolars positius o millorar la disciplina en el conjunt del centre, l’objectiu de les quals també és promoure un compromís major amb el procés d’aprenentatge.

  2. Programes universals que tenen com a finalitat millorar la conducta i que solen desenvolupar-se a l’aula.

  3. Programes més especialitzats que s’adrecen a estudiants amb problemes conductuals específics.

Altres metodologies, com els programes de Participació parental i d’Aprenentatge social i emocional, sovint s’associen a millores en la disciplina o en els valors escolars, però no s’inclouen en aquest resum, que es limita a les intervencions centrades directament en la conducta.

Impacte

Evidències internacionals

Les evidències suggereixen que, de mitjana, les intervencions sobre la conducta poden aportar millores moderades en el rendiment acadèmic, a més d'una disminució de les conductes problemàtiques. No obstant això, els beneficis estimats varien molt entre les diferents categories de programes descrits anteriorment. Els efectes són majors en intervencions específiques adaptades a determinat alumnat amb necessitats o problemes de conducta concrets que en intervencions universals o estratègies dirigides a tot el centre. Les metodologies centrades en la conducta en el centre solen estar relacionades amb millores en el rendiment escolar, però no existeixen evidències que demostrin que les millores es deguin realment a les intervencions sobre la conducta, en lloc d'altres intervencions escolars que es produeixin al mateix temps. Els programes de participació familiar i comunitària solen associar-se a millores en la disciplina o valors del centre i, per tant, mereixen ser considerats com a alternatives a les intervencions directes centrades en la conducta.
Sembla que altres metodologies, com millorar la gestió de la conducta per part del professorat i les habilitats cognitives i socials de l'alumnat, tenen la mateixa eficàcia.
La majoria d'estudis descriuen un major impacte en alumnat de major edat. Existeixen unes certes evidències anecdòtiques sobre els beneficis de reduir la conducta problemàtica de l'alumnat conflictiu en el rendiment escolar de la resta de la classe, però es tracta d'una dimensió poc estudiada en les avaluacions de programes conductuals.

Evidències a Espanya

Els estudis fets presenten evidències fragmentades tant en objecte com en mostra i aproximació analítica, ja que hi ha una gran varietat de focus d’interès lligats a diferents problemàtiques conductuals. Això té a veure amb el fet que les investigacions a Espanya s’han centrat a avaluar els indicadors d’èxit de programes d’intervenció, tot i que en la majoria dels casos sense un enfocament experimental.

Un gran nombre de les investigacions se centren a valorar programes de millora del clima escolar o prevenció i atenció de la violència entre iguals. Els últims anys també ha cobrat interès l’estudi de gènere i la violència masclista.

En aquest àmbit d’estudi s’enquadra la tesi de Robles (2009), que va analitzar un programa d’entrenament de pares i mares per a la prevenció sobre conductes disruptives en el context escolar. Les anàlisis van evidenciar que els pares i mares que van participar en el programa van disminuir l’ús de càstigs, van tendir a enfortir la conducta apropiada, van concedir més importància a la realització d’activitats amb el fill o filla i al rendiment escolar i van millorar en la capacitat per enfrontar-se a situacions conflictives. Respecte de les dificultats conductuals, els resultats van manifestar una reducció significativa dels problemes de comportament informats pels pares, com també un descens significatiu del nombre i la severitat de les situacions problemàtiques.

D’altra banda, la investigació de Peñalva et al. (2015) va posar el focus a analitzar com un programa d’intervenció pot canviar la percepció sobre el clima escolar i, específicament, del professorat. En dues de les sis dimensions explorades (implicació/compromís i cohesió), el professorat que va implementar el programa va mostrar una diferència estadísticament significativa respecte del professorat que no havia implementat el programa. Es va ressaltar, no obstant això, que en tots dos centres la dimensió més mal valorada era la cohesió. Es va indicar que, tot i que un projecte conjunt i participatiu tenia efecte sobre aquesta dimensió, promoure-la per sobre de les altres dimensions requeria mesures específiques.

