Què hem après de l’ensenyament a distància

I si hem de reprendre l’escola a casa per nous brots de COVID-19 el proper curs? I si hi ha alumnes que s’han de confinar per passar la quarantena perquè els familiars estan malalts?

Disposar d’un pla sòlid d’ensenyament a distància ha de ser un dels pilars de la nova educació presencial. Preparar aquesta capacitat de reacció és, a més, una palanca de canvi per a l’educació escolar en si mateixa, perquè l’ensenyament en línia no ha fet sinó evidenciar les necessitats de l’educació que ja coneixíem. Aquí us proposem una sèrie de pautes per a la configuració d’aquest pla, fruit de l’aprenentatge global i de les recerques educatives durant els mesos del confinament.

L’ensenyament a distància al qual ens ha obligat l’epidèmia de coronavirus no hauria estat possible sense internet. Amb més o menys destresa, els docents espanyols han hagut de repensar la programació de la seva assignatura amb les possibilitats que els oferia la xarxa. Com més coneixements i destreses adquirides abans de març del 2019, més possibilitats d’aprenentatge per als alumnes.

Gràcies al fet que la comunitat educativa està ara molt més connectada i oberta que fa anys, les escoles no han trigat a adonar-se que l’ensenyament a través d’internet no és una retransmissió en línia de la programació escolar presencial, amb les sessions replicades en una pantalla d’ordinador.

Tampoc no és sostenible en el temps la fórmula «faig un vídeo a casa explicant el mateix que explicaria a classe o envio un de YouTube i després encarrego fer els exercicis de les pàgines 22 i 23». Almenys aquesta pràctica ha pogut servir a molts –docents i centres– per reflexionar sobre les limitacions i sobre quins han de ser els passos següents que cal fer en matèria de competència digital docent.

Per molt d’esforç que hagi suposat per a tots, l’ensenyament en línia no ha estat el que podria haver estat. No s’ha publicat cap llibre blanc de l’ensenyament en línia que permeti establir amb claredat què fer i què no fer, però sabem com han treballat les escoles avançades digitalment que ja portaven anys emprant la tecnologia de manera innovadora: no com a vehicle d’allò de sempre, sinó com a trampolí de transformació. També ho sabem per recerques publicades en aquests mesos: a la web d’EduCaixa ens vam fer ressò de l’estudi que es va fer a la Xina dedicat a l’ensenyament a distància durant el confinament per coronavirus. I també han estat de gran ajuda els consells de pedagogs, psicòlegs i neuropsicòlegs sobre el comportament, l’atenció i l’actitud dels menors davant les pantalles i els dispositius digitals.

Amb tot això, i amb les nocions adquirides per la pròpia pràctica personal en el darrer trimestre del curs 2019-2020, podem aproximar-nos a un ensenyament en línia que generi el veritable aprenentatge dels alumnes i les alumnes. Aquests serien alguns dels punts més importants que cal tenir en compte:

- Integració en línia i presencial

Mantenir l’ús de recursos i tasques digitals, com més interactius millor, durant l’ensenyament presencial. Totes dues modalitats no es contraposen; s’han de complementar.

- Autonomia d’aprenentatge

Les eines digitals han de donar un paper més actiu als nens en el seu procés d’aprenentatge, de manera que contribueixin a adquirir certa autonomia sobre aquestes, sempre sota la guia del docent. Es tracta que els alumnes siguin menys dependents de la interacció i de les ordres constants, i que vegin més enllà de la sessió i la tasca de cada jornada. És important que comprenguin l’itinerari que han de seguir (part d’aquest personalitzat) i que sàpiguen fer-ho sols. Això serà de gran utilitat en cas que calgui tornar a suspendre les classes temporalment, o que s’hagin de quedar a casa per passar la quarantena.

L’escola a distància es basa en un aprenentatge autònom guiat a distància. Desenvolupar aquest nou rol de l’alumne, i també el del professor com a guia d’aquest desenvolupament autònom, són pilars necessaris per dur a terme un ensenyament a distància eficaç.

- Ensenyament interdisciplinari, no per matèries estanques

L’ensenyament per assignatures i per sessions estanques no té sentit en cas que hàgim de tornar a quedar-nos a casa. Ja hem viscut la complexitat d’intentar replicar un horari de treball amb vuit o dotze assignatures diferents, i l’esgotament d’estudiants i famílies davant la interminable agenda de tasques per assignatura. No es pot treballar la Llengua amb les Ciències, o amb els Valors? O l’Educació Física i la Música? Les Ciències i l’Art? Les Matemàtiques i l’Art?

Tot serà més fàcil si, el nou curs, trenquem el frame mental d’ensenyament per lliçons i per unitats del llibre. El nou curs hauria d’estar més centrat en competències que en coneixements, i en el treball per àmbits més que per assignatures. En cas que l’alumnat s’hagués de tornar a casa, serà més fàcil, eficaç i sostenible en el temps l’aprenentatge sobre aquesta base organitzativa.

Amb valentia i basant-nos en les evidències, els equips directius tenen en safata la possibilitat d’impulsar transformacions en la cultura de treball escolar que condueixin a la cooperació estreta entre professors, i a una reconfiguració més flexible de temps i espais.

- Participació familiar

La col·laboració de pares i mares passa a ser un altre dels pilars de l’escola a distància. La comunicació amb ells ha de ser clara i fluida quant al progrés dels fills, però no se’ls ha de traslladar a ells tot el pes. L’alumnat necessita les explicacions del professor o de la professora, no de la mare i el pare. I la intermediació de la figura paterna o materna en l’encàrrec de tasques hauria de ser necessària només en el cas de l’alumnat amb menor nivell d’autonomia.
En aquest sentit, el domini de les eines digitals que s’hagin d’emprar en la distància és fonamental. Si no, l’alumnat no podrà dur a terme l’aprenentatge autònom i dependrà dels pares molt més del desitjat, a més que perdrà motivació i capacitat de treball.

