De la fira al cinema. L'oci a finals de segle XIX

Descripció

L’èxit del cinema va suposar la culminació d’una transformació que tenia lloc a Europa des de mitjan segle XIX La seva aparició no es pot entendre sense l’anàlisi d’alguns factors històrics, socials i econòmics, com ara la industrialització, el progrés tecnològic i científic o el paper de les classes treballadores en el naixement de la indústria del lleure.

L’alumnat podrà analitzar, a partir de l’entrevista a Joan M. Minguet, les conjuntures que expliquen l’èxit del cinema com a espectacle.

Objectius

• 1
  Reflexionar sobre la dimensió social i cultural del cinema.
• 2
  Comprendre els conceptes artístics i visuals del segle xix.
• 3
  Introduir el gust per la cultura cinematogràfica.

Quant al recurs

Datem el naixement del cinema a partir de la invenció del cinematògraf dels germans Lumière i de la primera projecció pública de pel·lícules el 1895. Però el cinema va suposar la culminació d’una transformació més profunda que tenia lloc a Europa des de mitjan segle XIX. La seva aparició no es pot entendre sense l’anàlisi de diferents factors històrics, socials i econòmics.

Joan M. Minguet analitza aquest període i assenyala les conjuntures que explicarien l’èxit del cinema com a espectacle: d’una banda, l’organització del temps de lleure a finals del segle XIX, com a conseqüència de l’augment de la població urbana i de l’establiment per llei del diumenge com a dia festiu; de l’altra, una societat captivada per la cultura visual, que reclamava «veure» coses noves. És també l’època de la incursió de la fotografia en la vida quotidiana, de les fires d’atraccions, dels espectacles de llanterna màgica, dels números de màgia…

Georges Méliès va ser, per a Minguet, el cineasta que millor va personificar el salt de les atraccions de fira a les sales de cinema. Era un mag, propietari d’un teatre, que va traslladar la fascinació i els trucatges dels espectacles d’il·lusionisme al món del cinema. Méliès va saber detectar el nou interès del públic pels universos de la literatura fantàstica de Jules Verne, per les imatges de mons exòtics i pels efectes visuals. Així mateix, va analitzar també la resposta del públic a la irrupció del cinema.

Exemples d'ús

A partir dels temes del vídeo, suggerim algunes línies de recerca històrica. Per fer-ho, es treballaran de forma rigorosa les dades i la documentació, i es verificaran les troballes:

• La Segona Revolució Industrial

Joan M. Minguet parla de l’augment de la població a les grans ciutats europees arran de la Segona Revolució Industrial. Què va ser la Segona Revolució Industrial? Busqueu informació sobre les transformacions i els invents més importants de mitjan segle XIX.

• Transformació de les ciutats: espais de lleure i cinemes

Proposem una recerca familiar i de territori. Quina va ser la primera projecció pública de cinema al municipi? Com eren les sessions de cinema fa seixanta anys? I fa trenta anys? Quina va ser la pel·lícula que va tenir més èxit? Quines altres activitats de lleure o formes d’entreteniment hi havia a la teva localitat? I actualment, què triomfa com a activitat de lleure?

Els arxius fotogràfics i blogs de fotografies de la ciutat poden contextualitzar la recerca.

• El dia a dia de la classe obrera

Us recomanem la lectura de novel·les com David Copperfield (1850) o Oliver Twist (1837-1839), de Charles Dickens, i Germinal (1885), d’Émile Zola. Podeu consultar també les fotografies de Lewis Hine sobre l’explotació laboral infantil: http://www.historyplace.com/unitedstates/childlabor/

• El cas dels Estats Units

Thomas A. Edison. Qui va ser? Què va inventar? Quan va arribar el cinema als Estats Units? En aquest país és on es van crear Hollywood i els grans estudis cinematogràfics. Investigueu sobre els orígens de Hollywood.