En la mateixa tendència d’anàlisi sobre programes d’intervenció per millorar el clima escolar, es troba l’estudi de Carrasco et al. (2015). Els resultats van mostrar que el clima social de l’aula va millorar significativament a les classes de l’alumnat intervingut, tot i que no ho va fer el clima social del centre. En segon lloc, els resultats van mostrar que no va disminuir significativament la violència patida ni la violència observada, tot i que es va observar que el centre intervingut no patia problemes de violència, ni tampoc el context del centre era problemàtic, cosa que podia explicar que les puntuacions no haguessin variat entre el pretest i el posttest.

Per últim, la investigació de Martínez (2016) es va centrar a recollir les dades necessàries per reorientar l’autoconsciència de l’alumnat amb la finalitat última d’una intervenció sobre violència de gènere en un centre educatiu de secundària. Al grup experimental es va evidenciar una disminució significativa en totes les dimensions, especialment en les creences sexistes de rols i sexisme benèvol, després de l’aplicació dels mòduls d’intervenció. Els resultats obtinguts referents a l’autoconcepte també van mostrar un augment significatiu en totes les dimensions, especialment en els àmbits físic, familiar, acadèmic i social. La dimensió en la qual no es va observar un augment significatiu va ser en l’autoconcepte emocional: la intervenció no va mostrar un canvi eficaç en la percepció de l’estat emocional del subjecte i de les seves respostes a situacions específiques.

Quina eficàcia té?

Les evidències demostren que, de mitjana, les intervencions sobre la conducta poden aportar millores moderades en el rendiment acadèmic, a més d’una disminució de les conductes problemàtiques. Malgrat tot, els beneficis previstos varien molt entre les diferents categories de programes descrits anteriorment. Els efectes són majors en intervencions específiques adaptades a un grup d’alumnat determinat amb necessitats o problemes de conducta concrets que en intervencions universals o estratègies enfocades al conjunt del centre. Les metodologies enfocades a la conducta al centre solen estar relacionades amb millores en el rendiment escolar, però no hi ha evidències que demostrin que les millores es deguin realment a les intervencions sobre la conducta, en comptes d’altres intervencions escolars que tenen lloc al mateix temps. Els programes de participació parental i comunitària s’acostumen a associar a millores en la disciplina o valors del centre i, per tant, mereixen ser considerats com a alternatives a les intervencions directes centrades en la conducta.

Les metodologies, com ara millorar la gestió de la conducta per part del professorat i les habilitats cognitives i socials de l’alumnat, sembla que tenen la mateixa eficàcia.

La majoria dels estudis descriu un impacte major en alumnat de més edat. Hi ha certes evidències anecdòtiques sobre els beneficis de reduir la conducta problemàtica de l’alumnat conflictiu en el rendiment de la resta de la classe, però es tracta d’una dimensió poc estudiada a les avaluacions de programes conductuals.

Cost

Els costos depenen en gran mesura del tipus d'intervenció. Les intervencions sobre la conducta dutes a terme pel professorat són les menys cares (probablement, l'únic cost és el derivat del desenvolupament professional continu i rellevant dels docents), però també les menys eficaces. El suport particular és més car, però més eficaç (uns 30 € l'hora, o 450 € per estudiant per 15 sessions). El cost que es mostra aquí fa referència al cost d'intervencions més intensives. Els costos totals s'han estimat com a moderats.

Què hauries de tenir en compte?

    Abans d’implementar aquesta estratègia a l’entorn educatiu, cal tenir en compte que:

    1. Les intervencions específiques adreçades a l’estudiantat diagnosticat amb trastorns emocionals o conductuals, o en risc de patir-ne, aporten els efectes més grans.

    2. Els programes amb una durada de dos a sis mesos sembla que ofereixen resultats molt més duradors.

    3. Les grans diferències observades en les repercussions demostren que els centres haurien de buscar programes que tinguin una trajectòria provada de repercussions.

    4. S’ha plantejat quin tipus de formació i desenvolupament professional es necessita per als programes que es té previst adoptar?

    5. S’ha analitzat com es poden implicar les famílies o la comunitat en els programes conductuals? Aquesta mesura sembla augmentar les repercussions.

       

Veure Apèndix

Vols mantenir-te al dia de les evidències educatives més rellevants a nivell internacional? Uneix-te a EduCaixa per a no perdre-te-les.