- Aprenentatge diferent i divers

Aprofitant l’experiència d’aquest darrer trimestre, caldria pensar, en equip, com aprenen els nens en el context de casa seva, que és molt diferent al de l’escola i, a més, està condicionat per les circumstàncies particulars de cada família. En primer lloc caldria evitar que l’ensenyament a distància fos una transferència de l’ensenyament a classe: la primera manca de la interacció de la segona i dels estímuls que sorgeixen de manera espontània en el context del dia a dia.

El ritme d’aprenentatge tampoc no és el mateix i, a més, pot ser dispar, perquè depèn de la situació de cada estudiant a casa seva.

- Organització i temps de les sessions en línia

El temps de les sessions didàctiques que mantingui cada docent amb els alumnes ha de ser menor que el de l’ensenyament presencial, atès que els recursos comunicatius a la disposició del docent en la pantalla no són els mateixos que a classe, i tampoc no és fàcil la interacció espontània amb l’alumnat. Alguns psicòlegs han aconsellat no superar els 40 minuts per sessió. En les recomanacions que els experts van fer a la Xina durant el seu confinament (i de les quals us en parlem a la secció d’Evidències Educatives –enllaç–), se suggeria no estendre’s més enllà dels 20 minuts a Primària i dels 30 minuts a Secundària.

Cada centre haurà d’analitzar-ho en funció del perfil de l’alumnat, de l’edat, del nombre de persones per sessió i, fins i tot, de l’assignatura. L’experiència en sessions en línia adquirida en el darrer trimestre per moltes escoles ha estat de gran utilitat per actuar de manera més encertada en cas que s’hagi de tornar a l’ensenyament a distància. Moltes escoles es van llançar a replicar el mateix horari que a l’aula durant la primera setmana de confinament i després van anar matisant i reorganitzat la programació de les classes segons anaven veient allò que funcionava millor amb l’alumnat i allò que no funcionava en absolut.

En cada sessió s’hauria d’incloure o afegir un temps per a consulta de dubtes. I també és recomanable que el professor deixi un temps al final de la classe perquè els alumnes se saludin i interactuïn a distància. A aquest temps se sumaria el dedicat a la tasca encarregada per interioritzar els ensenyaments rebuts.

Entre cada sessió hi ha d’haver un descans d’uns 5 minuts. I en cas que les lliçons i connexions es prolonguin durant tot el matí, hi ha d’haver un descans de mitja hora com en l’esbarjo de l’escola.

- Acció tutorial

És recomanable que tots els docents afegeixin al calendari de sessions o lliçons un quadrant de sessions en línia de resolució de dubtes al qual s’hi puguin apuntar els alumnes en grups reduïts.

El tutor o la tutora haurien de sumar una altra sessió de tutories individuals per fer un seguiment més personal de cadascun dels estudiants sobre el procés d’aprenentatge a casa, les circumstàncies familiars que poden condicionar-lo i de la situació anímica.

- Feedback continu i formatiu

Les tasques que encarregui el docent haurien de ser corregides en el dia, perquè l’alumnat conegui com més aviat millor el resultat i pugui demanar ajuda al docent si no ha comprès alguna cosa. Com més automatitzat (i autònom) sigui el procés de correcció d’exercicis, més àgil serà la intervenció del docent i més ràpida serà la capacitat de resposta davant de possibles dificultats. La tecnologia emprada ha de facilitar la comunicació interpersonal fluida.

- Orientació educativa i atenció a la diversitat

L’equip d’orientació té un paper clau en cas que hàgim de tornar a l’ensenyament a distància, tant per al disseny de la nova organització escolar com per al disseny de propostes educatives inclusives que ajudin a atendre la diversitat de l’alumnat.

El seguiment que facin de l’alumnat –mitjançant activitats i sessions en línia i mitjançant la comunicació directa amb les famílies– és fonamental per detectar la situació anímica en cas d’un nou confinament, així com també les causes de les dificultats d’aprenentatge que puguin sorgir.

- Suport tecnològic operatiu

És una de les manques de base que han llastrat l’ensenyament a distància del curs 2019-2020. Administracions i col·legis s’han d’assegurar que el seu pla d’ensenyament a distància disposa d’una plataforma tecnològica que suporti bé els recursos que es faran servir i la comunicació amb alumnes i famílies. Per fer-ho, tot això ha d’estar decidit i configurat per endavant. No pot quedar res a la improvisació: justament al contrari del que va ocórrer el març del 2019.

S’han d’assegurar que tot l’alumnat i el professorat disposen de dispositius a casa que suportin aquesta plataforma, així com també els recursos i les aplicacions que s’hagin d’emprar. De la mateixa manera, que tots, tant docents com alumnes, han de ser competents per utilitzar aquestes eines i aplicacions.

La comunicació professor-alumne ha d’estar tan centralitzada com sigui possible per evitar la confusió que genera treballar amb diferents canals, plataformes, editorials, etc. Com més varietat d’accessos i contrasenyes, menys operativitat.

- Protecció de dades

Cal ser conscients del tràfic de dades personals dels alumnes que es genera en l’ensenyament en línia, cal informar l’alumnat i les famílies d’això, i de la legislació per protegir-los. Això forma part de la competència digital en la societat digital.