Aprenentatge social i emocional

Evidència

Aprenentatge social i emocional


0

Impacte


+ 4 mesos


Les intervencions que se centren en l’aprenentatge social i emocional pretenen millorar la interacció de l’alumnat entre si i l’autogestió de les emocions, en lloc de centrar-se directament en els elements acadèmics o cognitius de l’aprenentatge. Les intervencions en l’aprenentatge social i emocional poden centrar-se en les maneres en què l’estudiantat treballa (i col·labora) amb la resta d’alumnat, el professorat, la família o la comunitat.

Es poden identificar tres categories principals d’intervencions sobre l’aprenentatge social i emocional:

  • Programes universals que solen tenir lloc a l’aula.

  • Programes més especialitzats dirigits a estudiants amb necessitats socials o emocionals particulars.

  • Metodologies centrades en l’escola per desenvolupar uns valors escolars positius, l’objectiu dels quals també és promoure un compromís més gran amb el procés d’aprenentatge.

Impacte

Evidències internacionals

De mitjana, les metodologies d'aprenentatge social i emocional tenen efectes identificables i valuosos en l'actitud enfront de l'aprenentatge i les relacions socials en el centre educatiu. També tenen un impacte general mitjà de quatre mesos addicionals de progrés en el rendiment escolar.

Encara que gairebé sempre es considera que les estratègies pedagògiques d'aprenentatge social i emocional milloren els resultats emocionals i d'actitud, no totes les metodologies tenen la mateixa eficàcia per a millorar els assoliments acadèmics. Les probabilitats de millora són majors quan l'aprenentatge social i emocional està integrat en pràctiques educatives rutinàries i recolzades pel desenvolupament professional i la formació del personal docent. A més, altres aspectes que semblen importants són la posada en pràctica del programa i el nivell de compromís amb la metodologia del professorat.

Les metodologies d'aprenentatge social i emocional han demostrat ser eficaços en els centres d'ensenyament primari i secundari, i en entorns amb alumnat d'edats primerenques.

Evidències a Espanya

​​​​​​​Els últims anys a Espanya, l’educació i la intel·ligència emocional han estat objectes d’interès cada vegada més rellevants per a docents i progenitors. En diversos centres educatius se n’han desenvolupat activitats i programes específics. A més d’aquest interès, se n’han incrementat les investigacions, sobretot durant l’última dècada.

La major part de les investigacions, que relacionen l’aprenentatge social i emocional amb el rendiment acadèmic, amb més o menys representativitat de la mostra, es basen en l’aplicació de tests estandarditzats i la comparativa dels resultats amb el rendiment acadèmic, l’indicador del qual és el registre de qualificacions.

És el cas de l’estudi de Pulido Acosta (2015), en què va constatar una relació directament proporcional entre la intel·ligència emocional i el rendiment. Específicament va mostrar que hi ha interacció entre la por i el rendiment total i en la majoria de les matèries, que augmenten els nivells menors de por. Així, va comprovar com la por pot incidir, de manera evident, en l’acompliment acadèmic del subjecte, com també en la seva interacció amb la resta de les persones. Va concloure que considerar i potenciar les competències emocionals és una mesura necessària per millorar el desenvolupament evolutiu del subjecte, especialment entre els més joves.

Una altra investigació d’aquestes característiques és la de Ros et al. (2017), en la qual es va concloure que tant les competències emocionals com l’autoestima tenen una relació important amb el rendiment acadèmic. Els estudiants amb més bona puntuació en tots dos factors o que, alternativament, havien rebut formació en aquest sentit van mostrar un maneig més bo de les emocions, amb la qual cosa es facilita el maneig de l’estrès i l’ansietat que es desprenen del procés d’aprenentatge, fet que podria explicar aquest millor rendiment. En aquest sentit, van ressaltar la importància del fet que els alumnes que perceben més suport dels seus professors i iguals, com també formació i entrenament en el maneig emocional, són més proclius a presentar un millor rendiment acadèmic i un estat emocional més positiu en general.

