El veritable repte del proper curs no es mesura en metres

La incertesa que s’observa quant al proper curs pot ser, més que una ombra, una oportunitat de transformació educativa, més necessària i justificada que mai.

Els requisits de prevenció sanitària en l’entorn escolar i el debat sobre aquests han aconseguit desplaçar el focus del veritable repte del proper curs 2020-2021: l’educació.

La nova normalitat de l’escola, amb la tradicional bretxa educativa amplificada per la COVID-19, fa ja inevitable l’abordatge de la transformació educativa de manera global. És difícil concebre el nou curs sense una nova organització acadèmica i curricular, sense un ensenyament interdisciplinari, sense un protagonisme més centrat en l’educació socioemocional, sense un reforç de les competències transversals, sense un enfocament col·laboratiu tant per part dels docents com dels alumnes i sense una competència digital que permeti la tecnologia ser el gran facilitador que ha de ser.

En definitiva, es tracta de reenfocar l’escola, el lideratge educatiu, el paper del docent i el de l’alumnat. Aquest camí que ja moltes escoles havien emprès i algunes ja havien aconseguit consolidar ja no és una opció. És el camí.

La incertesa que s’observa quant al proper curs davant la possibilitat que rebroti el coronavirus requereix emprendre aquest camí. La fortalesa adquirida en el darrer trimestre del curs 2019-2020 i els reptes als quals ens hem enfrontat ens empenyen a fer-ho. I no es tracta de fer experiments. Tenim evidències d’allò que no ha funcionat, i també tenim sòlides evidències de transformació educativa que podem seguir, dins i fora d’Espanya. En això, EduCaixa pot ser un ferm aliat per a les escoles.

La reorganització curricular del curs, identificant els sabers i les competències instrumentals imprescindibles, no depèn només de les administracions i la legislació, sinó de la col·laboració entre els docents, al seu torn dependent del lideratge pedagògic de l’equip directiu. El professorat haurà d’obrir-se més que mai a la col·laboració, a sortir de classe i de la seva assignatura per trobar els altres per redefinir junts els objectius i per aconseguir una consecució interdisciplinària d’aquests.

Molts col·legis ja havien aconseguit derrocar aquestes barreres pròpies d’una educació concebuda com la suma de matèries independents; alguns ho han fet amb grans reflexos en aquest darrer trimestre. Uns altres ja han començat a albirar aquest escenari i dedicaran l’estiu a perfilar-lo. Com també estan preparant aquesta espècie de «curs zero» per al mes de setembre, en el qual serà tan important comprovar el nivell competencial dels alumnes com l’estat emocional i la predisposició a l’aprenentatge després de sis mesos sense trepitjar l’escola i sense relacionar-se amb els companys. Per a una gran part dels escolars, han estat, a més, sis mesos sense contacte directe amb els professors. Sabent per endavant la rellevància que té la relació professor-alumne en l’aprenentatge, la manera en la qual es restableixi aquest vincle serà la clau per a la resta del curs. Caldrà parar especial atenció en els casos que impliqui canvi de docents (per exemple, per trasllat de centre, per canvi de cicle, per interinitat del professorat).

Aquesta nova reconnexió després de mesos és una oportunitat d’or perquè el docent reformuli el seu paper de cara a afavorir més autonomia de l’alumne o del seu procés d’aprenentatge.

I no podem oblidar-nos de les famílies, les grans aliades del professorat durant el confinament. Si bé la seva col·laboració sempre ha estat necessària en l’educació escolar, la dedicació d’aquests mesos –més intensa com menors eren els alumnes– ha marcat un abans i un després en la relació escola-família. La seva implicació tornarà a ser imprescindible en cas d’un nou rebrot de la COVID-19 o en cas que un nen s’hagi de quedar a casa en quarantena. Però també cal reflexionar sobre les possibilitats de millora d’un vincle (família-escola) que s’ha mostrat clau per a l’aprenentatge.

Diuen alguns psicòlegs que cap de nosaltres no tornarem a ser els mateixos que érem abans de l’aparició del coronavirus. L’escola tampoc no ho serà. I tots haurem de tornar a aprendre junts a formar una comunitat d’aprenentatge que pugui donar els seus fruits.