Recuperar el vincle emocional amb l’escola

Com serà la tonada a les aules? Aquesta pregunta, que se sol centrar en com rebrà l’escola l’alumnat, tanca una incògnita encara més gran: com tornaran els alumnes a les aules?

Encara es desconeix com el confinament ha afectat socioemocionalment els nens i els adolescents. Serà a l’escola on afloraran aquests efectes de manera més visible perquè és el lloc on tots els menors es retrobaran amb els seus iguals ―cara a cara, dia a dia― i, a més, amb l’autoritat dels docents, les rutines escolars, les normes de convivència...

Els experts preveuen que l’alumnat que arribarà a les aules serà molt més heterogeni que abans, d’acord amb la diversitat de circumstàncies familiars que han viscut en els darrers mesos i a la manera particular d’interioritzar-les. Per a molts, l’escola serà un retorn ardu a la disciplina i els límits; per a uns altres, una glopada d’aire fresc i de llibertat.

Psicòlegs i orientadors han advertit que, als centres educatius, caldrà parar una atenció extraordinària al desajust emocional que es trobaran, i a la possible pèrdua d’habilitats socials i de convivència entre els menors després de sis mesos sense trepitjar l’escola. També a la pèrdua dels hàbits escolars que connecten l’escola amb l’aprenentatge. La por al contagi ―d’alumnes i famílies― serà un altre factor que caldrà tenir en compte.

Però, per sobre de tot, hi ha una qüestió crucial: el vincle emocional amb l’escola. Sense aquest, serà difícil reprendre els hàbits d’atenció i superació necessaris per aprendre , i interioritzar unes normes de convivència i cooperació que contribueixin al benestar de tota la comunitat educativa.

Hi ha qui diu que el primer trimestre del curs 2020-2021 ha d’estar enfocat a reconstruir aquest vincle de l’alumnat ―i de les famílies― amb l’escola, i fins i tot que sigui l’objectiu prioritari del curs 2020-2021.

Els nivells d’abandonament alts que ja existeixen i la facilitat per tirar la tovallola en situacions d’alta vulnerabilitat ―que els propis docents han pogut comprovar durant el confinament― no fan sinó reforçar aquesta tesi. Restar importància a aquesta reconnexió emocional amb l’escola o donar per fet que aquesta tornarà de manera natural amb l’obligació d’assistir a classe pot tenir conseqüències indesitjables en termes de fracàs i d’abandonament primerenc del sistema.

Hi ha prou evidències que el vincle emocional amb l’escola és determinant en l’acompliment acadèmic de l’alumnat, i que millorant el primer s’aconsegueix millorar el segon. Recerques sobre diferents programes, duts a terme sobretot als EUA i al Regne Unit, ho han demostrat des de fa anys. Ens n’hem fet ressò a EduCaixa. També hi ha constància que els programes dedicats a fomentar la implicació de les famílies a l’escola i en el treball escolar dels fills tenen efectes positius sobre el rendiment acadèmic.

Per això són molts els centres educatius que, abans de fer qualsevol avaluació de diagnòstic sobre el nivell acadèmic al setembre, consideren prioritari fer una avaluació emocional i motivacional. Prendre nota de les fortaleses i les febleses de cada alumne i de cada grup en aquest sentit és clau per articular-ne l’aprenentatge al llarg del curs. Treballar la millora del benestar personal i l’autoconfiança, però també l’enfortiment de la identitat de grup i del treball en equip, es presenten com a reptes clau per al professorat i per abordar qualsevol pla de treball posterior.

Més enllà de les conseqüències a mitjà i llarg termini sobre l’aprenentatge d’aquesta “generació COVID-19”, cal tenir en compte que el seu benestar a l’escola condiciona directament l’acompliment del professorat en el seu dia a dia a l’aula. Sabem que sense emoció no hi ha atenció. I si no hi ha ni una cosa ni l’altra, és fàcil per al docent entrar en una deriva de desmotivació.

Per això, l’atenció al benestar del professorat és un altre punt de partida clau per al proper curs. La pandèmia i el confinament també han afectat els docents, i també ells requereixen empatia i acompanyament emocional davant del que, probablement, sigui el curs més difícil de la seva carrera. El docent no es pot sentir sol i aquí, en el seu acompanyament, és on entra en joc la importància d’un bon lideratge educatiu.

Aquest curs 2020-2021 serà el de l’escolta, l’empatia i el suport: de directius a docents, de docents a alumnes i famílies, de famílies a docents, entre els propis docents i entre els propis alumnes. Practicar-ho suposa un gran esforç per part de tots i, sens dubte, depèn de l’impuls dels equips directius. Però és un esforç que donarà els seus fruits.

Només junts podrem superar aquest curs tan ancorat en les emocions i afrontar els nous reptes que ens esperin.