Cifuentes Sánchez (2017) va enfocar més el seu estudi a un àmbit d’aprenentatge i va analitzar la relació entre la intel·ligència emocional i el rendiment matemàtic. L’alumnat que va participar en un programa d’intervenció sobre desenvolupament socioemocional va demostrar tenir més habilitats en intel·ligència emocional i un rendiment matemàtic més gran, amb relació al grup de control.

Els resultats de la investigació a Espanya són semblants als dels estudis en l’àmbit internacional, en què destaca l’autoeficàcia emocional com una de les dimensions competencials més relacionades amb la millora del rendiment acadèmic. Ho va mostrar l’estudi de Belmonte Lillo (2013), en què també la resta dels models d’intel·ligència emocional van mostrar certa capacitat predictiva, tant en el rendiment global com per àmbits, tret de la creativitat. Però, malgrat això, no es pot concloure que millorar l’autoeficàcia emocional conduirà a una millora directa en l’aprenentatge o a resultats més bons en el rendiment acadèmic.

Un estudi recent (Usán et al., 2020) també ha mostrat relacions positives del rendiment escolar amb les dimensions de comprensió i regulació emocional, com també amb l’eficàcia acadèmica, i relació negativa amb l’esgotament físic/ emocional i cinisme. Els resultats van ressaltar la influència dels recursos personals associats a la intel·ligència emocional en la prevenció de l’aparició del burnout, com també en la millora de l’eficàcia personal que pugui conduir a un rendiment més gran. L’estudi va concloure amb la necessitat de promoure les habilitats emocions a l’aula, com a facilitadores de les actituds positives cap a l’acompliment escolar i la prevenció del burnout acadèmic.

Quina eficàcia té?

En general, les intervencions sobre l’aprenentatge social i emocional tenen un impacte identificable i valuós en les actituds cap a l’aprenentatge i les relacions socials al centre educatiu. També tenen, en general, un impacte mitjà de quatre mesos de progrés addicional sobre el rendiment.

Malgrat que les intervencions sobre l’aprenentatge social i emocional quasi sempre es conceben per millorar els resultats emocionals o actitudinals, no totes les intervencions són igualment eficaces per augmentar el rendiment. Sembla ser que hi ha més millores quan les metodologies d’aprenentatge social i emocional s’inclouen a les rutines de la pràctica educativa i van acompanyades de desenvolupament professional i formació del personal. A més, sembla que la implementació del programa i el grau de compromís del professorat cap a la metodologia són importants.

S’ha demostrat que les metodologies d’aprenentatge social i emocional són eficaces en centres d’educació primària i secundària, i en entorns precoços.

Cost

El cost econòmic principal derivat de la implantació d'una estratègia d'aprenentatge emocional i social a tota l'escola serà l'equivalent al del desenvolupament professional. En programes finançats per l'EEF, el cost mitjà del desenvolupament professional està per sota dels 70 € per estudiant. No obstant això, els programes dirigits són probablement més cars, de manera que el cost total s'ha classificat com a moderat.

Què hauries de tenir en compte?

    Abans d’implementar aquesta estratègia a l’ entorn educatiu, cal tenir en compte que:

    1. Com es vincularà l’ensenyament d’habilitats socials i emocionals amb el context acadèmic?

    2. Com es proporcionarà un desenvolupament professional adequat al professorat i altres professionals del centre per recolzar de forma eficaç les metodologies d’aprenentatge social i emocional?

    3. Com es garantirà que el personal de suport aplica de forma sistemàtica els aspectes de l’aprenentatge social i emocional de forma més àmplia al centre i els inclou a la rutina de pràctiques dels centres educatius?

    4. Com es dirigirà de forma sensible les metodologies socials i emocionals perquè se’n beneficiï l’alumnat en risc o vulnerable?

    5. L’impacte sobre el rendiment en els aspectes socials i emocionals de l’aprenentatge no és sistemàtic, per tant, és important avaluar l’impacte de totes les iniciatives. S’ha considerat com es farà?

Veure Apèndix

Vols mantenir-te al dia de les evidències educatives més rellevants a nivell internacional? Uneix-te a EduCaixa per a no perdre-te-les.